El militant ecosocialista Jordi Merino es dedica, ara, a criticar al Govern Municipal


Si a El Més Petit de Tots ja li va semblar sorprenent la dimissió de la direcció local d’ICV de Mataró del president comarcal Joan Lleonart i d’en Jordi Merino, un amable lector/a ja el va posar sobre la pista, tot i que ha esperat un temps per que no semblés una fixació: en Jordi Merino es dedica al seu bloc personal a carregar-se el govern municipal, sense cap subtilesa, no assenyala responsables, sinó d’una plomada diu allò de tots són iguals. L’esmentat lector/a ens posa sobre avís de la reincidència amb un segon post. A El Més Petit de Tots li sembla que calia compartir aquesta interessant situació política. No parla de temes menors, sinó d’urbanisme i de participació ciutadana. Val a dir que es tracta de projectes que tenen el suport de tot el govern municipal, per tant de la seva formació política.

Com El Mes Petit de Tots ja va comentar en Jordi Merino és càrrec de confiança d’ICV al Consell Comarcal del Maresme (de moment?), havia sonat com a possible rival d’en Jaume Graupera a encapçalar la llista electoral municipal d’ICV i juntament amb el president comarcal va dimitir per passar a ser un militant de base (de moment?).

Els temes que denuncia han estat fortament criticats per diferents associacions i per l’oposició, CiU i PP. Sembla que els socialistes mataronins continuen tenint molta paciència amb el seu soci de govern...

El Més Petit de Tots es proposa fer un gran salt endavant per esdevenir el grup multimèdia de referència al Maresme

El Més Petit de Tots no ho volia fer públic fins d’aquí unes setmanes però, per evitar filtracions interessades, ho anuncia avui a bombo i plateret: s’ha creat un nou grup multimèdia a la comarca amb el nom –i no és cap casualitat- d’El Més Petit de Tots.

Al febrer El Més Petit de Tots es convertirà en un setmanari en paper que es distribuirà gratuïtament a tota la comarca. A començaments d’abril aquest setmanari es transformarà en un diari en paper que difondrà informació política, social, econòmica, cultural, esportiva i del cor fins al darrer municipi del Maresme. El diari tindrà un preu de venda al públic de 0,50 euros.

Posteriorment, això encara està un xic verd, El Més Petit de Tots té intenció d’impulsar una productora de continguts audiovisuals per a servir als diferents canals de TDT –siguin públics o privats -.

El Més Petit de Tots no vol entrar en detalls però el conjunt de l’operació costarà alguns milions d’euros. Tot sigui per oferir el millor servei als ciutadans i ciutadanes de la comarca, prou necessitats pel que fa a informació fresca i veraç. Digueu-me agosarat!!

El Punt assassina l’alcalde de Teià, i l’endemà el ressuscita

El diari El Punt va assassinar l’alcalde de Teià, Andreu Bosch, en la seva edició del dia 24 de desembre. El rotatiu, en la seva edició territorial, publicava una esquela a nom de Bosch. És certa la notícia? Òbviament, no. El Més Petit de Tots ha sabut que l’alcalde de Teià va encomanar al diari la publicació d’una esquela institucional en record del dibuixant Cesc, mort recentment, que estava molt vinculat al municipi. I a algú de la redacció del Punt, els caves i els turrons d’aquests dies li van fer efecte abans d’hora i va canviar l’esquela sol·licitada per l’alcalde de Teià, per una a nom del mateix Andreu Bosch.

El Punt, però, va ser ràpid de reaccions després d’aquesta patinada tant desagradable, i el mateix dia de Nadal ja publicava una rectificació aclarint els fets. Andreu Bosch serà de les úniques persones que podrà fer cert l’acudit, d’aquell que sempre obre el diari per la pàgina de les necrològiques esperant de trobar-hi la seva esquela.

Una candidatura “freaky” busca fer-se un lloc en el mapa municipal d’Alella

Una nova candidatura ha irromput amb força en el panorama polític d’Alella amb vista a les properes eleccions municipals. Amb les sigles de COR i encapçalada pel veterà Albino Gallo – antic regidor i president de CDC a Alella, càrrec que va abandonar després d’enfrontar-se amb l’ex-alcalde convergent Salvador Artés-, aquesta nova formació promet d’allò més. D’entrada, el seu lema és ben suggeridor: Amor per tothom.

