El Més Petit de Tots és un referent pel Pal de Paller

El Casal és una entitat de Sant Andreu de Llavaneres amb el cul inquiet. A part de les seves activitats quotidianes, fa temps que intenta fer-se forat com a punt d’informació d’aquest municipi, editant la revista El Pal de Paller. En el món virtual, aquest bimensual té també el seu reflex. I dins d’aquest es cou bona part del brou polític de Llavaneres; i és que un fòrum dóna per molt.

El Més Petit de Tots està encantat de ser una font d’informació per al debat en aquest fòrum El suc que dóna gent com el regidor Antonio Jiménez o l’admirada Carmen Bastida i del qual El Més Petit de Tots n’informa amb la puntualitat d’un rellotge suís, és matèria prima perfecte per les converses del Pal de Paller.

Advertiment per a no iniciats en la brega llavanerenca: el regidor Antonio Jiménez ha iniciat una croada legal contra el setge dialèctic que alguns internautes tenen muntat al seu voltant des d’aquest fòrum. Diuen les males llengües que els advocats els paga l’Ajuntament encapçalat per pepero Víctor Ros.

L’altre tema estrella d’aquest fòrum és la llenya que ha repartit els darrers mesos el què queda de Gent de Llavaneres cap els seus exsocis d’ERC. És molt possible, però, que a aquest tema li quedin poques hores de batalla forumera: el regidor Albert Sala ha presentat la seva dimissió al càrrec deixant orfes de blanc de la seva bilis a alguns anònims i altres amb nom del Fòrum del Pal de Paller.

Així, doncs, El Més Petit de Tots s’aplicarà encara més i garanteix ja des d’ara, que no deixarà sense teca als amants de les notícies fresques.

Com diria un dels popes maresmencs d'això d'Internet, pau i bits!

Del Montnegre al Món

L’any passat el santpolenc Perejaume va guanyar el Premi Nacional d'Arts Visuals amb “Els cinc pensaments”, mentre que el vilassarenc Toti Soler va guanyar el Premi Nacional de Música pel conjunt de les seves edicions musicals de 2004. Tots dos són autors que entusismen a El Mes Petit de Tots.

En Perejaume tot i ser jove, ha obtingut nombroses reconeixements internacionals. Doncs ahir més. El pintor i poeta català Perejaume ha rebut el Premio Nacional d'Arts Plàstiques 2006, que atorga el ministeri de Cultura espanyol. El jurat ha definit Perejaume com una de les grans figures de referència internacional i n'ha destacat "la solidesa intel·lectual i la reformulació de la relació entre l'art i el territori". El jurat també ha valorat el treball de l'artista per a la "culturalització i transformació de l'experiència del paisatge".

El Mes Petit de Tots xala amb "el jurat ha definit Perejaume com una de les grans figures de referència internacional".

Avui El Mes Petit de Tots no vol fer soroll amb els temes de cada dia, és el seu homenatge a en Perejaume.

"El silenci es fa sentir quan el trenca un soroll: quan els sorolls en fan trossos. La llargada d'aquests trossos és expressiva. El silenci és així diguedor segons per on els sorolls el trenquen." De Perejaume, Obreda.

La natura, la llengua, el país, el paisatge són els elements principals de la seva obra. Com ens fa notar Palau i Fabre en el pròleg d’Oïsme tant la seva obra plàstica com en la seva obra escrita ressona l’esforç de l’autor "dirigit a reconquerir la terra en la seva totalitat i en la seva virginitat".


Pintura Caminada

Si me l'estimo -tu diràs-, tan bell,
aquest paisatge verd i ple d'onades!
Com m'agrada d'anar més enllà amb ell
sobre la tela, amb quatre pinzellades,

de nit! I obrir camins amb el pinzell,
com si em cridés a perdre'm i a vegades,
entre pintura i obaga, al cantell,
seure en un marc sota alzines daurades.

Paisatge i jo fugim per la pintura,
ens endinsem pels boscos novament:
Montalt, Montnegre, el mar, res no ens atura.

Torno cansat quan penso, bo i content,
que és el mateix el quadre i la natura.
Tot passejant els quadres van creixent.

El Patrimoni popular del cooperativisme en mans d’uns pocs

Dijous que ve es reuneix el Patronat de la Fundació Privada Unió de Cooperadors de Mataró pel Foment de l’Economia Social i la Rehabilitació Urbana. Aquesta Fundació Privada està participada per l’Ajuntament de Mataró i un grup de cooperatives de Mataró, el seu principal objectiu es recuperar patrimoni immobiliari que havia estat en mans del cooperativisme abans del 36; el patrimoni que va ser espoliat, vaja.

