EL MÉS PETIT DE TOTS

dimecres, d’octubre 18, 2006

Omertà a la reblogució juvenil socialista

Quan El Més Petit de Tots va saber que, arrel dels fets succeïts a Martorell durant el míting d’Angel Acebes, José Montilla havia expulsat fulminantment al primer secretari de la JSC a aquesta població del Baix Llobregat, Jordi López Font, ràpidament va pensar en l’activa blogosfera dels minyons i minyones del socialisme maresmenc.

I ràpidament, també, va voler polsar, com a exemple i paradigma d’aquesta activa reblogució jove i socialista, l’opinió de dos joves valors en alça de la JSC, Carmen Bastida i Eulàlia Mas, consultant com El Més Petit de Tots fa habitualment, els seus famosos blocs.

La llavanerenca Carmen Bastida (6 de Marzo de 1980, Barcelona. Licenciada en Derecho, Erasmus en Roma y Máster en Derecho de Empresa, segons la breu biografia aque apareix al seu bloc Los espejos de Carmen Bastida) ha estat designada fa ben poc cap de llista del PSC a Sant Andreu de Llavaneres. Doncs bé, en el seu sempre interessant bloc, Bastida obvia totalment l’affaire Martorell, i no es refereix en cap moment als problemes del seu ja excompany López Font, centrant-se totalment en la campanya de Montilla, precisament qui va demanar el cap del dirigent juvenil de Martorell.

Per la seva banda Eulàlia Eu Mas, (Mataronina, anxanetera, santera, dansaire, politòloga, jove i socialista, madrilenya per un temps i blocaire segons el seu bloc Circunstàncies), més coneguda a la seva ciutat natal com La filla d’en Mas -pel seu pare, l’etern alcalde de Mataró i ara diputat Manel Mas-, extreballadora del ministeri de José Montilla i actualment amb un càrrec a Joventut i sense cap sospita de nepotisme en el seu brillant currículum, també condemna al silenci l’expulsió del seu excorreligionari i no es refereix, tampoc, de cap manera al convuls vespre de Martorell, tot i que en la trama hi aparegui Àngel Acebes, autèntica bèstia negre del socialisme júnior.

Observada com respira la activísima blogosfera juvenil socialista que sempre està alerta del que succeix al món per donar-hi la seva visió jove, cosmopolita, d’esquerres i sobradament preparada, El Més Petit de Tots es pregunta si aquest assumpte de Martorell ha estat condemnat a l’omertá, a la llei del silenci més absoluta, i sobretot si algú se li podia haver acudit criticar al Primer Secretari socialista en plena cursa cap a la Presidència de la Generalitat o atrevir-se a mostrar comprensió o solidaritat amb el company López Font.

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home