La seva primera declaració escrita bilingüe i plena a vessar de faltes d’ortografia en la versió en català, és críptica i no pas fàcil de qualificar. Si algú sap situar-lo en l’eix dreta-esquerra o en el de pertinença nacional que es posi en contacte amb El Més Petit de Tots. De moment, trist és confessar-ho, El Més Petit de Tots està més atònit que altra cosa.

Albino Gallo ja va encapçalar una llista independent al Masnou en la dècada dels vuitanta. Els més vells del lloc encara recorden el lema electoral sota el qual es va presentar: El gallo cantará. Sobren els comentaris: freakys al poder!!

Pep Riera ara dona suport a la CUP, cada cop més marginal

Pep Riera durant molts anys va ser el coordinador general d'Unió de Pagesos, sindicat majoritari, gairebé únic, de la pagesia del Principat. A El Més Petit de Tots aquest fet li mereix gran respecte. Durant aquest anys la seva feina al sindicat va tenir encerts i errades. Durant aquest període a El Mes Petit de Tots li consta que CiU l’havia arribat a considerar un sindicat proper.

Pep Riera va deixar de ser coordinador general després de molts anys i això és difícil de pair, de seguida s’enfrontà amb la nova direcció.

Després de donar suport a moltes causes l’any 2003 decideix donar suport a la Plataforma Carod President fins una setmana abans de les eleccions que se’n desmarca. 72 hores abans de les votacions, ICV publica una llista de suport al seu candidat i, oh! sorpresa en Pep Riera recolza a n'en Joan Saura.

A partir d’aquí ha continuat donant suport a moltes i molt diverses causes fins a anar a raure a la CUP de Mataró, a donar-hi suport. Trajectòria política curiosa i ràpida que suposa donar recolzament cada cop a formacions polítiques més petites i minoritàries, fins arribar a la marginalitat política.

Dilluns va aparèixer en públic per manifestar-ho, la resta cap novetat. El Mes Petit de Tots un cop més queda parat dels periodistes, on són?

Col·lectiu de suport a la CUP: sí, en Pep Riera i un tal Joan Sánchez del grup Terra Verda, com a novetats. La resta una farsa: Mataró Viu és una pàgina web existent de fa temps, cap novetat, 4 persones que ja anaven a les llistes de la CUP el 2003 (ja és bo que es donin suport a ells mateixos), el pare de l’excandidat Joan Jubany i Toni Delgado , (blocaire, tot i que no gaire actiu) excap de llista de Catalunya Lliure el 91, excap de llista d’Esquerra el 95, segon a la llista d’esquerra encapçalada per l’exconvergent Jordi Surinyach..

D’aquí a col·lectiu de suport hi ha un tros. On és el periodisme?

En Joan Jubany, pare i fill, són on han estat sempre, en Xavier Safont-Tria també, i això la el catalanisme popular ho té clar. La resta no l'enganyen, fa temps que remenen la cua buscant el seu lloc. Potser alguns desesperadament a hores d’ara.

A El Mes Petit de Tots li ha fet riure, la proclama:

“Per això, cal una veu crítica a l'Ajuntament, que sumi els esforços i les experiències de lluita de les persones i dels col·lectius alternatius, ecologistes, catalanistes i d'esquerres de la nostra ciutat”.

Ara es defineixen catalanistes? On anirem a parar!!! És temps de revisionismes!

L’oposició d’Argentona continua tenint a Soy com a objectiu a tombar, tot i que ja no és alcalde

Costa trencar les rutines i canviar de costums. Especialment quan els hàbits estant fortament arrelats. També en política.

Fa set anys, des que va ser escollit alcalde, que Antoni Soy és la bèstia de negra de l’oposició d’Argentona. El nivell de crítiques emeses s’ha incrementat notablement els darrers tres anys, i Soy s’ha convertit, a ulls dels opositors argentonins, en el culpable de tots els mals de l’univers. Ha arribat a tal punt la personalització en l’exalcalde d’aquesta mala baba, que fins i tot quan ha dimitit -per ocupar la Secretaria d’Indústria de la Generalitat- encara és el referent al que atacar.
El Més Petit de Tots va ser present en el Ple de presa de possessió d’Ester Merino, la nova alcaldessa (segona de la comarca, contra 28 homes) d’Argentona. Merino va ser escollida alcaldessa amb deu vots a favor i set en contra. Els favorables són els del govern –of course- i el del regidor del PP Fede Ureña. La decisió d’Ureña de votar a favor s’explicava per si sola: Soy va ser investit alcalde amb 9 vots i Merino amb 10, doncs Soy tenia menys suport.

