L’alcalde de Mataró no té cap mania a donar-se el bec amb el sector més lerrouxista del PSC

L’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, no ha tingut cap mania a retratar-se durant aquesta campanya electoral amb una de les cares més representatives del sector més lerrouxista del PSC, Ferran Bello, director del Centre de Cultura Popular i Tradicional de la Generalitat i un dels homes de màxima confiança de l’exconsellera Caterina Mieras –en pau política descansi -. Va ser dilluns de la setmana passada en un acte que va tenir lloc a la Casa d’Andalusia de Mataró, al qual es va convidar representants de diverses casas regionales i que va comptar amb l’assistència de més d’un centenar de persones. Es dóna la circumstància que Bello va ser un dels fundadors del denominat Colectivo Crisol, una agrupació que aplega els sectors més lerrouxistes propers al PSC i que troba el seu caldo de cultiu entre el públic més retrògrad de les casas regionales.

Baron, que va estar acompanyat pel primer secretari del PSC a la capital de la comarca, Ramon Bassas, i pel jove cap de llista socialista a Pineda de Mar, Xavier Amor, no es va tallar ni un pèl a l’hora de donar-se el bec amb Bello. Política és política i vots són vots. Quina fauna!!

Jordi Pujol torna a Mataró i omple, a Mas encara se l'espera

Divendres al vespre míting electoral a l’aire lliure de CiU al centre de Mataró. Tarima i pantalla gegant. Plaça considerablement plena de gent. Conferenciant: Jordi Pujol. Ell sí que ha trepitjat el Maresme.
Entre els assistents es podia sentir comentaris del tipus: uf, hem retrocedit en el temps. El que es cert és que la imatge del president Jordi Pujol projectada a l’aire lliure en una pantalla gegant, tenia flaire de dejà vu. Algun despistat es pensava que es tractava d’algun acte de l’associació Rescat, dedicada a recuperar imatges de cinema antigues.
El poder de convocatòria del president Jordi Pujol és innegable, i també la seva energia, a part dels actes que ha realitzat, encara té forces segons hem pogut saber per publicar les seves memòries, ajudat d'un bon amic.
La gent que va assistir a l’acte va marxar més o menys satisfeta, el gerro d’aigua freda va venir just després en arribar cadascú a casa seva, engegar la tele, i comprovar la dura realitat: en Jaume Masdéu entrevistant Artur Mas.
La comparació és dolorosa.

Desconcert general per l’actitud ‘marciana” del representant d’ICV al debat sobre immigració de Televisió de Mataró

El debat monogràfic sobre immigració organitzat fa pocs dies per televisió de Mataró va tenir un protagonista indiscutible, un individu anomenat Ernesto Carrión Salbich. Segons la biografia oficial, nascut al Perú, llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat de Ginebra i candidat a diputat al parlament per Barcelona a les llistes d’ICV.

Segons ha pogut saber El Més Petit de Tots, les opinions de Carrión, que tot i provenir de la pàtria dels Inques es va expressar íntegrament en la llengua de Pizarro i Hernán Cortés, van deixar absolutament desconcertats la resta de polítics participants en el debat. El noi en va dir de grosses però, més enllà del fons, el que va provocar més perplexitat va ser el to agressiu, dogmàtic i un xic marcià que va gastar en tot moment el representant ecosocialista.

Consol Prados, representant del PSC i fins fa poc secretària d’Immigració del Govern de la Generalitat, es va dedicar bàsicament a ignorar Carrión.. Amb tot, mentre aquest intervenia, la seva cara semblava un poema. Teresa Aragonès, parlamentària d’ERC, no es va poder estar de retopar-lo en diverses ocasions. En una d’elles, mentre Carrión s’estava passant de la ratlla parlant de la contribució de la immigració a l’economia del país, la republicana li va haver de recordar que els ciutadans i les ciutadanes nascuts a Catalunya també treballen per poder guanyar-se la vida. El més contundent de tots va ser, sens dubte, el representant de CiU i exsecretari d’Immigració, Àngel Miret. El convergent va titllar literalment de messiànic Carrión quan aquest, sense tallar-se ni un pèl, va deixar anar un “nos da igual si no nos votan porqué tenemos la razón”. No sabem si Miret tenia al cap el messianisme del comandante Guzmán i els seus acòlits de Sendero Luminoso, la trista secta criptocomunista que va assolar Perú fa alguns anys, quan es va adreçar al singular dirigent d’ICV.

El Més Petit de Tots no vol donar lliçons a ningú però, amb tot, vol tancar aquestes ratlles amb una breu reflexió: si aquesta és la manera intel·ligent i no dogmàtica que alguns tenen de ser d’esquerres anem arreglats!! Si algú no es posa a treballar seriosament per elaborar un discurs una mica més complex, seriós i coherent que el d’ICV en relació a la qüestió migratòria, pobre país i pobra immigració!!

El govern del Masnou de convalescència després de la crisi provocada pel desfalc de l’interventor municipal

El govern del Masnou està convalescent després de la crisi produïda pel cessament de l’interventor municipal, Josep Maria Lansaque. L’home, que va protagonitzar un desfalc a les arques municipals de més de 58.00 euros, va ser cessat recentment per l’alcalde, el socialista Eduard Gisbert (PSC). Això, però, contra el parer de responsable polític de la qüestió, el regidor d’Hisenda, Màxim Fàbregas (ICV), partidari d’ocultar l’abast dels tripijocs de l’interventor. Malgrat que, finalment, Fàbregas s’ha vist obligat a baixar del burro i acceptar el cessament de Lansaque, hi ha ferides que continuen obertes i fan de molt mal tancar.

