EL MÉS PETIT DE TOTS

dimarts, de novembre 28, 2006

El Patrimoni popular del cooperativisme en mans d’uns pocs

Dijous que ve es reuneix el Patronat de la Fundació Privada Unió de Cooperadors de Mataró pel Foment de l’Economia Social i la Rehabilitació Urbana. Aquesta Fundació Privada està participada per l’Ajuntament de Mataró i un grup de cooperatives de Mataró, el seu principal objectiu es recuperar patrimoni immobiliari que havia estat en mans del cooperativisme abans del 36; el patrimoni que va ser espoliat, vaja.

A ningú se li escapa que avui en dia “recuperar” immobles en mans de l’administració o d’altres entitats de la ciutat és un tema que necessita en primer lloc de suficient consens social, i, en segon lloc, que en molts casos vagi acompanyat de la inversió necessària per retornar les propietats no en el seu estat actual, sinó rehabilitades o construïdes de nou. L’habilitat dels cooperadors per la negociació és més que notable doncs.

El primer cim a escalar és ja un 8.000: demostrar la legitimitat de la reivindicació de la titularitat de la propietat. Fet no sempre reeixit. Hi ha, però, una altra qüestió que El Més Petit de Tots vol posar sobre la taula, i que “l’oasi” mataroní no qüestiona: la representativitat dels hereus d’aquest patrimoni, la Unió de Cooperadors de Mataró i els seus gestors.

El Més Petit de Tots pensa que aquesta tasca cal fer-la amb transparència, rigor, democràticament i amb suficient representativitat.

D’una part hi ha l’ajuntament, que a aporta recursos i cobriria part d’aquest flanc, però és suficient? Per altra part, la Fundació es defineix com a no lucrativa i que té com a finalitat la recuperació del patrimoni que pertanyia a la Unió de Cooperadors de Mataró.

Cal no oblidar els resultats de tant “lloable” esforç. De moment s’ha arribat a acords en una sèrie de locals o solars per construir-hi pisos i locals. Molts pisos i molts locals.

La darrera pregunta és obligada: qui hi ha darrera de tanta fundació? El Més Petit de Tots ha gratat una mica en la crosta del Mataró més profund i ha sabut que la Fundació –que no té pràcticament estructura- està dirigida per la cooperativa Col•lectiu Ronda, conegut despatx d’advocats laboralistes. I des del seu inici, fins aquest estiu, la direcció de la Fundació ha recaigut en Carles Spà, militant d’ICV i membre de la candidatura ecosocialista a les eleccions municipals del 2003.

Spà, que a més és soci d’un bar amb grans inquietuds culturals, ha estat director de la Fundació Unió de Cooperadors aquests 2 anys i mig. Aquest estiu va dimitir per motius professionals. De fet , semblava que portés dimitit un llarg temps, ja que, un cop assegurada la plaça de director de la Fundació, sempre ha dedicat més a exercir de tècnic per la consultora ICC, Consultors Culturals SL, treballant per diverses administracions públiques.

Calia un nou director, i el Col•lectiu Ronda l’ha assignada a Francesc Estorach. Així doncs, el veí de Vilassar de Mar, empresari del sector de la consultoria corporativa i màrqueting dirigirà la Fundació a partir d’ara. I tal com l’anterior director, res apunta a que en sàpiga ni un borrall de gestionar patrimoni, però com a mínim és especialista en comunicar, en vendre’ns la moto potser?

On són els Patrons d’aquesta Fundació? Cap donarà la nota dissonant en aquest oasi?

I un darrer apunt per nota: Francesc Estorach és l’expert en màrqueting i comunicació a qui el socialista pinedenc Xavier Amor confia des de fa dos anys la promoció de les Jornades Econòmiques de Pineda.