La proclamació de Conxita Campoy (i II): Un dels principals constructors de Malgrat retratat en l'acte de proclamació

Si Malgrat és conegut al Maresme en els últims anys és, entre d'altres temes, per l'espectacular creixement urbanístic que ha experimentat amb un consegüent augment del nombre d'habitants Aquest creixement ha provocat crítiques d'una important part de la població. I on hi ha creixement urbanístic, hi ha constructors -of course!-.

El Més Petit de Tots utilitza totes les fonts; també els blocs. A través del bloc del periodista malgratenc Albert Serrano, un pot veure com va anar l'acte de proclamació de la candidata i alcaldessa Conxita Campoy. En el bloc, Serrano hi publica una fotografia de l'acte, on a primera fila hi apareix Campoy al costat de la consellera Montserrat Tura. Just al darrera, curiosament hi apareix un dels principals constructors del municipi dels últims anys.

Suport sense embuts o presència no interessada en l'acte? El Més Petit de Tots seguirà investigant.

La proclamació de Conxita Campoy (I): "bodas, bautizos y comuniones"

'Conchita, eres la mejor!' és un dels crits que van corejar algunes de les assistents al finalitzar l'acte de proclamació de l'alcaldessa Conxita Campoy (PSC) a Malgrat el passat dissabte. I és que pel que sembla no n'hi havia per menys. El Més Petit de Tots ha sabut que s'hi van projectar fotos de la seva comunió, de la seva boda, així com gran part de l'arxiu familiar. El
colofó el va acabar posant la seva neboda petita, que va acabar davant l'escenari del Centre Cultural parlant dels atributs de la "tieta alcaldessa".

El Més Petit de Tots està obrint diverses vies d'investigació, intentant descobrir a què es deu aquest tipus d'acte emotico-sentimental. No volem pas pensar que es tracta d'una estratègia per suavitzar el conegut fort caràcter de l'alcaldessa, que rebre una patacada electoral el 2003, i va haver d'empassar-se un pacte amb el PP i CiU per continuar a l'alcaldia, on ja hi porta 16 anys.

La revista del convergent Albert Batlle fa una entrevista massatge a la candidata del PP a Caldes Marta López

Diu la dita que en cas de guerra, tot forat és trinxera. Aplicada a la política, podria voler que en cas d’eleccions tot pacte és vàlid. Això almenys deu pensar l’exlíder comarcal de CiU Albert Batlle. Batlle, que durant una colla d’anys va ser regidor a Caldes d’Estrac i va intentar desbancar de l’alcaldia a Joan Rangel, ara és empresari de la comunicació. Fa uns mesos que publica una revista –ELS TR3S MICOS de Caldes d’Estrac- amb seu al seu poble.

En el darrer número de la publicació, la revista en qüestió publica una entrevista amb la candidata a l’Alcaldia pel PP, amb Marta López Paytubí. López, que manté un bloc anomenat “Hola, Caldetes” (enllaç), es sincera en l’entrevista massatge. De fet, Batlle utilitza aquesta entrevista per donar un cop de mà als seus correligionaris, ja que és vox populi a Caldetes que si el PP obté representació, aquesta sumarà als regidors de CiU per desbancar al PSC de l’Alcaldia. I les suposicions no són en va: López és parella sentimental del líder actual de CiU a Caldes d’Estrac.

El Més Petit de Tots, però, no vol treure conclusions precipitades. Si van a Caldetes, podran llegir la revista és gratuïta. Jutgin vostès mateixos. Per mostra, però, una escanejada del perfil que li dediquen: és o no és un massatge en tota regla?

La llista del PSC a Mataró (i II): paritat de gènere?

Després d’analitzar ahir les opcions de renovació de la llista del PSC a Mataró, és interessant veure també com compliran amb la legislació que el PSOE està impulsant al Congrés per tal de promoure la paritat de gènere a les llistes electorals. Sembla que caldrà que existeixi un mínim del 40% de candidats de cada sexe per cada grup de cinc membres d’una candidatura: o sigui, entre els cinc primers cal que hi hagi tres dones i dos homes, o tres homes i dues dones.

El Més Petit de Tots es pregunta, doncs: quina serà la primera dona? Si Baron vol continuar l’estratègia que duia fins ara, sembla que la primera candidata hauria de ser Alícia Romero. Després de desmarcar-se del sector Manuel Mas, ha actuat els últims anys com una fidel lloctinent de l’alcalde. Però continua aixecant recels entre els socialistes “de tota la vida”. És llesta i ambiciosa; i això aixeca ampolles i crea enemics.