D’entrada, la capacitat de lideratge de Gisbert ha quedat força qüestionada a ulls de l’opinió pública. Tothom s’ha adonat que l’alcalde ha estat incapaç de reaccionar amb energia i celeritat en la qüestió del desfalc –sembla mentida que les irregularitats es coneguessin internament des de finals de maig- i que durant aquest període ha tingut serioses dificultats per posar en cintura el socis d’ICV. Fàbregas, l’home fort dels ecosocialistes a l’Ajuntament, ha dinamitat definitivament el seu crèdit com a polític local: no és la primera vegada que s’han destapat irregularitats en la seva àrea –en aquest mateix mandat ja va haver de plegar la tresorera, Carmen Benito, per irregularitats similars a les de Lansaque- i, a més de ser incapaç de descobrir-les, no s’ha mostrat gens diligent a l’hora de denunciar-les, més aviat al contrari. ERC, per la seva banda, amb l’ull posat a les eleccions municipals del maig vinent, no ha desaprofitat l’ocasió de brandar orgullosament la destral de guerra: ha repartit estopa tot el que ha pogut contra la feblesa de Gisbert i la gestió nefasta de Fàbregas. I, almenys que se sàpiga, els republicans encara no han enterrat la destral.

Tal com estan les coses, doncs, dir que el govern del Masnou està convalescent potser és quedar-se curt.

Desembarcament o autocontraprogramació: ERC demà al Maresme

Demà dijous coincideixen al Maresme dos pesos pesats republicans. Per un costat el candidat d’Esquerra, Josep-Lluís Carod-Rovira, encapçala el cartell de l’acte central dels republicans al Maresme (a les 20:00 al Casal l’Aliança). Per altra banda, l’exconseller de Comerç, Turisme i Consum, Josep Huguet, prendrà part en la ronda de conferències que ha organitzat la patronal maresmenca FAGEM perquè els partits presentin les seves propostes econòmiques (a les 19:30 a la seu de FAGEM).

La dita afirma que hi ha més dies que llangonisses. El Més Petit de Tots no pot confirmar amb exactitud la certesa del refrany, però sí que pot assegurar que la campanya electoral dura 16 dies. Havent-hi, doncs, més de dues setmanes de campanya, els republicans han concentrat en avui les visites de les seves figures.

Esquerra ha planificat el dia 26 d’octubre com una aposta per forçar la seva supremacia mediàtica al Maresme -almenys per un dia-? O simplement s’ha autocontraprogramat? El Més Petit de Tots no s’atreveix a emetre’n un judici.

Un professor de la UAB sospita que això dels ‘confidencials” és una petita enganyifa

Joan Subirats, director de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB, considera que la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya està demostrant les limitacions d’Internet com a vehicle de comunicació política. Aquest professor de Ciència Política, vinculat a un dels municipis més internautes de la comarca, Arenys de Mar, dubta de la qualitat i la independència de criteri dels confidencials que corren per la blogosfera catalana. Tot això en un article titulat Nuevos medios, nuevas campañas, publicat al diari El País el passat divuit d’octubre.

Entre d’altres coses, Subirats afirma coses com la següent: “Surgen webs disfrazadas de confidenciales cuyo sesgo político es tan evidente que o bien reiteran lo que uno piensa o caricaturizan en exceso al adversario. Circulan porras sobre resultados e imagenes divertidas de este o aquel candidato. Pero, en general, las fuentes o son directamente los partidos o bien les son muy cercanas”.

Veritat o mentida tot plegat? El Més Petit de Tots estarà ull a l’aguait per si en pot saber alguna cosa. Per cert, per si algú no ho sabia, els professors d’universitat també tenen sexe: en Subirats, per exemple, és un dels signants de la plataforma ciutadana de suport a Joan Saura.

Jaume Graupera rellisca sobre la incineradora de Mataró

Hi ha debats molt gastats que no porten enlloc i un d’ells és...abocadors o incineradores?
Pel que El Més Petit de Tots coneix les incineradora eliminen els residus i a més n’obtenim energia! Energia en genera però eliminar, eliminar... Com ens van ensenyar a l’escola “la matèria ni es crea ni es destrueix, tan sols es transforma”...és a dir tot allò que entra a l’incineradora o es converteix en cendres o, la major part, s’emet a l’atmosfera. Pel que fa als abocadors tampoc són cap enginy miraculós, ocupen molt d’espai, generen males olors, sovint hi ha filtracions al subsòl, gairebé mai no s’aprofiten per generar energia, que també és possible. Aquesta polèmica ha estat ben viva al Maresme, on cada sistema té apassionats defensors.

