Ganivetades de debò

Després d’un procés obert, transparent i participat per tota la militància (segons el comunicat emès per l’ocasió) l’abril de 2006, ICV de Mataró va triar cap de llista, l’únic que es presentava: Jaume Graupera. D’aquesta manera Graupera repetiria encapçalant la formació ICV no tenint assegurat en aquests moments el suport dels companys de viatge de EUiA. El Més Petit de Tots és testimoni que el mateix Jordi Miralles, coordinador de la formació, ha intentat convèncer els companys mataronins d’EUiA que cal anar plegats a les eleccions municipals i aquests s’hi han negat.

Sembla que a ca’ls ecosocialistes mig any després les aigües tampoc no estan tranquiles, que hi ha militants destacats que no estan satisfets amb l’elecció. Militants destacats que al seu moment, tot i que van fer els seus moviments, no van fer el pas de disputar les primàries; Aquests militants que ara haurien d’anar a llocs preferents de la candidatura municipal, dia sí, dia també, diuen que plantaran cara a en Graupera.

De fet sembla ser que el resultat de les eleccions primàries no va arribar al 50% de vots favorables a Graupera, però és clar era l’únic que s’hi va presentar. Majoritàriament té el recolzament del grup municipal i dels militants de més edat, exconseller i altres patums de la formació incloses, en canvi són els militants més joves els no estan conformes amb la línia política que segueix la formació i que estarien disposats a reobrir el debat.

El Més Petit de Tots es pregunta: Enfrontament generacional obert o dialèctica transformadora?