El Més Petit de Tots fatigat del debat identitari: parlem clar i català, si us plau

El Més Petit de Tots està fatigat de tan de debat identitari com hi ha a la vida política catalana. La campanya electoral n’ha anat ben carregada i amb la formació del nou govern de la Generalitat l’assumpte ha arribat al paroxisme. I, com no és difícil d’imaginar, si El Més Petit de Tots n’està fins al capdamunt no és només per un criteri de quantitat sinó, sobretot, de qualitat: ja està bé de llocs comuns en parlar de segons quines coses!! Com si els resultats electorals no haguessin estat prou reveladors de l’obsolescència dels plantejaments històricament dominants sobre la qüestió. Uns plantejaments, sigui dit de passada, plans, paternalistes i en blanc i negre -, tant si es formulen des de posicions neopairalistes com des d’un federalisme veladament postnacional. I això per no parlar de les gracietes de dirigents del PSOE com el ministre Jordi Sevilla.

Sort que en un desert com el descrit, en què sembla que la classe política tingui vergonya de parlar del que implica una vivència desacomplexada de la catalanitat, hi ha veus que s’aixequen amb personalitat pròpia per sobre la mediocritat general. Gràcies Julià de Jòdar per l’article Ja tenim ‘murciano’ , publicat divendres a Vilaweb. És difícil dir-ho millor.

El Més Petit de Tots no té tendència a pontificar ni a editorialitzar – per dir-ho a la manera dels periodistes- a tort i dret. Aquesta vegada, però, qui ho desitgi pot llegir l’escrit esmentat com una autèntica declaració ideològica. Amb les coses de menjar no s’hi juga.