En aquest context, doncs, El Més Petit de Tots ha pogut saber que en l’audiència pública celebrada a Mataró amb l’objectiu de presentar i debatre les principals prioritats del govern municipal va tornar a sortir el tema: Un assistent es queixa de la incineradora i de la possibilitat que es construeixi un tercer forn. L’alcalde Joan Antoni Baron, del PSC, nega que es vulgui construir un tercer forn i defensa entusiasmat la incineradora en base a l’energia que s’obté.
Al cap d’una estona responent a una altra pregunta Jaume Graupera, cap del grup municipal d’ICV-EUA, es desmarca dient que ell no comparteix aquesta opinió sobre la incineradora, que no es un opinió del govern sinó de l’alcalde a títol personal.

Ràpidament, l’alcalde Baron li etziba “sí l’opinió de l’alcalde que signa un conveni amb el departament de Medi Ambient i Habitatge que diu el mateix”. Evidentment es deuria referir a un dels primers convenis que va signar el conseller Francesc Baltasar, també d’ICV-EUiA, on s’estableixen compromisos d’inversió per la millora de la incineradora de Mataró.

L’opinió al respecte de la regidora de Sostenibilitat Quitèria Guirao, companya de partit de Graupera, es desconeix. Tampoc no es va sentir cap comentari de la representant de la tercera força en discòrdia al govern de Mataró ERC, Maria Rosa Cuscó.

Quin embolic que tenen alguns!.

Ureña plega després de fer enfadar tothom

Finalment s’ha fet efectiva la dimissió del regidor de CiU a l’ajuntament d’Argentona Enric Ureña. El primer a informar sobre aquest fet va ser l'admirat confidencial argentoní Les Fonts que Ragen , que a finals d’agost ja ho apuntava.

Les Fonts que Ragen ja avançava llavors algun dels motius que han impulsat la crisi: les reunions amb gent del PP, d’Esquerra Unitària i gent incòmoda dins de CiU per fer una candidatura de cara a les municipals. Recorda, a més, un altre motiu: Ureña va articular una candidatura pròpia a la presidència local de CiU.

A aquesta escudella ideològica cal afegir-hi un altre ingredient. Ureña no només ha creat mala maror entre els convergents d'Argentona, sinó que ja havia rebut de part del mataroní Quim Fernández -home d'aparell de CiU a Mataró i blocaire-. El motiu? Recolzar el cap de llista d'ERC a Mataró, Toni Civit, quan aquest presenta la seva dimissió com a regidor de la capital de la comarca.

Tot plegat fa que el panorama polític a Argentona estigui remogut i molt obert. Novetats a l’Entesa, a Esquerra i aquesta possible nova candidatura escudella. El Més Petit de Tots n'informarà. De ben segur, Les Fonts que Ragen també.

L’alcalde d’Arenys de Munt defensa que la llista guanyadora de les eleccions al Parlament ha de ser la que formi govern

L’alcalde d’Arenys de Munt, Andreu Majó, es partidari que la candidatura que guanyi les properes eleccions al Parlament de Catalunya sigui respectada per la resta de forces polítiques a l’hora de formar govern. Segons Majó, “si la llista més votada no governa es crea un clima de crispació que dificulta governar. També es crea entre els ciutadans una sensació que la seva voluntat no ha estat respectada”. L’alcalde, que ha fet pública aquesta opinió en un comentari recent al blog del conegut periodista maresmenc Saül Gordillo, concretament en un post titulat ERC hauria de proclamar que respectarà el guanyador. Remetent-se a la seva experiència a Arenys de Munt, Majó explica que “no anar contra la llista més votada ens va portar a l’oposició en el període 1995-1999 però després ens va portar al govern”.

Es dóna la circumstància que Andreu Majó, que encapçala una candidatura independent –Arenys de Munt 2000- associada a ICV, va formar part de la llista de Joan Saura en les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003. ICV és la única formació que concorre a aquestes eleccions que defensa, peti qui peti, la reedició de la formula del govern tripartit com a única vàlida amb vista al futur.

Omertà a la reblogució juvenil socialista

Quan El Més Petit de Tots va saber que, arrel dels fets succeïts a Martorell durant el míting d’Angel Acebes, José Montilla havia expulsat fulminantment al primer secretari de la JSC a aquesta població del Baix Llobregat, Jordi López Font, ràpidament va pensar en l’activa blogosfera dels minyons i minyones del socialisme maresmenc.

I ràpidament, també, va voler polsar, com a exemple i paradigma d’aquesta activa reblogució jove i socialista, l’opinió de dos joves valors en alça de la JSC, Carmen Bastida i Eulàlia Mas, consultant com El Més Petit de Tots fa habitualment, els seus famosos blocs.

La llavanerenca Carmen Bastida (6 de Marzo de 1980, Barcelona. Licenciada en Derecho, Erasmus en Roma y Máster en Derecho de Empresa, segons la breu biografia aque apareix al seu bloc Los espejos de Carmen Bastida) ha estat designada fa ben poc cap de llista del PSC a Sant Andreu de Llavaneres. Doncs bé, en el seu sempre interessant bloc, Bastida obvia totalment l’affaire Martorell, i no es refereix en cap moment als problemes del seu ja excompany López Font, centrant-se totalment en la campanya de Montilla, precisament qui va demanar el cap del dirigent juvenil de Martorell.

