Del Montnegre al Món
L’any passat el santpolenc Perejaume va guanyar el Premi Nacional d'Arts Visuals amb “Els cinc pensaments”, mentre que el vilassarenc Toti Soler va guanyar el Premi Nacional de Música pel conjunt de les seves edicions musicals de 2004. Tots dos són autors que entusismen a El Mes Petit de Tots.
En Perejaume tot i ser jove, ha obtingut nombroses reconeixements internacionals. Doncs ahir més. El pintor i poeta català Perejaume ha rebut el Premio Nacional d'Arts Plàstiques 2006, que atorga el ministeri de Cultura espanyol. El jurat ha definit Perejaume com una de les grans figures de referència internacional i n'ha destacat "la solidesa intel·lectual i la reformulació de la relació entre l'art i el territori". El jurat també ha valorat el treball de l'artista per a la "culturalització i transformació de l'experiència del paisatge".
El Mes Petit de Tots xala amb "el jurat ha definit Perejaume com una de les grans figures de referència internacional".
Avui El Mes Petit de Tots no vol fer soroll amb els temes de cada dia, és el seu homenatge a en Perejaume.
"El silenci es fa sentir quan el trenca un soroll: quan els sorolls en fan trossos. La llargada d'aquests trossos és expressiva. El silenci és així diguedor segons per on els sorolls el trenquen." De Perejaume, Obreda.
La natura, la llengua, el país, el paisatge són els elements principals de la seva obra. Com ens fa notar Palau i Fabre en el pròleg d’Oïsme tant la seva obra plàstica com en la seva obra escrita ressona l’esforç de l’autor "dirigit a reconquerir la terra en la seva totalitat i en la seva virginitat".
Pintura Caminada
Si me l'estimo -tu diràs-, tan bell,
aquest paisatge verd i ple d'onades!
Com m'agrada d'anar més enllà amb ell
sobre la tela, amb quatre pinzellades,
de nit! I obrir camins amb el pinzell,
com si em cridés a perdre'm i a vegades,
entre pintura i obaga, al cantell,
seure en un marc sota alzines daurades.
Paisatge i jo fugim per la pintura,
ens endinsem pels boscos novament:
Montalt, Montnegre, el mar, res no ens atura.
Torno cansat quan penso, bo i content,
que és el mateix el quadre i la natura.
Tot passejant els quadres van creixent.
L’any passat el santpolenc Perejaume va guanyar el Premi Nacional d'Arts Visuals amb “Els cinc pensaments”, mentre que el vilassarenc Toti Soler va guanyar el Premi Nacional de Música pel conjunt de les seves edicions musicals de 2004. Tots dos són autors que entusismen a El Mes Petit de Tots.
En Perejaume tot i ser jove, ha obtingut nombroses reconeixements internacionals. Doncs ahir més. El pintor i poeta català Perejaume ha rebut el Premio Nacional d'Arts Plàstiques 2006, que atorga el ministeri de Cultura espanyol. El jurat ha definit Perejaume com una de les grans figures de referència internacional i n'ha destacat "la solidesa intel·lectual i la reformulació de la relació entre l'art i el territori". El jurat també ha valorat el treball de l'artista per a la "culturalització i transformació de l'experiència del paisatge".
El Mes Petit de Tots xala amb "el jurat ha definit Perejaume com una de les grans figures de referència internacional".
Avui El Mes Petit de Tots no vol fer soroll amb els temes de cada dia, és el seu homenatge a en Perejaume.
"El silenci es fa sentir quan el trenca un soroll: quan els sorolls en fan trossos. La llargada d'aquests trossos és expressiva. El silenci és així diguedor segons per on els sorolls el trenquen." De Perejaume, Obreda.
La natura, la llengua, el país, el paisatge són els elements principals de la seva obra. Com ens fa notar Palau i Fabre en el pròleg d’Oïsme tant la seva obra plàstica com en la seva obra escrita ressona l’esforç de l’autor "dirigit a reconquerir la terra en la seva totalitat i en la seva virginitat".
Pintura Caminada
Si me l'estimo -tu diràs-, tan bell,
aquest paisatge verd i ple d'onades!
Com m'agrada d'anar més enllà amb ell
sobre la tela, amb quatre pinzellades,
de nit! I obrir camins amb el pinzell,
com si em cridés a perdre'm i a vegades,
entre pintura i obaga, al cantell,
seure en un marc sota alzines daurades.
Paisatge i jo fugim per la pintura,
ens endinsem pels boscos novament:
Montalt, Montnegre, el mar, res no ens atura.
Torno cansat quan penso, bo i content,
que és el mateix el quadre i la natura.
Tot passejant els quadres van creixent.
posted by El Més Petit de Tots at
12:59 p. m.
1 Comments:
No teniu vergonya. Dedicar-vos a parlar d'art el dia que ha pres possessió un govern amb voluntat anticatalana i presidit per un espanyol és una irresponsabilitat molt greu.
La frivolitat us delata. Sou un confidencial al servei del TRISTPARTIT-2a EDICIÓ.
By
Anònim, at 10:31 a. m.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home