El resultat és clar. Per molt que ja no sigui alcalde, ni el rival a batre a les eleccions municipals, Soy encara és al centre de la diana de l’oposició argentonina.

El PSC del Maresme no es menja ni un “rosco” al nou Govern

A can PSC estan com una moto. Montilla ha prescindit completament dels seus quadres a la quarta comarca més poblada del país per fornir el seu govern. Cap maresmenc del PSC ha entrat a formar part del nou govern. Els socialistes del Maresme només van col·locar una persona a la llista del Parlament, la mataronina Consol Prados, que no ha tornat al govern com a Secretària d’Immigració, ja que aquest negociat ha caigut en mans d’Esquerra en l’acord. Només l’expremianenc Antoni Fernàndez s’ha salvat de la crema. Dels desastres a la llista per Barcelona, El Més Petit de Tots ja en va parlar abans. La situació tampoc es més galdosa a can ecosocialista: ningú d’ICV del Maresme estarà en el gabinet de Montilla.

I és que la situació d’ambdues forces polítiques s’agreuja per comparació. Esquerra ha col·locat maresmencs a tot arreu. L’argentoní Antoni Soy com a Secretari d’Indústria. A Governació hi són com a alts càrrecs Jaume Oliveras (El Masnou), Teresa Aragonès (Premià de Mar) i Ramon Martínez (Cabrils); a banda d’algun membre del gabinet de Puigcercós. La casualitat ha fet que la pèrdua de pes dels republicans de la comarca al Parlament amb la marxa de Teresa Aragonès es veiés compensada amb l’entrada del pinedenc Pere Aragonès. A sobre, el lloc de Secretari de Política Municipal del partit, que ha deixat lliure Oliveras, ha estat cobert amb el President d’Esquerra al Maresme, Eduard López (Canet de Mar).

Dos dels integrants del Govern d’Entesa estant preocupats per no tocar cuixa; el tercers ho estant perquè han vist com la seva gent entrava en allau al nou executiu. Aquest és un tema que El Més Petit de Tots pensa seguir de molt a prop.

L’alcalde de Mataró va de ‘guays’ i es fa la foto com a model de bon blocaire

Que l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, és un blocaire molt actiu, és un fet que qualsevol aficionat a Internet mínimament actiu de la comarca coneix perfectament, Ahir, dijous, l’admirat periodista calellenc Saül Gordillo, un destacat impulsor del debat polític al si de la blogosfera dels Països Catalans, és feia ressò d’aquesta faceta de la personalitat de Baron amb una entrevista en la qual l’alcalde sortia d’allò més ben retratat.

El Més Petit de Tots no vol posar aigua al vi de ningú però, sense ànim de polemitzar, vol apuntar simplement que, posats a remenar entre la blocosfera socialista de la capital de la comarca, troba que tenen força més grapa els blocs de l’exalcalde i actual diputat al Congrés Manuel Mas, amb aquell punt d’espanyolitzant incorrecció política tan d’ell, o del regidor de Seguretat i Prevenció Ramon Bassas, que de vegades es permet algun bri de cinisme que fa de bon llegir. Baron, sincerament, és tan políticament correcte, que acaba avorrint. L’alcalde de Mataró retira en aquest aspecte a Zapatero: molt de talante i anar de guays però, a l’hora de la veritat, poca coseta més.

El Consorci de la TDT del Baix Maresme


Innovació tecnòlogica no vol dir oblidar les matemàtiques elementals:

Al Maresme hi ha 30 municipis, i d’aquests un grapat han formalitzat el consorci per gestionar la TDT al baix maresme. Quants?

Ahir es va formalitzar el conveni amb els catorze ajuntaments que hi participen.

Els alcaldes de Mataró i onze municipis més constitueixen formalment el Consorci de gestió del canal digital.