Per la seva banda Eulàlia Eu Mas, (Mataronina, anxanetera, santera, dansaire, politòloga, jove i socialista, madrilenya per un temps i blocaire segons el seu bloc Circunstàncies), més coneguda a la seva ciutat natal com La filla d’en Mas -pel seu pare, l’etern alcalde de Mataró i ara diputat Manel Mas-, extreballadora del ministeri de José Montilla i actualment amb un càrrec a Joventut i sense cap sospita de nepotisme en el seu brillant currículum, també condemna al silenci l’expulsió del seu excorreligionari i no es refereix, tampoc, de cap manera al convuls vespre de Martorell, tot i que en la trama hi aparegui Àngel Acebes, autèntica bèstia negre del socialisme júnior.

Observada com respira la activísima blogosfera juvenil socialista que sempre està alerta del que succeix al món per donar-hi la seva visió jove, cosmopolita, d’esquerres i sobradament preparada, El Més Petit de Tots es pregunta si aquest assumpte de Martorell ha estat condemnat a l’omertá, a la llei del silenci més absoluta, i sobretot si algú se li podia haver acudit criticar al Primer Secretari socialista en plena cursa cap a la Presidència de la Generalitat o atrevir-se a mostrar comprensió o solidaritat amb el company López Font.

Gent sense complexes: CiU es permet donar lliçons de bon govern a Canet de Mar

Tota la comarca sap que si hi ha un poble del Maresme en el qual la història de CiU ha estat particularment accidentada en els darrers anys, aquest és Canet de Mar. En els temps d’Albert Batlle com a president de CDC, aquest partit va realitzar una expulsió en massa dels militants que s’havien passat a la Plataforma Independent de Canet (PIC), liderada per l’inefable Francesc Garcia, en aquells moment alcalde del municipi. Els regidors de CiU, encapçalats per Ibis Puig, havien començat el mandat com a socis del PIC. Al final, però, van acabar encapçalant, esperonats per la direcció comarcal de CDC, una moció de censura per fer fora Francesc Garcia de l’Ajuntament. Corria l’any 2001.

Després de les eleccions municipals de maig de 2003, en les quals el PIC de Francesc Garcia va fregar la majoria absoluta, es va formar una aliança per part de tota la resta de forces polítiques –PSC, CiU i ERC- per tal de barrar-li l’accés a l’alcaldia. Cap dels partits de tradició democràtica del poble volia permetre que Garcia, un estrafolari empresari que havia militat anteriorment a AP, UCD i a la mateixa CDC, pogués dur a terme una sèrie de tripijocs urbanístics que eren de domini públic. Garcia, per si això fos poc, és un megalòman amb deliris de grandesa que ha assegurat sense cap rubor en més d’una ocasió que el seu ídol i referen màxim és el jutge Baltasar Garzón. En resum: un autèntic perill.

La substitució d’Albert Batlle per Manel Rodríguez al capdavant de CDC al Maresme va provocar un gir radical a la situació. Rodríguez, sense cap mania, va forçar el retorn dels militants del PIC a CDC i va marginar d’escena Ibis Puig, la persona que va accedir a l’alcaldia després de la moció de censura i que havia sostingut ben alta la bandera del partit en els moments més difícils, resistint estoicament insults i amenaces per part dels partidaris de Garcia. El peó de Rodríguez per realitzar una operació tan lletja com aquesta va ser el regidor Laureà Gregori, avui als rengles de l’oposició en feliç harmonia amb Garcia i la seva gent.

Doncs bé, avui a dos quarts de nou del vespre, CiU celebra una conferència al Centre Parroquial de Canet titulada És hora de governar bé. El ponent és Vicenç Villatoro, exparlamentari de CiU i director de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió entre els anys 2002 i 2004. El Més Petit de Tots està convençut que Villatoro, un intel·lectual brillant que manté una relació de coneixença i estima per Canet des de fa una pila d’anys, podrà explicar moltes coses als assistents sobre el noble art de la governabilitat. El problema és que, tal com està el pati, la gent de CDC a Canet molt difícilment es pot posar a la boca segons quins alts conceptes sense caure en el ridícul més estrepitós. I menys que ningú l’actual president local del partit, Laureà Gregori, que sense cap complex s’ha ofert a presentar l’acte.

Artur Mas ignora el Maresme en la seva campanya

El presidenciable per CiU Artur Mas no visitarà el Maresme durant la campanya electoral. Mas, que sempre ha fet gala de ser fill de Vilassar de Mar (on encara estiueja), ignora la seva comarca en la tourné a la caça de vots.

De les presentacions de campanya que han anat fent tots els partits, se’n desprèn que, a més, el candidat de CiU serà l’únic que no trepitjarà sòl maresmenc. Aquest fet és definitori de la importància que David Madí ha atorgat al Maresme en l’estratègia convergent. Pot tenir dues lectures. La fàcil: s’han oblidat de la quarta comarca amb més població del país. La lògica: al Maresme, CiU ha tocat sostre; i els seus estrategs no creuen que s’hi pugui rascar ni un vot més (el 2003 en van treure 65.950, un 35,27%, nou punts per sobre del PSC que va treure el 26,81% dels sufragis).

Aquest fet té, a més, una derivada que caldrà seguir. El Més Petit de Tots ha rebut queixes d’algun càrrec local de CiU a la comarca, molest perquè el candidat no els visiti en campanya, i acabat dient pestes del funcionament de la nova estructura de direcció que ha forjat Madí per encàrrec de d’Artur Mas.