A ningú se li escapa que avui en dia “recuperar” immobles en mans de l’administració o d’altres entitats de la ciutat és un tema que necessita en primer lloc de suficient consens social, i, en segon lloc, que en molts casos vagi acompanyat de la inversió necessària per retornar les propietats no en el seu estat actual, sinó rehabilitades o construïdes de nou. L’habilitat dels cooperadors per la negociació és més que notable doncs.

El primer cim a escalar és ja un 8.000: demostrar la legitimitat de la reivindicació de la titularitat de la propietat. Fet no sempre reeixit. Hi ha, però, una altra qüestió que El Més Petit de Tots vol posar sobre la taula, i que “l’oasi” mataroní no qüestiona: la representativitat dels hereus d’aquest patrimoni, la Unió de Cooperadors de Mataró i els seus gestors.

El Més Petit de Tots pensa que aquesta tasca cal fer-la amb transparència, rigor, democràticament i amb suficient representativitat.

D’una part hi ha l’ajuntament, que a aporta recursos i cobriria part d’aquest flanc, però és suficient? Per altra part, la Fundació es defineix com a no lucrativa i que té com a finalitat la recuperació del patrimoni que pertanyia a la Unió de Cooperadors de Mataró.

Cal no oblidar els resultats de tant “lloable” esforç. De moment s’ha arribat a acords en una sèrie de locals o solars per construir-hi pisos i locals. Molts pisos i molts locals.

La darrera pregunta és obligada: qui hi ha darrera de tanta fundació? El Més Petit de Tots ha gratat una mica en la crosta del Mataró més profund i ha sabut que la Fundació –que no té pràcticament estructura- està dirigida per la cooperativa Col•lectiu Ronda, conegut despatx d’advocats laboralistes. I des del seu inici, fins aquest estiu, la direcció de la Fundació ha recaigut en Carles Spà, militant d’ICV i membre de la candidatura ecosocialista a les eleccions municipals del 2003.

Spà, que a més és soci d’un bar amb grans inquietuds culturals, ha estat director de la Fundació Unió de Cooperadors aquests 2 anys i mig. Aquest estiu va dimitir per motius professionals. De fet , semblava que portés dimitit un llarg temps, ja que, un cop assegurada la plaça de director de la Fundació, sempre ha dedicat més a exercir de tècnic per la consultora ICC, Consultors Culturals SL, treballant per diverses administracions públiques.

Calia un nou director, i el Col•lectiu Ronda l’ha assignada a Francesc Estorach. Així doncs, el veí de Vilassar de Mar, empresari del sector de la consultoria corporativa i màrqueting dirigirà la Fundació a partir d’ara. I tal com l’anterior director, res apunta a que en sàpiga ni un borrall de gestionar patrimoni, però com a mínim és especialista en comunicar, en vendre’ns la moto potser?

On són els Patrons d’aquesta Fundació? Cap donarà la nota dissonant en aquest oasi?

I un darrer apunt per nota: Francesc Estorach és l’expert en màrqueting i comunicació a qui el socialista pinedenc Xavier Amor confia des de fa dos anys la promoció de les Jornades Econòmiques de Pineda.

Surrealisme o les Jornades Econòmiques de Pineda.

El Més Petit de Tots va ser aquest dijous a les anomenades Jornades Econòmiques de Pineda. De fet, usen el nom Jornades, així en plural, perquè consideren que la “jornada del matí” i la “jornada de la tarda” mereixen tal consideració. En tot cas aquest any les Jornades prometien, després de l’expulsió del socialistes del govern pinedenc.

A ningú se li escapa que, més enllà dels fins lloables i beneficiosos per l’economia de la ciutat i l’Alt Maresme, les Jornades neixen fa tres anys com a part del desplegament de mitjans del regidor de Promoció Econòmica socialista Xavier Amor per llençar la seva candidatura a l’Alcaldia. Aquest any, però, dues setmanes justes abans de les Jornades, Amor és fora del govern i ha d’assistir a l’espectacle que ell ha parit des de la barrera. Tots els presents a la sala van poder observar com en Xavier Amor feia pitjor cara que a que posava l’Artur Mas aquella mateixa hora a la Ciutadella durant el discurs d’investidura de Montilla. I encara menys desapercebut va pasar el fet que la nova regidora de Promoció Econòmica de Pineda de Mar, Marta Sanitjas, anava més perduda que un pop en un garatge: no sabia què havia de fer, a qui havia de saludar o a qui no, no coneixia a ningú, etc.

