El quart Móra candidat al Maresme: Carles Móra és el cap de llista d'AM2000

Aquest dissabte AM200 ha triat cap de llista. En la primera votació, els assistents s'han decantat per Montserrat Carreras, que ha rebut 35 vots i Carles Móra, en segon lloc n'ha rebut 23. També han presentat la seva candidatura Jaume Missé, Xavier Oller i Miquel Umbert.

En primera votació va guanyar Montserrat Carreras amb un 30% dels vots, seguida de Carles Móra amb 21,9%. Com que els estatuts de la formació diuen que cal obtenir un 51% per ser prolamat a la primera, van haver de fer una segona volta. Cal dir que d’altres caps de llista amb un 30% ja en tenen prou per sentir-se legitimats (que ho preguntin a Jaume Graupera!).

Un cop feta la segona votació i després d'un tens i renyit recompte el resultat final va ser el següent, nomenant com a candidat a Carles Móra amb 56 vots, la Montserrat Carreras en va obtenir 48. És a dir es va produir un tots contra la Montse, o dit d’una altra manera, la guanyadora de la primera volta no va ser capaç d’aglutinar els que donaven suport als altres candidats.

Es dona la circumstància que els dos candidats més votats Carles Móra i Montserrat Carreras són membres actius de la parròquia de Sant Martí d’Arenys de Munt (web), mentre que dels altres candidats, EMPdT no té constància que la trepitgin gaire, o si més no són fidels actius. Davant d’aquest fet queda clar que ha pesat més la catequesi familiar que no pas formar part del grup de litúrgia. Déu dirà... o que Déu ens agafi confessats.

Ja ho veuen, doncs. Joan Móra, candidat de CiU a Mataró. Nani Móra i Salvador Móra, candidats d'ERC a Llavaneres i Argentona. I ara, Carles Móra, candidat d'AM2000 a Arenys de Munt. El Maresme tindrà quatre alcaldes dits Móra?

El rastre ecosocialista a les Associacions de Veïns de Mataró: Santi López serà el tres de la llista d'Iniciativa?

Mataró en té moltes i de bastant vives. Els diferents partits polítics i tenen una relació desigual, des de la consideració a la indeferència, passant per l’intent d’instrumentalitzar-les.

Els autèntics cracks d’aquesta relació, que en aquests moments es pot dir amor-odi són ICV. També es podria descriure com la seva permanent dualitat: partit de govern - força opositora. No descobrim res si diem que algunes associacions de veïns -només de federades n’hi ha 14- estan bastant copades per militants d’ICV.

Doncs bé aquests darrers 4 anys han estat una constant de denúncies i mobilitzacions per part de militants d’ICV sota el paraigües d’algunes d’aquestes associacions. Hi ha de tot a la vinya del senyor, però és innegable que en algunes hi ha una certa cadena de transmissió innegable, per descriure-ho d’alguna manera... Associacions de Veïns com Rocafonda-El Palau, Cerdanyola o Cirera serien en aquests moments les més desafectes al “partit”.

Segons ha pogut saber El Més Petit de Tots, ICV estaria preparant una jugada per tallar la sagnia de vots que pateix, que consistiria en col·locar de número 3 de la llista l’expresident de la Federació d’Associacions de Veïns Santi Lopez. Amb un perfil conciliador, s’entén bé amb els socialistes i amb la seva política urbanística, seria l’esperança gràcies al seu passat que atreiés molts dels descontents amb ICV i el seu cap de llista Jaume Graupera.