El viatge d’anada i tornada de Carmen Bastida a Montcada i Reixac

El Més Petit de Tots segueix amb lupa la trajectòria dels polítics de la nostra comarca. Els darrers temps ha seguit amb interès la ràpida ascensió de la jove llavanerenca Carmen Bastida (bloc). De Primera Secretària del PSC a Sant Andreu de Llavaneres, a candidata a l’alcaldia (amb presentació amb Manuela de Madre inclosa) i a candidata al Parlament –al número 36, tres lloc per davant que el Primer Secretari del PSC al Maresme Santi Fontbona (la llista del PSC és un tema del qual El Més Petit de Tots té ganes de parlar-ne alguna dia)-. I això amb només vint-i-sis anyets! Però, és clar, a l’estrella emergent se l’ha de protegir. Així que l’envien a treballar a l’Ajuntament de Montcada i Reixac, on el PSC domina i controla amb mà de ferro tots els ressorts; i més concretament d’assessora legal a l’empresa municipal d’urbanisme (Montcada Òptima SA) d’aquesta localitat on –oh, sorpresa!- n’és el gerent el regidor del PSC a Sant Andreu de Llavaneres Antonio Jiménez.

Aquests fets es produeixen just fa un mes. El panorama a Montcada, però, està remogut. A César Arrizabalaga, l’Alcalde i regidor d’Urbanisme del Montcada i Reixac, li creixen els problemes per totes bandes. En el què portem de mandat li han plegat quatre regidors del seu grup municipal, i ara ha sortit per la porta del darrere, el propi Antonio Jiménez. Conclusió: la Carmen Bastida ha hagut de marxar també de Montcada quan encara no deu haver cobrat ni la primera nòmina sencera.

Botifarra al Día de la Hispanidad

No és qüestió d’entrar en detalls però, per motius obvis, El Més Petit de Tots fa una gran botifarrada al Día de la Hispanidad. D’espanyol no en sóc pas i mai no m’ha vingut de gust celebrar les gestes dels conquistadores. El Més Petit de Tots ve, com diria el poeta, d’un silenci antic i molt llarg i de gent sense místics ni grans capitans.

El Més Petit de Tots us encoratja, doncs, a participar en els diferents actes que s’han convocat avui –a la comarca i arreu- en contra de la celebració d’aquesta efemèride de trista memòria i amb regust feixista.

L'atracció fatal del periodista Manel Cuyàs per l'expresident Pujol

Diverses ànimes caritatives han comentat repetidament a El Més Petit de Tots, durant els darrers mesos, que el periodista mataroní Manel Cuyàs, antic director de l’edició d’ El Punt al Maresme i actualment opinaire d’èxit al Cap i Casal, pateix una afecció molt singular: una atracció irrefrenable per la personalitat de l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol. Respectuós com és amb les debilitats del proïsme, El Més Petit de Tots no ha atorgat fins ara gaire credibilitat a aquestes veus. Cuyàs, a més, és un personatge entranyable i ple de bonhomia, al qual El Més Petit de Tots mai no gastaria una mala passada.

El cas és, però, que el diari El Punt ens va obsequiar diumenge amb una entrevista de dues planes amb Jordi Pujol. I, en llegir-la, El Més Petit de Tots va comprendre de seguida que les ànimes caritatives que l’havien posat sobre avís tenien tota la raó del món: Cuyàs té un problema d’enamorament polític de l’expresident de la Generalitat. I és que, més que una entrevista, la conversa entre Cuyàs i el polític de CiU –que el periodista reconeix que van haver de mantenir en dues tongades “perquè la primera hora se’ns va fer curta”- sembla un monòleg de l'expresident. En Pujol va perorant mentre Cuyàs es limita a intercalar alguna observació anodina, més que res per afavorir que l’expresident agafi aire i pugui continuar esplaiant-se.

El Més Petit de Tots no pot passar per alt que en els arguments desplegats per l’expresident a l’entrevista a El Punt hi ha una contradicció flagrant: no es pot blasmar la imatge actual de Catalunya a l’Estat Espanyol i, al mateix temps, reivindicar un govern de la Generalitat que vagi més enllà de la mera gestió per impulsar un projecte de construcció nacional. No es pot dir “(...) de portes enfora, sobretot cap a Espanya. Hem perdut prestigi i consideració” i, gairebé a continuació, afirmar que “si ens limitem a la gestió o a la política en el sentit estricte de la paraula, és a dir, sense vocació de construcció i projecció nacional, ens convertirem en una autonomia sense personalitat, sense força, sense passió, sense ambició. Serem anònims, anirem tirant, serem un més del grup”. Pujol vol fer passar gat per llebre als lectors, fent-los creure que es pot fer una truita sense trencar els ous. Cuyàs, però, obnubilat pel frenesí, no sembla adonar-se’n.

No cal, malgrat tot, que els admiradors i admiradores de Manel Cuyàs –entre els quals El Més Petit de Tots té el goig de comptar-se- es preocupin en excés. Els fogots passionals se solen refrenar amb el pas del temps i, sabent que el periodista mataroní és enamoradís de mena –qui no recorda els seus affaires amb Manuel Mas, Ramon Camp, Pasqual Maragall o el mateix Carod-Rovira (abans, és clar, de l’expedició a Perpinyà)?-, el més probable és que tot plegat quedi en poca cosa.