I va haver, però, altres fets que El Més Petit de Tots vol remarcar. Per exemple, la bronca monumental que va muntar el sindicat CCOO per finalment no assistir a les Jornades. El líder suprem del sindicalisme postcomunista al Maresme i al Vallès Oriental – José Cachinero- va emetre una fatua mediàtica que encara manté glaçats a tots els que hi surten malparats, i en especial, l’Ajuntament de Pineda (tots es colors polítics) i el Pacte per l’Ocupació del Maresme. Vist això, el seu homòleg de l’UGT, José Antonio Alcaide, es va sentir alliberat de responsabilitat moral i va poder deixar-se anar amb la seva verborrea habitual a criticar-ho a tot i a tothom, i a pintar un món encara més negre del què ja és.

Per cert, no van passar desapercebuts dos fets més. El primer és que el President (de moment) de la Corpo (CCRTV) Joan Majó adorm fins i tot a les pedres amb els seus discursos que pretén ser de nivell i no passen del nivell de la sola de la sabata. I en segon lloc, El Més Petit de Tots es treu el barret davant de la candidata convergent a l’Alcaldia de Calella Montserrat Candini que més enllà de les disputes polítiques que calgui i de la mania perpètua entre pinedencs i calellencs, ella és a les jornades, lluint palmito a primera fila, i treballant-se la fama de senyora molt entesa en economia i infrastructures.

Greus acusacions de l'extècnic de medi ambient de l'Ajuntament de Vilassar de Mar

L'extècnic de medi ambient de l’ajuntament de Vilassar de Mar ha plegat després de fer passar pel jutjat l’Ajuntament d’aquesta localitat Si aquest fet ja és insòlit, encara ho és més el cop de porta que ha donat en marxar.
El marro és impressionant segons descriu en els dos informes que ha elaborat el tècnic, extècnic, Jordi Colomer, i que ha entrat per registre a l’Ajuntament de Vilassar de Mar.
Les denúncies que ha realitzat tenen dos aspectes, o potser tres:
El primer aspecte és allò que denuncia: la falsedat dels resultats dels estudis epidemiològics de la incineradora i el mal funcionament del servei de recollida de residus porta a porta. Dos fets gravíssims. El primer afecta la salut de moltes persones i jugar amb això no s’hi val. Està clar que s’han d’aclarir urgentment aquestes acusacions assenyalades sobre la incineradora. El segon es greu sobretot per la importància econòmica i política de la recollida selectiva porta a porta a Vilassar de Mar.
El segon aspecte fa referència a tota la corrua d’irregularitats administratives i diferents acusacions de procediment. A El Mes Petit de Tots, davant les fortíssimes acusacions, se li escapen els qualificatius exactes per aplicar a el cas.
I potser el tercer aspecte vindria a tomb per la sospitosa manera de fer de Jordi Colomer. L’home parla de fets de fa temps, dels quals ha estat per tant corresponsable, i ara que es fora del tinglado va i el denuncia. Aquest cop de porta, precisament quan es marxa forçat per les circumstàncies, deixa un regust de boca si més no agre. El Més Petit de Tots no caurà en la temptació de convertir-lo en un heroi.
Les acusacions apunten, entre d’altres, l'alcalde de Mataró i cap de llista del PSC per a les properes eleccions municipals, Joan Antoni Baron; l'alcalde de Vilassar de Mar i president del Consell Comarcal del Maresme, Pere Almera; Dani Carceles, regidor de Medi Ambient de l’ajuntament de Vilassar de Mar; la cap de Servei Territorial de l'ajuntament de Vilassar de Mar, Montserrat Hosta, coneguda arquitecte de la comarca que ha exercit a diferents ajuntaments i que a les darerres eleccions municipals a anava a les llistes del Grup d’Esquerres de Vilassar de Dalt ; responsables concrets Urbaser (resultant de les fusions dels divisions de medi ambient de ACS i Dragados). L’informe apunta l’existència de diferents encàrrecs a consultores amb noms de persones que es repeteixen i que qüestionen la necessitat dels contractes amb Auma i Absis Legal Advocats i l’honorabilitat dels epidemiòlegs relacionats amb el Consorci Sanitari del Maresme.
El Mes Petit de Tots constata que les acusacions són gravíssimes i cadascun dels assenyalats hauria de donar explicacions suficients. De moment no estan sent ni prou àgils i ni prou contundents. Això és un fet.Per als interessats a seguir el tema de més a prop us recomanem una visita a Vilaweb Vilasar de Mar.