En tot cas, avui per avui és dubtós que la Pilar Gonzàlez-Agàpito tingui gaires números en aquesta rifa. I les veus properes al PSC afirmen que no hi ha cap mena de ganes de fer tornar a la diputada Consol Prados a remenar el cistell per la Riera. Per altra part, té alguna opció Montse López? Ens espera algun fitxatge sorpresa? Una cosa, però, és clara: el tàndem Baron-Bassas ho porten tot amb molt secret.

La llista del PSC a Mataró (I): toca renovació?

Cada cop queda menys per les eleccions municipals, i els partits ja estan inquiets per com tanquen les seves llistes electorals. El municipi que més preocupa a totes les forces és la capital; i el partit amb més tensions de tota mena per fer la seva candidatura és el partit majoritari del govern, el PSC.

Després de tants anys governant, i de veure l’estratègia que ha seguit el PSC a la majoria de ciutats grans, és inevitable fer-se una pregunta: toca renovació a la llista del PSC a Mataró?

El Més Petit de Tots fa repàs als actuals regidors socialistes. En primer lloc existeix el grup dels veterans, format per l’imcombustible (però incendiari) Esteve Terradas, regidor des del 1983 –porta 24 anys a la casa gran!-; per Ramon Bassas, regidor des del 91 (16 anys) i per Pilar Gonzàlez-Agàpito, regidora des del 1991 (16 anys). D’entre aquests ningú no dubta que Ramon Bassas seguirà a la llista, de fet tothom sap que és ell mateix qui la confecciona. Esteve Terradas és una incògnita: tothom el vol jubilar, però ningú sap on enviar-lo. I Gonzàlez-Agàpito sembla la peça a rellevar. Va perdre contra Baron el pols per substituir Manuel Mas, i comença a ser massa incòmode per l’aparell socialista local.

Existeix un segon grup de regidors socialistes. Però aquest no té secret: és un grup unipersonal i insubstituïble, ja que el forma el candidat a repetir a l’Alcaldia, Joan Antoni Baron, que és regidor des del 1995.

El tercer grup és el format pels nous (escollits del 99 ençà), i que l’integren, entre altres, Arcadi Vilert, Montse López i Alícia Romero. D’aquests, Vilert, tot i el relatiu poc temps que porta al consistori, és el més desgastat. La gestió de l’urbanisme li està passant factura. Ell voldria acabar d’una vegada amb l’ombra d’en Milà a l’urbanisme mataroní, ho voldran els seus?

Montse López sembla clar que seguirà a la llista, però no hi ha cap indici que hagi de tenir un paper destacat. Ha passat sense cap mena de rellevància per la seva parcel·la del govern; però té un actiu important pels temps que corren: és dona. El mateix actiu que té Alícia Romero, però la seva situació és diferent, ja que ella juga al tot o res. O va a dalt de tot, o no hi va.

El semàfor vermell de l’Avui a Conxita Campoy ja ha fet efecte

El Més Petit de Tots, atent a la premsa diària, es vol fer ressò de la notícia que fa uns dies publicava l’Avui sobre la Torre modernista de la vídua de Can Sala de Malgrat, sota el títol ‘Torre modernista en perill d’extinció’. Segons es desprèn de l’article, l’alcaldessa Conxita Campoy (PSC), coneguda sovint per les seves males maneres amb aquells que li porten la contrària, va fer emprenyar de tal manera la periodista, que el diari va decidir atorgar-li el protagonisme amb un semàfor en vermell, en aquest cas, amb un negatiu a la segona pàgina del diari, al costat de personatges com George Bush.

Sembla però, que l’aproximació de les eleccions municipals i la pressió ciutadana a través de la Plataforma Salvem la Torre de la Vídua de Can Sala i l’oposició ha donat els seus fruits i El Més Petit de Tots ha sabut que ahir al vespre Campoy va anunciar al Ple municipal un acord amb el propietari de la torre, això sí, sense poder evitar mofar-se d’una reunió de la Plataforma que va tenir lloc el dia anterior. El Més Petit de Tots està a l’espera de veure quin dels socis de l’equip de govern (PSC, CiU i PP) es penjar la medalla d’aquest acord abans del 27 de maig.

CiU “colla” als seus electes del Maresme perquè paguin “l’impost revolucionari”

El Més Petit de Tots para l’orella a totes les converses. Els darrers dies s’ha assabentat que a CiU ha arribat l’hora de passar el rasclet i pentinar els seus morosos.

Tothom recordarà el xou que es va organitzar amb l’aplicació de la Carta Financera d’Esquerra, tot i que, qui es mou al voltant de la política o els polítics, sap que tots els partits apliquen un sistema d’aquest tipus. També és el cas de CiU.