Ganivetades de debò

Després d’un procés obert, transparent i participat per tota la militància (segons el comunicat emès per l’ocasió) l’abril de 2006, ICV de Mataró va triar cap de llista, l’únic que es presentava: Jaume Graupera. D’aquesta manera Graupera repetiria encapçalant la formació ICV no tenint assegurat en aquests moments el suport dels companys de viatge de EUiA. El Més Petit de Tots és testimoni que el mateix Jordi Miralles, coordinador de la formació, ha intentat convèncer els companys mataronins d’EUiA que cal anar plegats a les eleccions municipals i aquests s’hi han negat.

Sembla que a ca’ls ecosocialistes mig any després les aigües tampoc no estan tranquiles, que hi ha militants destacats que no estan satisfets amb l’elecció. Militants destacats que al seu moment, tot i que van fer els seus moviments, no van fer el pas de disputar les primàries; Aquests militants que ara haurien d’anar a llocs preferents de la candidatura municipal, dia sí, dia també, diuen que plantaran cara a en Graupera.

De fet sembla ser que el resultat de les eleccions primàries no va arribar al 50% de vots favorables a Graupera, però és clar era l’únic que s’hi va presentar. Majoritàriament té el recolzament del grup municipal i dels militants de més edat, exconseller i altres patums de la formació incloses, en canvi són els militants més joves els no estan conformes amb la línia política que segueix la formació i que estarien disposats a reobrir el debat.

El Més Petit de Tots es pregunta: Enfrontament generacional obert o dialèctica transformadora?

Rectificar és de savis: el candidat de CiU a Mataró viu a Cabrera

Rectificar és de savis i El Més Petit de Tots rectificarà sempre que sigui necessari. L’amic Joaquim Fernàndez, regidor de CiU a Mataró, comenta en el seu blog que Joan Mora, el cap de llista del seu partit a la capital de la comarca, no viu a Cabrils tal com indicava El Més Petit de Tots erròniament en la informació que va dedicar divendres a glossar la seva meritòria trajectòria com a empresari model. Resulta, tal com ens apunta amablement Joaquim Fernàndez, que viu a Cabrera de Mar. Moltes gràcies a l'amic Quim Fernàndez! El Més Petit de Tots espera que continui visitant-lo diàriament i ajudant-lo, quan calgui.

Queda dit.

9 d’Octubre: Guanyem el País.

Sota aquest lema, s'ha celebrat enguany la Diada del País Valencià. El Més Petit de Tots, fidel al seu compromís, vol sumar-s'hi literàriament.

LA CANÇÓ DEL CANSAT
A Joan Fuster

Em va tocar tocant Mediterrani.
Per barret Pirineus, i una llesqueta.
Per sabata Oriola d'estranquis.
I per cor duc a Alcoi, la terreta.

Per senyera, senyors, quatre barres.
Per idioma, i senyores, català.
Per condició, senyors, sense terres.
Per idea, i senyores, esquerrà.

Queda clara, per tant, per a tothom,
la meua carta de naturalesa.
No és miracle, ni és un mal son;
m'ha tocat, i és la meua feblesa.

Quede clar, també, que són covards,
tots els qui obliden les arrels.
Seran branca d'empelt en altres prats.
I en la mort, rellogats dels estels.

És ben trist encara avui parlar,
i posar al seu lloc una història.
Fins ací ens heu fet arribar.
De tan grossa raó, naix la glòria.

I torne a repetir: sóc alcoiá.
Tinc senyera on blau no hi ha.
Dic ben alt que parle català
i ho faig a la manera de València.

L’indult del govern del PSOE a Campolier, primer tast de la ‘sociovergència”

Santa Susanna, ho sap tota la comarca, ha estat sempre un feu privat de Joan Campolier –fill d’alcalde franquista i jove alcalde franquista ell mateix fins que va descobrir les bondats de la democràcia ben entesa de la mà de CiU, que mai no ha filat gaire prim en aquestes qüestions -. Quan, l’octubre de 2003, l’Audiència de Barcelona el va condemnar a vuit anys i set mesos d’inhabilitació, per un delicte continuat de prevaricació, alguns ingenus el van donar per políticament mort. I ca!!

D’entrada, l’home va recórrer la sentència, primer al Tribunal Suprem i, quan aquest li va donar carbasses, va apel·lar al mateix Constitucional, on és ara. Paral·lelament, el ple de l’Ajuntament va aprovar per unanimitat –amb el suport, fins i tot, de l’únic representant del PSC a la corporació, un tal Nicolás Antequera- una petició d’indult al govern espanyol. I, en fi, de suport polític per dalt no n’hi ha faltat. Artur Mas, per exemple, l’ha defensat sempre mantenint que tot i la sentència “Campolier és un bon alcalde i així ho reconeixen els veïns de Santa Susanna”. Fins i tot els alcaldes veïns, com el socialista Valentí Agustí –de Palafolls- i el republicà Josep Basart –de Calella- van sortir sense manies, en el seu moment, a cobrir-li les espatlles. En el cas de Basart el fet és particularment sorprenent –la gent d’ERC sempre a la lluna de València!!- si es té en compte que Campolier ha tingut empleada fins fa no massa temps la cap de llista de CiU a Calella, Montserrat Candini, en qualitat de màxima responsable de l’empresa municipal de turisme de Santa Susanna. I amb un sou milionari, sigui dit de passada.