De moment, però, són tretze dels trenta municipis de la comarca els que participen del projecte de TDT al Baix Maresme.

Sabem que hi falta Vilassar de Mar, que hi falta Premià com a absències destacades, però se’ns escapa quants són.

Les cròniques sí que coincideixen en informar-nos que el gerent de l’esmentat consorci serà en Jordi Marín, el Més Petit de Tots es pregunta on és el periodisme? ningú ens pot aclarir si amb aquest nomenament ...

a) Som davant la clàssica jugada de rugby up-and-under per part del PSC (via Ajuntament de Mataró)

b) ERC guanya pes a la comarca i col·loca en un lloc estratègic una persona de la seva confiança.

Sovint aquests tipus de respostes multiopció acaben amb un:

c) Totes les respostes anteriors són correctes

d) Cap resposta anterior és correcta.

On és el periodisme?

Sorprenents confessions empresarials de sobretaula


L’altre dia El Més Petit de Tots compartia tovalles en un restaurant força correcte del Baix Maresme. Al voltant de la taula gent diversa parlant de tot. S'anava saltant d'un tema a l'altre i de cop quan la conversa va derivar cap a l’economia, un dels comensals va fer unes “confessions” que van crear un cert rebombori, sobretot quan un altre les va corroborar.

Tots dos comensals són empresaris: un clarament amb simpaties socialistes (que vol dir proper al PSC) i l’altre forma part d’allò que en diuen família nacionalista.

Bé doncs, un d'ells va explicar que el candidat a l’alcaldia de CiU a Mataró Joan Mora l’ha sondejat per anar a la llista electoral i que sap que ha fet el mateix amb altres persones. Va ser aleshores quan l’altre va dir que a ell també l’havia sondejat, i que també ho havia fet el candidat del PP a l’alcaldia de Mataró Paulí Mojedano.

El Més Petit de Tots deixa a la imaginació i suspicàcia del lector ordenar empresaris i partits.

Per cert que en aquesta conversa també es va comentar que en Joan Mora malgrat les seves declaracions on assegurava i insistia que si fes d’alcalde ho compatibilitzaria amb la seva empresa, ja està buscant un gerent que li porti l’empresa. Aquesta rectificació ens indica també que el candidat de CiU s’ho està prenent seriosament.

L’expresident de CDC a Canet de Mar anuncia que el seu blog passa a millor vida després de la proclamació de Montilla com a president de la Generalitat

El Més Petit de Tots és conscient que els amics, coneguts i saludats de CiU no passen pel seu millor moment. I a fe que, sabedor d’aquesta realitat, durant els darrers dies ha fet els possibles per no furgar innecessàriament en la ferida oberta després de l’acord de govern entre PSC, ERC i ICV. Coneixent el tarannà i el tremp patriòtic de la gent d’en Mas i en Duran a la comarca, però, El Més Petit de Tots estava raonablement tranquil en el sentit que en pocs dies la gent de CiU reprendria el vol i tornaria a fustigar els infidels amb el mateix furor de sempre. Tal com ha de ser, que caram!!

El cas és que, sense ànim de cridar el mal temps, El Més Petit de Tots ha detectat un petit símptoma que indica que les coses no van prou ve a can Convergència. Un blocaire de CDC, concretament l’antic president del partit a Canet de Mar, Toni Bellatriu, ha anunciat públicament la seva propera defunció mediàtica. En altres paraules, que tanca la barraca i es retira de la lluita política a la xarxa. Molt mala senyal, sí senyor.

I això que Bellatriu és un home de combativitat contrastada. Qui ho dubti, que es passegi una mica pel seu blog i podrà comprovar que en ell hi ha tot l’arsenal de guerra de CiU –des del famós vídeo electoral de la factoria d’en David Madí fins els argumentaris oficials redactats per la mà d’aquest mateix personatge -.

L’escrit que presideix el blog de Bellatriu parla per si sol. A risc de ser acusat de caure en la pornografia política, El Més Petit de Tots reprodueix aquest seu darrer ban de guerra: “Ahir Pepe Montilla va ser investit el 128è president de la Generalitat amb els 70 vots del PSC, ERC i ICV. La resta CiU, PP i Ciutadans (65) van votar-hi en contra. El discurs de Montilla evidencia que no té passió per Catalunya, i pretén convertir-la en un país de segona, posant fi a la construcció nacional”.