La Diputació de Barcelona marca paquet davant els alcaldes de la comarca

La Diputació de Barcelona va convocar ahir dimecres una sessió de treball a Granollers oberta als alcaldes del Maresme i el Vallès Oriental. La reunió, a la qual van assistir batlles vinculats a diferents forces polítiques –bàsicament de PSC, CiU i ERC- va servir per tal que el president de la corporació, el socialista Celestino Corbacho, marqués paquet i presumís del poder de la institució que dirigeix. La trobada tenia com a objectiu fonamental apuntar les línies estratègiques que ha de seguir la Diputació de Barcelona amb vista al mandat 2007-2011 . Està clar que el PSC no vol perdre ni una unça de poder local amb vista a la implementació de les vegueries prevista en el nou Estatut.

Segons ha pogut saber El Més Petit de Tots, els alcaldes de la comarca van seguir com xaiets la intervenció de Corbacho. I no només els socialistes sinó també els de CiU i els republicans. És ben bé que la Diputació de Barcelona té un pes considerable i no hi ha ningú que gosi qüestionar-li res. Un espectacle gens edificant, certament.

El Més Petit de Tots agraeix la participació

El Més Petit de Tots agraeix a tots els amics i amigues que li ha xiuxiuejat les informacions més incisives i contundents de la comarca i recorda l'adreça de correu electrònic que posa a disposició de tots aquells que encara no s'hagin atrevit a fer-li avinent les notícies més confidencials de les seves vil·les i pobles:

elmespetitdetots@hotmail.com

A més, El Més Petit de Tots vol esperonar a tots els lectors i lectores a que facin comentaris i animin aquest espai amb les seves reflexions que de ben segur seran ben interessants.

Manel Nadal va de sobrat: ja convoca reunions per després de constituir el nou govern.

N’hi ha que no necessiten padrina. Un d’aquests és el germaníssim Manel Nadal. Durant aquest mandat ha estat Secretari per la Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, movent-se entre bambalines i fent la feina bruta del seu germà, el conseller Joaquim Nadal (àlies, l’Ós de Girona). Sembla que en Manel té clara la seva continuïtat en el càrrec quan es constitueixi el nou govern d’Entesa. De fet, més que clara, es podria dir claríssima.

Segons ha pogut saber El Més Petit de Tots de fonts ben informades, en Manel Nadal ja està donant cites per després de la constitució del nou govern del qual encara no se n’ha escollit ni el President. A tall d’exemple, un que afecta al Maresme. Un conseller comarcal de cada grup polític –els que formen l’anomenada Comissió de Mobilitat del Consell Comarcal del Maresme- ha estat convocat per Nadal al seu despatx una tarda de mitjan desembre per discutir el pas de la nova N-II a la nostra comarca. El què dèiem, encara no hi ha President, ni Consellers, però ja n’hi ha que tenen clara la seva butaca.

CiU ja té número 2 a Tordera: l’exbanquer Jordi Camó

Els rumors soterrats que successivament han anat sortint a la superfície s’han fet certs: Jordi Camó serà el número 2 de la llista de CiU a Tordera. Amb Arseni Garcia camí de la jubilació i Josep Llorens caigut en el pou de la desgràcia de l’Alcalde Joan Carles Garcia, Jordi Camó serà l’home fort de la nova llista dels convergents torderencs.

El Més Petit de Tots ha indagat en la biografia del personatge. Camó ha estat durant molts anys el director de l’oficina de La Caixa (parlem?) a Tordera i, de fet, viu encara en l’àtic situat al gratacels que construí l’entitat bancària sobre la seva oficina antiga. Jordi Camó va ser regidor de Parcs i Jardins en l’últim ajuntament del franquisme i ara, prejubilat del negoci bancari, tornarà a provar sort en la política. Serà el 2 de Joan Carles Garcia i, tot apunta, a què aquest vol que assumeixi la cartera d’urbanisme en un futur govern. No en va, per les mans de Jordi Camó a la Caixa han passat la majoria de promocions urbanístiques avui construïdes a Tordera. En el seu currículum recent destaca, a més, ser la cara visible de l’associació sardanista La Nostra Dansa, representant d’aquesta al Consell Municipal de Cultura, i, encara, representant d’aquest darrer a Patronat de la Fundació Clavé.

L’operació Camó –segons a esbrinat El Més Petit de Tots, tancada per l’Alcalde i la seva mà dreta i cap de gabinet Quim Matas en les darreres setmanes- deixa dues conseqüències clares. La primera és que el lloc de Josep Llorens com a delfí de Garcia penja d’un fil. I la segona és que l’esposa de Jordi Camó, psicòloga municipal, li han renovat el despatx i té ja el lloc de treball que més patxoca fa de la casa gran.