I aquí està la notícia. Després de molts anys de no ser massa exigents amb el pagament d’aquestes quotes, perquè la caixa era ben plena, sembla que a CiU ha arribat l’hora de passar el rasclet i començar a cobrar a tots els “morosos”. El Més Petit de Tots ha sabut que més d’un càrrec electe de la federació al Maresme ha hagut de pagar aquests dies els seus deutes de tota una legislatura, i començar a complir amb regularitat a partir d’ara. Segons ha explicat un afectat, cada mes ha de pagar més de cinquanta euros “d’impost revolucionari” per fer funcionar a màquina del partit.

Manel Nadal confon Teià per Tiana

Comencen per “t” i són al Baix Maresme. Però d’aquí a confondre’ls... en el DOGC!

La història és la següent. S’ha anunciat massivament que el peatge d’Alella serà gratuït pels residents. Però què vol dir residents? L’acord entre els Ajuntaments i la Generalitat era de considerar residents els habitants dels tres pobles que tenen el peatge d’Alella com a entrada “natural” a l’autopista, o sigui: Masnou, Alella i Teià.

Els problemes han arribat quan la gent del Secretari per la Mobilitat Manel Nadal han hagut de redactar els documents per fer-ho possible. El DOGC del dia 2 de gener publicava el decret (650/2006 de 27 de desembre) que ho feia possible, però s’oblidava de Teià i, en canvi, hi figurava Tiana.

Després de les queixes de l’Alcalde de Teià, Andreu Bosch (aquell a qui el Punt enterrava ara fa uns dies), la Generalitat ha fe acte de constricció i abans que l’1 de febrer entrin en vigor els descomptes promet resoldre-ho.

El Més Petit de Tots, però, es pregunta: si algun tianenc té la genial idea de fer una volta sense sentit per agafar l’autopista a Alella, finalment tindrà gratuïtat?

La Razón es fa ressò de la loteria d’Esquerra al Maresme

El Més Petit de Tots ja ho va anunciar abans de festes: corria pels correus electrònics de la capital del Estado un nou intent de boicot als productes catalans utilitzant artilleria de tots els calibres, entre les quals les paperetes de loteria que imprimia Esquerra del Maresme.

Avui se’n fa ressò el gran pamflet: La Razón. En un article signat per Ernesto Villar i Xavier R. Blanco, anomenat “Antología del disparate nacionalista” -amb el seu to veraç, contrastat i gens carregat d’opinió de sempre- cita us quants exemples del què considera “obsesión por diferenciarse del resto de España” practicada per gallecs, bascos i catalans.

La peça acaba fent al·lusió als tòpics –“La pela és la pela”, diuen amb un toc d’humor propi de fa cinquanta anys-, i recordant que Esquerra del Maresme venia loteria sortejada a la “capital del país vecino”.

Decepcions al PSC de Mataró

El PSC del Mataró va fer molts esforços en campanya per tal que José Montilla guanyés les eleccions del Dia de Tots Sants : mítings, actes, passejades a tort i a dret i feina a la maquinària blocaire mataronina... no obstant els resultats finals no van ser els esperats i Convergència va obtenir més vots que els socialistes a la capital i a tot la comarca. El ràpid anunci del Pacte Nacional pel Progrés format per PSC, ERC i ICV i que va portar a Montilla a la presidència de la Generalitat, va semblar treure de l’astorament als socialistes mataronins. Investit el President Montilla, els dies passaven i els càrrecs començaven a tenir nom. Cap conseller socialista provenia de la ciutat (igual que a l’anterior legislatura), tampoc es recordaven d’ells per a les Secretaries Generals ni per les Direccions Generals. Esperaven potser el manteniment d’alguns alts càrrecs de l’anterior etapa, però en alguns casos l’atribució de competències a un o altre partit ho feia impossible – la mataronina Consol Prados s’hauria de resignar a ocupar escó al Parlament – o en d’altres el Conseller o Consellera del ram, tot i ser revalidar càrrec, aprofitava l’avinentesa per fer dissabte – en el cas del veterà Carles Manté, fins fa poc director del Servei Català de la Salut. Per això a El Més Petit de Tots no li estranya que a Can PSC celebressin com si haguessin tret la grossa que la directora de l’IMPEM Mireia Ràfols, que ni tant sols és militant del partit, fos nomenada directora de la Xarxa Ocupacional del Servei d’Ocupació de Catalunya.
Alguns s’acontenten amb ben poc! Deuen esperar a veure si els Reis els porten alguna coseta més... però senbla que a banda de carbó, el rei Montilla no els depara res més.