Una llàstima, certament, que aquest ardorós guerrer convergent abandoni la xarxa. Segur que molts, començant per El Més Petit de Tots, el trobarem a faltar.

Per cert, malgrat que El Més Petit de Tots ja n’ha parlat en alguna ocasió , potser és millor deixar per a millor ocasió l’anàlisi de la conflictiva història de CiU a Canet de Mar i de la seva molt particular manera d’entendre i practicar el que Toni Bellatriu anomenaria “construcció nacional”.

El Més Petit de Tots se solidaritza amb el futbolista santpolenc Lluís Carreras

El Més Petit de Tots no vol deixar passar un dia més sense solidaritzar-se amb el futbolista de Sant Pol de Mar Lluís Carreras, actualment jugador de l’Alavés, a la segona divisió. Com és sabut, Carreras ha estat insultat greument pel president de l’entitat, Dimitri Piterman, un multimilionari rus que fa alguns anys va viure a va viure a Catalunya i que ja va ser protagonista de diversos incidents –esportius i extraesportius a Palamós i a Tossa de Mar. Entre altres floretes, Piterman va amenaçar els fills de Carreras i va etzibar-li un lamentable “todos los catalanes son unos hijos de puta”.

Afortunadament les institucions i la societat civil de Gasteiz ha reaccionat amb claredat i contundència davant Piterman i en aquests moments la continuïtat del magnat rus al capdavant de l’equip de futbol d’aquesta ciutat basca està en entredit.

El que està clar, i El Més Petit de Tots no es pot estar de subratllar-ho, és que personatges com Piterman i d’altres monstres similars sorgits del capitalisme salvatge postsoviètic –com l’Abrahimovitx del Chelsea, per exemple- no fan cap bé al futbol ni contribueixen a dignificar l’esport com a escola de ciutadania.

Manel Cuyàs no està en ratxa: confon les pizzes Tarradellas amb la immobiliària Grup Tarradellas

Els seguidors fidels d’aquesta casa, ja saben l’especial predilecció que El Més Petit de Tots té pel periodista mataroní Manel Cuyàs. Aquell qui escriurà les memòries del (diuen que deprimit) expresident Pujol, porta unes setmanes que no està en bona ratxa. Aquest matí ha estat a punt de provocar-ne una de grossa a la ràdio, quan en una intervenció ha confós els dos Tarradellas més influents d’aquest país.

Cuyàs es pensava que el grup Casa Tarradellas -els dels fuets, les pizzes i el biquini de tota la vida (que per fer-se el madrilenyo ells en diuen “Mixto”)-, era el propietari de la immobiliària Grup Tarradellas. Sort que no el deu haver sentit el cada vegada més poderós Sebastián Javier, el fins fa poc anònim multimegamilionari blanenc que controla mitja Costa Brava. I és que Javier, que darrerament s’ha deixat anar en el seu prodigament mediàtic, darrerament està a tot arreu. Ha fet fortuna en el món del totxo (diuen les males llengües que s’ha fet construir una mansió a Marbella i tot!), i en el món del futbol. A base d’abocar-hi diners ha fet agafar l’ascensor al C.F.Blanes, que cada temporada salta una categoria, i des de fa tres anys és el tercer home del R.C.D. Espanyol. El feu de Lara i del maresmenc Dani Sánchez Llibre ha vist com Sebastián Javier arribava a vicepresident i comprava jugadors a cop de talonari. Això sí, després de posar un temps força publicitat al Camp Nou, que amb el negoci no s’hi juga.

Faria santament l’admirat Manel Cuyàs de conèixer qui remena les cireres en l’economia del país, o com a mínim de la seva comarca, on el Grup Tarradellas ja és propietari de la meitat de l’Alt Maresme.

Esquerra del Maresme s'endinsa en els negocis a l'exterior


El partit republicà, on no es deu nadar en abundància, ha decidit invertir en negocis amb seu a la capital del país del costat. Tot i que el negoci deu ser profitós, sembla que a la Brunete que guarda les essències de la bella ciutat del Manzanares no li ha agradat ni gota l'entrada de capitals foranis i ja ha clamat al cel, com sempre.