L’indult parcial que el govern del PSOE ha concedit fa pocs dies a Campolier –reduint a només quatre anys el període d’inhabilitació imposat per la sentència condemnatòria- no fa altra cosa que reforçar la sensació que Santa Susanna queda fora de l’imperi de la llei. És ben bé com si el que es va conèixer com a cas Padullés –l’escàndol urbanístic que va afectar de ple Campolier i el seu arquitecte municipal- no hagués succeït mai. Tot plegat és un primer tast de les immenses possibilitats que obre la sociovergència a alguns responsables institucionals que en qualsevol país mitjanament civilitzat haurien de ser a la garjola.

CiU amaga el passat del seu cap de llista a Mataró com a empresari "mimat" per l’Ajuntament socialista de la ciutat

Quan s'apropen eleccions municipals, a Mataró com a mínim sempre hi ha dues novetats: el candidat de CiU i el candidat d'ERC. Aquest cop tampoc no s'ha fallat i de moment CiU ja ho ha fet públic, el cap de llista serà Joan Mora, nascut a Arenys de Mar i resident a Cabrils, propietari d'una empresa informàtica. Casualitats de la vida, a l' Ajuntament de Mataró l’havien ungit fa un temps amb el títol d'empresari model de les noves tecnologies, necessitats com estan de realitats locals en aquest camp que facin bullir l'olla en el gran projecte del Tecnocampus. Els darrers anys han inflat en excés el personatge fins al punt que sempre i a tot arreu se'l presenta amb la mateixa cantarella habitual de jove empresari de les noves tecnologies. Fa un parell de setmanes el setmanari gratuït Capgròs va oferir-li una entrevista-massatge a mode de publireportatge on va pronunciar la seva frase antològica "seré alcalde i continuaré al capdavant de la meva empresa” -sic-. Els concepte noves tecnologies i societat de la informació es fan anar sense massa rigor. En aquest cas estem parlant, estrictament, d’una empresa que ofereix software de gestió empresarial. A més també compta amb a seva pròpia producció del software. Avui en dia qualsevol persona forma part potencialment de la societat de la informació, és experta en determinats aspectes i usuària d’aquests i d’altres. La resta, com diria Fuster, és literatura.

Tornant al projecte - sempre projecte, potser eternament projecte- del Tecnocampus, es preveu la presència a la zona de l’EUM i l’EUPMt, una incubadora d’empreses i més de setanta noves firmes, la majoria dedicades a les noves tecnologies, que ha de fomentar les sinergies entre el mon universitari, els emprenedors i empreses. L'equipament, que es farà a mida de les necessitats que han exposat les empreses, el promou l'empresa municipal d'Urbanisme, PUMSA, i es farà a tocar del futur edifici del Tecnocampus.

Doncs bé, l'empresa d’informàtica del senyor Joan Mora va ser la primera a instal·lar-se a l'Edifici de Vidre del Pla d'en Boet de Mataró on hi ha el servei d’urbanisme municipal, i l’any passat es va anunciar a bombo i plateret que passaria a ocupar 1.000 m2 d'oficines al Tecnocampus. Joan Mora sempre a primera línia, fins ara, dels projectes municipals que li convenien, controla dos terços del capital de la seva empresa, mentre que la resta se'l reparteixen altres accionistes, tots col·laboradors. En un paper destacat dins l'organigrama hi ha Pedro Gómez, exdirector de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró (EUPMt).

També quan calia, per reforçar la imatge de ciutat emprenedora en aquest camp tecnològic, anaven de bracet ajuntament de Mataró i el senyor Joan Mora, bé com a empresari bé com a president d’un xiringuito que es va muntar anomenat GENTIC per a fer més elegant la representativitat. Per exemple en el seu moment el senyor Joan Mora va declarar a bombo i plateret “vinc d'una reunió amb Microsoft a l'Ajuntament per estudiar la possibilitat de que a Mataró s'instal·li el seu nou centre tecnològic a l'àrea de Barcelona, i la Pilar Gonzàlez-Agàpito ens ha convidat a que els fem costat per explicar perquè Mataró podria ser el lloc idoni”.

El president local de CDC i tot just candidat a les eleccions locals, ja ha començat a desmarcar-se de tot plegat d’una manera que es podria qualificar de barroera. Així, el dijous 28 de Setembre, en el marc de la inauguració de Centre de Innovació en Productivitat de Microsoft a les instal·lacions del Centre Tecnològic de Manresa (CTM), no es va estar de fer pública la seva decepció per la oportunitat perduda per la ciutat responsabilitzant-ne únicament al govern municipal i al seu alcalde, Joan Antoni Baron. Segons ha pogut saber El Més Petit de Tots la següent passa és tirar-se enrera i no traslladar la seva empresa al Tecnocampus. Desagraït!