El centre i la centralitat, o la cursa liberal a la Presidència de la Generalitat.

Aquesta campanya electoral s’ha caracteritzat per la coincidència de molts candidats a la presidència de la Generalitat per accentuar el caràcter liberal del seu perfil ideològic.

Així doncs el juliol tot just saber-se que el gairebé imminent president José Montilla seria candidat, en una entrevista a La Vanguardia es declara liberal.

Qui segurament juga més fort aquesta carta és el candidat de CiU Artur Mas (que tot i que té residència familiar a Vilassar de Mar, no se l’ha vist en campanya al Maresme) que a part de les seves receptes econòmiques ha rebut explícitament el suport del president europeu de la internacional liberal.

Aquest espai li és còmode al PP per a que Piqué faci propostes de pacte de govern liberal amb CiU.

El tercer en discòrdia Josep-Lluís Carod-Rovira davant de la Junta de la Cambra de Comerç s'apunta també al carro liberal amb algun matís. Com que ERC és un tàndem, hi ha pinyons i plats, Joan Puigcercós explicava que un pacte amb CiU hauria volgut dir oblidar-se d’algunes propostes neoliberals.

Hi ha hagut altres moviments en aquest sentit, per exemple l’eurodiputat eivissenc Bernat Joan proposat un catalanisme liberal-progressista. En aquest context l’exsecretari de la Presidència de la Generalitat Raimon Carrasco, nomenat per ERC, s’apunta al debat a l'entorn del liberalisme. Carrasco amb vinculacions maresmenques familiars, concretament a Sant Pol de Mar ho planteja sorprenentment com una disputa interna entre families ideològiques i queda clar per qui opta.

El catalanisme popular busca qui el representi. Entre el liberalisme progressista i el socialisme democràtic, per posar noms identificatius.

És cert que estem en un moment de crisi de líders. Deixant de banda altres latituds (com el cas de Lula), a nivell europeu El Més Petit deTots recorda amb enyor Lionel Jospin. Ni Schroder ni evidentment Blair són cap exemple. La incògnita Zapatero està per veure i la ja candidata a la presidència francesa Ségoléne Royal de moment s’assembla massa a Zapatero.

Genís Bargalló: Minuts de glòria

Hi ha uns patrons regulars en tota successió vegetal. Davant de qualsevol terreny devastat, primer colonitzen el lloc les espècies oportunistes, de gran facilitat de dispersió i ràpida multiplicació; després, a poc a poc, van apareixent espècies de creixement més lent que formen organitzacions més organitzades.

L’any 99 Esquerra a Mataró no va obtenir representació a l’ajuntament; ja se sap que quan les coses no van bé s’ajunten dos fenòmens per una banda gent que no triga en abandonar el vaixell i per altra banda gent que procura d’aprofitar-se’n.
Alguns d’aquests últims en aquell moment estaven agrupats (atenció al llistat d'adherits)
Un d’aquests personatges va arribar a formar part , com a número 2!, de la flamant candidatura encapçalada per Toni Civit que va aconseguir entrar finalment a l’ajuntament de Mataró l’any 2003. Del seu passat convergent n'hi ha record a la seva antiga casa comuna.

La seva trajectòria a l’ajuntament es podria qualificar de inadvertida, però per ser més objectius recordarem la frase que les actes municipals de sessions de plenari recullen: “Vosté és sense cap mena de dubte el pitjor regidor de tots els partits polítics que ha conegut aquest consistori des del retorn de la democràcia”.

Després de 3 anys decideix unilateralment plegar, i ara aprofitant la conjuntura decideix –sic- jugar les cartes que li convenen a CiU, els seus,: es dóna de baixa d’ERC en desacord per la decisió de formar govern amb el PSC i ICV (que són els partits amb els quals ell governava).

La seva decisió té repercussions locals no del tot coincididents.

Fa pixar colònia a la seva parròquia.

I no havent-hi prou, decideix que tingui ressò internacional:

Europa Press

ABC

Diario de Almeria

El Correu Gallego

Si hagués tingut oportunitat El Més Petit de Tots li podia haver facilitat altres idees.

Carmen Bastida torna a Montcada com a gerent d’urbanisme

La candidata socialista a l’alcaldia de Sant Andreu de Llavaneres Carmen Bastida té el cor robat a El Més Petit de Tots. Els fidels lectors ja saben que, en el seguiment de la blocaire de la JSC, El Més Petit de Tots va explicar que Bastida havia deixat el seu càrrec d’assessora en legalitat urbanística a l’empresa municipal de Montcada i Reixac (Montcada Òptima SA) en cessar com a gerent d’aquesta empresa el regidor socialista de Llavaneres Antonio Jiménez.