El Més Petit de Tots fatigat del debat identitari: parlem clar i català, si us plau

El Més Petit de Tots està fatigat de tan de debat identitari com hi ha a la vida política catalana. La campanya electoral n’ha anat ben carregada i amb la formació del nou govern de la Generalitat l’assumpte ha arribat al paroxisme. I, com no és difícil d’imaginar, si El Més Petit de Tots n’està fins al capdamunt no és només per un criteri de quantitat sinó, sobretot, de qualitat: ja està bé de llocs comuns en parlar de segons quines coses!! Com si els resultats electorals no haguessin estat prou reveladors de l’obsolescència dels plantejaments històricament dominants sobre la qüestió. Uns plantejaments, sigui dit de passada, plans, paternalistes i en blanc i negre -, tant si es formulen des de posicions neopairalistes com des d’un federalisme veladament postnacional. I això per no parlar de les gracietes de dirigents del PSOE com el ministre Jordi Sevilla.

Sort que en un desert com el descrit, en què sembla que la classe política tingui vergonya de parlar del que implica una vivència desacomplexada de la catalanitat, hi ha veus que s’aixequen amb personalitat pròpia per sobre la mediocritat general. Gràcies Julià de Jòdar per l’article Ja tenim ‘murciano’ , publicat divendres a Vilaweb. És difícil dir-ho millor.

El Més Petit de Tots no té tendència a pontificar ni a editorialitzar – per dir-ho a la manera dels periodistes- a tort i dret. Aquesta vegada, però, qui ho desitgi pot llegir l’escrit esmentat com una autèntica declaració ideològica. Amb les coses de menjar no s’hi juga.

Salvador Milà, rabiós per no haver obtingut una conselleria en el nou govern

Salvador Milà, antic tinent d’alcalde de Mataró i conseller de Medi Ambient i Habitatge en el primer govern de Pasqual Maragall, ha mogut cel i terra per recuperar el departament que va presidir fins l’abril passat. Ho confirmen fonts ben informades d’ICV que s’han sincerat aquests dies amb El Més Petit de Tots.

Segons aquestes fonts, Milà estava convençut que Joan Saura li oferiria novament el departament de Medi Ambient i Habitatge un cop tancat l’acord de govern amb PSC i ERC. Quan Saura ha continuat mantenint la confiança en Francesc Baltasar, Milà, en lloc d’acatar disciplinadament la decisió, s’hauria dedicat a generar mala maror al departament per tal de dificultar la tasca del seu successor.

Les males arts de Milà, a part de crear un mal rotllo general al departament de Medi Ambient i Habitatge contra Baltasar, han aconseguit que el secretari general del mateix, Ricard Fernàndez Ontiveros, hagi renunciat a continuar al càrrec per passar a dedicar-se a feines al sector privat. No deixa de ser curiós que Fernàndez, home d’una fidelitat a prova de bomba a l’exconseller mataroní, Secretari d’Habitatge llavors, i amb molt bon entrada en els cercles ecosocialistes, hagi optat per sucumbir a les mels del món empresarial abans de continuar en l’àmbit del servei públic. La trajectòria del mateix Milà, però, és també ben reveladora en aquest sentit: tot i haver passat per Bandera Roja i el PSUC, empeltant-se de paleomarxisme i d’un sentit de superioritat històrica que encara li dura, Milà mai ha fet fàstics a fer diners a cabassos a través del seu bufet dedicat al dret urbanístic. Molts encara recorden que en la seva etapa com a regidor d’Urbanisme de Mataró combinava sense complexes ni mala consciència la seva faceta d’advocat amb la de gestor públic. L’home, a més, té gustos un pèl cars: quan era conseller va portar a passejar la família en helicòpter; pagant els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, això sí.

La carrera política de Milà, en qualsevol cas, toca a la seva fi. Saura el va col·locar a les llistes d’ICV per tal que callés i deixés de gemegar però ara, després del festival que ha organitzat durant aquests dies, no és fàcil que el líder ecosocialista li concedeixi cap altre privilegi. De moment no ha anat a govern i, si les fonts que informen El Més Petit de Tots no s’equivoquen, el més probable és que passi els propers quatre anys morint-se de fàstic al seu escó. Descansi en pau, l’honorable exconseller.