L'exregidor d'Arenys de Mar Vicenç Martí se surt amb la seva i es passa pel forro la direcció comarcal d'ICV

Vicenç Martí, regidor d’ICV a Arenys de Mar fins a inicis d’aquest mandat, manté des de fa temps un pols amb la direcció comarcal del seu partit que, pel que sembla, està guanyant de carrer. El problema és fàcil d’entendre: mentre els d’ICV de Mataró són partidaris de consolidar la sigla a Arenys de Mar amb una llista pròpia a les eleccions municipals, Martí s’estima més afavorir la creació d’una candidatura independent –associada fraternalment, això sí, als ecosocialistes- per mitja de la qual engalipar quatre despistats. Aquesta discrepància ha provocat més d’una situació tensa amb el màxim responsable d’ICV a la comarca, el mataroní Joan Lleonart, al qual, per cert, Martí va disputar infructuosament el càrrec quan l’antic president de la formació, Màrius Garcia, va abandonar el Maresme per incorporar-se a la seu central d’ICV, a Barcelona. Segons ha pogut saber El Més Petit de Tots, el mal rotllo que hi ha entre els dos personatges és públic i notori en els cercles de direcció del partit.

El cas és que demà divendres al vespre es presenta en societat Veïns Independents d’Arenys (VIA), un nou grup que vol incidir en la vida pública del municipi. A l’acte de presentació d’aquesta nova formació –que alguns ja han rebatejat com Vicenç i Amics- hi intervindran el mateix Martí, l’actual regidor d’ICV a la població, Ramon Puigvert i –atenció al despistat!!- el regidor trànsfuga de CiU i exmilitant d’UDC, Lluís Blanchart . Està vist que a Arenys de Mar ICV és, més que una força política amb entitat pròpia. un tinglado en mans de Vicenç Martí.

Pere Almera morirà matant

És un secret a crits que l’actual alcalde de Vilassar de Mar i President del Consell Comarcal del Maresme, Pere Almera, té els dies comptats com a cap visible del PSC a la seva ciutat i a la comarca. L’esbalotat mandat municipal i les poques simpaties que desperta entre l’aparell socialista l’han sentenciat.

Aquests darrers dies, però, ha mostrat que vol un final de western al més pur estil del President Maragall. Aprofitant una roda de premsa dels alcaldes del Baix Maresme per demanar millores pel transport públic en aquesta zona de la comarca, Almera es converteix en el Quixot maresmenc contra el Secretari per la Mobilitat de la Generalitat, el també socialista i germaníssim Manel Nadal. Almera afirma respecte el seu company de partit: “Torna a repetir que existeix el compromís, però continua sense complir-se”. L’aparell del PSC se’l vol carregar, i ho farà. Almera, però, morirà matant.

ERC, d'exercicis espirituals

Joan Puigcercós va ser dissabte passat a Pineda de Mar per tal de participar en una trobada amb gairebé un centenar de militants i simpatitzants d’ERC procedents de diversos municipis de les terres altes del Maresme. De fet, Carod-Rovira ha protagonitzat trobades similars a la resta de la comarca –Mataró, Premià de Mar, El Masnou i Canet de Mar- durant les darreres setmanes. Tot plegat forma part de la denominada campanya de proximitat que ha posat en marxa la direcció nacional d’ERC per mirar de conjurar les moltes llufes que els han caigut al damunt –quan no coses pitjors- des del fatídic No a l’Estatut i la seva polèmica sortida del govern de la Generalitat.

Doncs bé, segons ha pogut saber El Més Petit de Tots, aquesta singular campanya de proximitat va tenir el tret de sortida –mai millor dit- entre els militants més destacats de la comarca en una sessió intensiva a càrrec de Josep Huguet. Aquesta trobada, a la qual només va assistir la crême de la crême de la militància republicana al Maresme i que va tenir un caràcter absolutament intern, va tenir lloc a Cabrera de Mar a inicis de setembre. En la reunió, uns veritables exercicis espirituals només aptes per a creients sense fissures, Huguet –que en els seus anys joves, i no per casualitat, era conegut com el Lenin català- es va dedicar a fustigar el papus sociovergent durant més de tres hores ininterrompudes. L’exconseller de Comerç, Turisme i Consum, no va tenir misericòrdia de ningú: ni de convergents i socialistes ni –ai las!- de la parròquia pròpia. Més d’un capitost local del partit va acabar demanant-li pròrroga per poder arribar a casa abans de trenc d’alba.

Morell passa la mà per la cara a Garcia

Des d’inicis demandat, els alcaldes convergents de Pineda de Mar i Tordera se les tenen per guanyar pes dins el partit. El pinedenc Joan Morell no havia paït que Joan Carles Garcia fos cap de grup comarcal i el preferit del sector Felip Puig al Maresme, i ha lluitat durant quatre anys per recuperar el terreny perdut. Per la seva banda, Garcia ha perdut un llençol a cada bugada. No és President del Consell Comarcal. Recolza el candidat perdedor a la presidència de CDC al Maresme. I, a més, el temps desgasta; ha estat permanentment en el lloc de sortida per sucar algun acosa, i no ha sucat. L’etern aspirant ha caducat. Finalment Joan Morell serà el representant de l’Alt Maresme millor situat a la llista de CiU a les eleccions al Parlament. Encara se s’escolten els seus riures de victòria. Ésmés, amb la que li està caient al seu poble pel xou de la depuradora, deu estar desitjant que li toqui la grossa: la Ciutadella. Què passarà ara amb Joan Carles Garcia? Tornaran els punyals? Caldrà seguir-ho. El Més Petit de Tots continuarà informant...