El què en un primer moment semblava una fugida per cames, ha resultat ser un ascens en tota regla (de la velocitat ascendent de Carmen Bastida El Més Petit de Tots també en parlà). Carmen Bastida és la substituta de Jiménez com a gerent de l’empresa Montcada Òptima SA. A ningú se li escapa que una empresa municipal d’urbanisme és el braç armat d’un govern municipal. Així que la meteòrica carrera de la jove promesa del socialisme maresmenc segueix a ple ritme. El Més Petit de Tots continuarà amatent.

Josep Lluís Fillat , l’antic alcalde socialista de Pineda, es resigna a acabar la seva carrera política a l’oposició

El portaveu del Grup Socialista a l’Ajuntament de Pineda de Mar i antic alcalde del municipi pel PSC, Josep Lluís Fillat, acabarà la seva llarga i fecunda carrera política a la trista oposició. El convergent Joan Morell, alcalde i flamant nou diputat al Parlament de Catalunya, ha cessat els set regidors del PSC dels seus càrrecs al si del govern pinedenc. Fart del desgast al qual se l’ha sotmès pel tema de la ubicació de la futura depuradora de l’Alt Maresme, Morell s’ha assegurat el suport del PP de Norbert Peláez i, amb les espatlles ben cobertes, no ha dubtat ni un moment a expulsar el PSC del govern.

Els socialistes van a engruixir així els rengles de l’oposició, als quals ja es va sumar ERC fa poques setmanes en deixar voluntàriament el govern després de la darrera crisi en relació a la depuradora. El cas és que Fillat s’ha resistit tot el que ha pogut a abandonar l’equip de govern. Quan Morell va anunciar la decisió de cessar els regidors del PSC, Fillat es va rebaixar a mendicar el perdó de l’alcalde convergent amb l’argument –suat, suat, suat- que els socialistes tenen vocació de govern i que no és lògic que estiguin a l’oposició.

Fillat, metge de professió i home amb un gran concepte de si mateix, va voler erigir-se fa unes setmanes en el cirurgià de ferro que, al seu parer, necessita Pineda de Mar. Sense tallar-se ni un pèl va engalipar la gent d’ERC –aleshores encara a govern- per presentar, conjuntament amb el PP, una moció de censura contra Morell. Ja es veia novament d’alcalde!! Les direccions comarcals del PSC i ERC van haver de suar tinta per desactivar in extremis una operació temerària que, cas d’haver-se materialitzat, hauria esdevingut un dels arguments estel·lars de la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya. El Més Petit de Tots no es vol ni imaginar el que haurien fet David Madí i companyia amb l’obsequi d’una moció de censura PSC-ERC-PP contra un alcalde convergent.

El Més Petit de Tots no creu que ningú vessi gaire llàgrimes per la sort de Fillat. La direcció del seu partit fa temps que se’l volia treure de sobre i els seus companys de Pineda de Mar, començant pel proper cap de llista del PSC, el jove Xavier Amor, se’n comencen a apartar com aquell qui no vol la cosa. Què dura que és la política!!

Continua el drama a Iniciativa de Mataró: El Més Petit de Tots ja ho deia.

Fa un mes El Més Petit de Tots en el post ganivetades de debò es preguntava: Enfrontament generacional obert o dialèctica transformadora?

S’apuntava a joves militants de la formació, alguns d’ells han començat a actuar. La setmana passada van dimitir dels seus càrrecs de la direcció local Jordi Merino i Joan Lleonart.

En un moment tan dolç per la formació ecosocialista, on sembla que arreu tot siguin flors i violes, a Mataró les coses no els hi van bé.

En Jordi Merino és càrrec de confiança d’ICV al Consell Comarcal del Maresme i sonava com un dels posibles rivals d’en Graupera a les primàries tot i que finalment no va ser així. La seves discrepàncies són públiques: es coneixen de Montgat a Tordera i del Corredor al mar. Fins i tot gent de Palestina n’està al cas.

Joan Lleonart forma part de direcció local de Mataró però alhora és l’actual president comarcal, per tant políticament la seva dimissió és encara més sonada, una desautorització en tota regla cap a en Graupera.

Dissabte que ve els/les ecosocialistes mataronins/es tenen assemblea.
El Més Petit de Tots no creu que això sigui només un cop de porta sinó que més aviat és l’entreacte. Posem-nos còmodes que comença la funció.

Manuel Mas aprofita la ‘fiesta de la Almudena’ de Madrid per parlar per primer cop del pacte de govern PSC-ERC-ICV. I al capdavall per no dir res...

