El centre i la centralitat, o la cursa liberal a la Presidència de la Generalitat.

Aquesta campanya electoral s’ha caracteritzat per la coincidència de molts candidats a la presidència de la Generalitat per accentuar el caràcter liberal del seu perfil ideològic.

Així doncs el juliol tot just saber-se que el gairebé imminent president José Montilla seria candidat, en una entrevista a La Vanguardia es declara liberal.

Qui segurament juga més fort aquesta carta és el candidat de CiU Artur Mas (que tot i que té residència familiar a Vilassar de Mar, no se l’ha vist en campanya al Maresme) que a part de les seves receptes econòmiques ha rebut explícitament el suport del president europeu de la internacional liberal.

Aquest espai li és còmode al PP per a que Piqué faci propostes de pacte de govern liberal amb CiU.

El tercer en discòrdia Josep-Lluís Carod-Rovira davant de la Junta de la Cambra de Comerç s'apunta també al carro liberal amb algun matís. Com que ERC és un tàndem, hi ha pinyons i plats, Joan Puigcercós explicava que un pacte amb CiU hauria volgut dir oblidar-se d’algunes propostes neoliberals.

Hi ha hagut altres moviments en aquest sentit, per exemple l’eurodiputat eivissenc Bernat Joan proposat un catalanisme liberal-progressista. En aquest context l’exsecretari de la Presidència de la Generalitat Raimon Carrasco, nomenat per ERC, s’apunta al debat a l'entorn del liberalisme. Carrasco amb vinculacions maresmenques familiars, concretament a Sant Pol de Mar ho planteja sorprenentment com una disputa interna entre families ideològiques i queda clar per qui opta.

El catalanisme popular busca qui el representi. Entre el liberalisme progressista i el socialisme democràtic, per posar noms identificatius.

És cert que estem en un moment de crisi de líders. Deixant de banda altres latituds (com el cas de Lula), a nivell europeu El Més Petit deTots recorda amb enyor Lionel Jospin. Ni Schroder ni evidentment Blair són cap exemple. La incògnita Zapatero està per veure i la ja candidata a la presidència francesa Ségoléne Royal de moment s’assembla massa a Zapatero.