El Més Petit de Tots frisava amb ànsia per conèixer el parer d’en Manuel Mas sobre el pacte de govern del seu partit amb ERC i ICV posterior a les eleccions de l’u de novembre. Doncs bé, ha calgut esperar alguns dies però, finalment, l’exalcalde de Mataró i actual diputat al Congrés pel PSC s’ha dignat a badar boca. Es veu que l’home, sempre atrafegat en feines parlamentàries de la màxima importància, no havia tingut temps de posar-s’hi. Sort que ahir, amb l’excusa de la festa de la Virgen de la Almudena, de seguiment obligat a Madrid, va trobar un forat en la seva carregadíssima agenda per poder-ne parlar.

El cas és que, els que estiguin acostumats a la claredat i al desacomplexament antinacionalista del que sol fer gala Manuel Mas, quedaran força decebuts per la timidesa extrema que gasta a l’hora d’abordar els darrers esdeveniments de la política catalana. L’exalcalde de Mataró no va més enllà d’un críptic comentari en el sentit que “més enllà de les vicissituds de la conjuntura, que crec que es porten raonablement bé, com era d’esperar pels que confiem amb en Montilla, que contenen molts riscs però també moltes oportunitats, cal pensar a més llarg termini”. Conjuntures, riscos, oportunitats... Algú ha tret res en clar d’aquesta frase tan llarga i pèssimament redactada? Doncs El Més Petit de Tots tampoc.

Manuel Mas sent coïssor per alguna cosa: Què deu ser?

Els Verds, ... o no tant

En plena ressaca postelectoral El Més Petit de Tots ha tingut constància del "dissabte" que han fet a la seu d'IC-V de Mataró. Resulta curiosa la falta de tacte que demostren els militants de l'esquerra intel·ligent a l'hora de despendre's de les seves deixalles... Sobretot si tenim en compte que l'Ajuntament de Mataró acabava de posar en marxa un nou servei de recollida de voluminosos, a través del telèfon del civisme al que han de trucar les persones que es vulguin desfer dels seus "trastos".

Per cert, El Més Petit de Tots es pregunta: les deixalles d'IC-V de Mataró, acabaran els seus díes a la incineradora?

CiU del Masnou amb el cagalló al cul: candidatura independent a la vista

A CiU del Masnou no estan per gaire alegries. Després de la batussa interna muntada per l’exalcalde convergent Josep Azuara que ha acabat amb la defenestració del jove cap de llista a les eleccions del 2003, Joan Ramon Vilalta –home de total confiança del president comarcal de CDC, Manel Rodríguez-, li ha sortit un problema inesperat: s’està muntant una candidatura independent amb tota la intenció de picar-li part de l’electorat.

Aquesta candidatura, Grup Independent del Masnou (GIM), està animada precisament per un exregidor de CiU: Miquel Alfons Vallejo. Es tracta d’un individu vinculat al ram de la publicitat que, pel que ha pogut saber El Més Petit de Tots, es mouria dins els paràmetres de la vella però sempre actual cultura política del ¿qué hay de lo mio?. Sembla ser que el GIM inclouria també sectors vinculats al sector serveis mansnoví: concretament al servei del taxi. En resum, que el projecte promet. I molt.

El Més Petit de Tots es demana si el cap de llista convergent, Pere Parés, al qual es titlla de pusil·lànime i titella de Josep Azuara, tindrà prou energia i capacitat de lideratge per evitar que els independents facin pupa a CiU. Ja s’anirà veient.

Una antiga militant del PSC de Premià de Mar, màxima promotora de Ciutadans a la comarca

El Més Petit de Tots no anirà tan lluny com el periodista Vicent Partal el qual, en un recent article a Vilaweb afirmava que el cap de llista de Ciutadans, Albert Rivera, vol arribar a jugar un paper similar al de Ian Paisley a Irlanda del Nord. Piasley és aquell inconfusible dirigent unionista, malcarat i sectari, que perd els estreps cada cop que sent parlar dels drets nacionals irlandesos. De tota manera, posats a dir-la grossa i a jugar amb els paral·lelismes, es pot assegurar que al Maresme també tenim, si no un Paisley, almenys una aspirant a Joana d’Arc disposada a sacrificar-se per la sagrada causa dels drets dels castellanoparlants a Catalunya. Es tracta de Célia Olmo, una antiga militant del PSC a Premià de Mar que ha ocupat el número cinc de la candidatura de Ciutadans per la circumscripció de Barcelona.

Olmo, que en el seu moment es va enfrontar aferrissadament a la direcció premianenca del PSC i, molt particularment, a l’exalcaldesa Maria Jesús Fanego, és un personatge que, si fa carrera, promet moltes alegries. Els que la coneixen asseguren que energia no li falta i que, conseqüent com és amb els principis ideològics que professa, no es té notícia que hagi sortit mai de la seva boca ni una sola paraula en llengua catalana.

Ciutadans no ha fet mal paper a Premià de Mar: 398 vots, amb un percentatge del 3,42 per cent – molt per sobre de la mitjana maresmenca obtinguda per aquesta força política (un esquifit 2,70 per cent) i fins i tot de la catalana (un 3,04 per cent). Gosarà Célia Olmo encapçalar una llista del seu partit a les eleccions municipals? Ja es veurà. Una moderna Joana d’Arc com ella és capaç d’això i més.

Una grup d’‘Amics de Carod’ campa per lliure a Pineda i ERC ni se n’assebenta

Una denominada Plataforma d’Amics de Josep-Lluís Carod-Rovira ha campat completament per lliure a Pineda de Mar durant tota la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya. Els responsables d’ERC en aquest municipi no han tingut cap relació ni control polític sobre les activitats d’aquesta singular agrupació. De fet, no consta que s’hagin ni assabentat de la seva existència. Cal recordar que, si bé en les eleccions del 2003 la direcció nacional d’ERC va donar un suport obert i explícit a la plataforma Carod President –que va comptar aleshores amb l’adhesió de patums d’àmbits ben diversos -, en aquesta campanya no ha impulsat res de similar. El Més Petit de Tots sospita per quins motius però, pietós com és, s’estima més no entrar-hi a fons. Resultaria massa dolorós.

Es dóna la circumstància que l’ideòleg, organitzador, redactor de proclames i principal activista de la Plataforma d’Amics de Josep-Lluís Carod-Rovira és Bernat Villaronga, president de la Federació d’Ensenyants de Religió de Catalunya . Deu ser que l’única manera d’imaginar-se Carod-Rovira com a president de la Generalitat és a partir d’un acte de fe.

El cas és que, miraculosament o no, els resultats electorals d’ERC a Pineda de Mar han estat prou acceptables si és té en compte la davallada que han patit els republicans arreu de la comarca. És com per pensar-s’ho, no?

Fontbona fracassa en el seu intent de ser diputat

Santi Fontbona ha fracassat estrepitosament en el seu intent de ser diputat. El Primer Secretari del PSC del Maresme (exalcade d’Arenys de Mar, conseller comarcal, etc) va intentar una pirueta de risc en confeccionar-se les llistes electorals per situar-se en zona de pole position.

Va aconseguir el suport de la totpoderosa Federació de Mataró i va llençar-se de cap a la cursa per rellevar a la número 2 del PSC del Maresme a l’anterior llista, la torderenca (amb residència a Barcelona) Conxita Rodríguez –contra la número 1, Consol Prados, no es va atrevir-. Un cop fet això, es troba el primer entrebanc: la quota de gènere li juga una mala passada, i Carmen Bastida (l'admirada blocaire) li passa al davant, i va a petar al lloc 39 de la candidatura dels socialistes per Barcelona. Cal recordar que la Conxita Rodríguez ha entrat de diputada al darrer ple de la legislatura, després de què en pleguessin una desena davant d’ella, i anava de 35, quatre llocs per davant de la posició en què ara anava Fontbona!

Queda clar, com diria a aquell, que a Santiago Fontbona l’han avançat fins i tot les iaies. Tanta llenya cremada per fer tant poc foc!

El PP és l’únic partit que no tindrà cap diputat del Maresme

Explicar els resultats electorals àmpliament i objectiva és feina de la premsa seriosa. La feina del El Més Petit de Tots, com sempre, és anar més enllà. Així, una de les claus interpretatives de les eleccions d’ahir és com queda el mapa de diputats del Maresme, i aquí hi ha una dada que canta: el PP és l’únic partit sense diputat maresmenc.

El salt de Joan López a la política nacional (això no ho diria ell, és clar) ha estat efímer. Un mandat i cap a casa. D’aquesta manera, els populars s’han quedat sense representació al Maresme, ja que el seu primer candidat, Norbert Pelaez, no és mourà de Pineda de Mar. Pelaez, l’autèntic home fort del PP al Maresme, mirarà a partir d’ara el partit des de la banqueta, esperant lesions o canvis obligats de companys de files. El Més Petit de Tots, però, no creu que s’estigui massa quiet, ja que la seva guerra particular per controlar de nou l’urbanisme pinedenc continua oberta.