EL MÉS PETIT DE TOTS

2007-04-05T12:46:00.000+02:00

La llista del PSC a Mataró (IV): la foto

Dubtem molt que el PSC de Mataró utilitzi aquesta imatge que corre per la blogosfera mataronina en campanya electoral. Però és una autèntica perla!

El senyor de la bandera sobre les banyes és el número 10 de la llista socialista. S'anomena Carlos Fernández, i a més és el president de l'Associació de Veïns de Vista Alegre. Quedeu-vos amb la seva cara a la memòria perquè molt probablement serà regidor de la capital de la nostra estimada i catalana comarca.

I el que no porta bandera tapant-li les banyes és en Xesco Gomar, exsecretari de les Joventuts Socialistes de Mataró.

Més enllà de l'anècdota (tot i que molt definitòria dels gustos estètics del personatge), el cert és que la inclusió de Carlos Fernández a la llista socialista ha aixecat ampolles. El Més Petit de Tots us ho explicarà després de la Passió.

2007-03-19T13:45:00.000+01:00

La llista del PSC a Mataró (III): noms definitius

Ha arribat a mans de El Més Petit de Tots la llista definitiva del PSC a Mataró.

Com ja va preveure, - com ja bé essent habitual - després de desempallejar-se dels dos històrics "Pili" González-Agápito i Arcadi Vilert (El Més Petit de Tots oferirà ben aviat el destí que els hi tenen preparat els de la Plaça de les Tereses) el tàndem Baron-Bassas ha fet tot el possible per acomplir la paritat de gènere tot seguint la Llei d'Igualtat impulsada pel PSOE i aprovada, recentment, al Congrés.

En concret les dues primeres dones de la llista dels socialistes a la capital del Maresme seran Alícia Romero com a número 3 i Montse López com a número 4. Tot un salt qualitatiu per aquestes dues "dones fortes" del grup majoritari a l'Ajuntament de Mataró. Com també va avançar El Més Petit de Tots, Alícia Romero, actual Presidenta de l'IMPEC afiança la seva posició al partit i, en cas d'obtenir majoria, al govern i Montse López, que també disposa del seu pes dins del partit, l'incrementa amb una molt bona posició de sortida (recordem que va accedir a l'Ajuntament quan Consòl Prados va marxar per ocupar el seu escó al Parlament).

El qui podria quedar fora amb un eventual mal resultat del socialistes és l'actual Regidor d'Esports, Ivan Pera, 11è de la llista. Pera, una de les esperances blanques dels de Montilla a Mataró, es situa darrera de primerencs i inexperts, que per qüestió de quota familiar o de génere, ocupen les primeres posicions.

El Més Petit de Tots, a més, ja té a les seves mans els plans de cartipàs sobre el que treballen Baron i Bassas.

Continuarà....

2007-02-21T12:33:00.000+01:00

El quart Móra candidat al Maresme: Carles Móra és el cap de llista d'AM2000

Aquest dissabte AM200 ha triat cap de llista. En la primera votació, els assistents s'han decantat per Montserrat Carreras, que ha rebut 35 vots i Carles Móra, en segon lloc n'ha rebut 23. També han presentat la seva candidatura Jaume Missé, Xavier Oller i Miquel Umbert.

En primera votació va guanyar Montserrat Carreras amb un 30% dels vots, seguida de Carles Móra amb 21,9%. Com que els estatuts de la formació diuen que cal obtenir un 51% per ser prolamat a la primera, van haver de fer una segona volta. Cal dir que d’altres caps de llista amb un 30% ja en tenen prou per sentir-se legitimats (que ho preguntin a Jaume Graupera!).

Un cop feta la segona votació i després d'un tens i renyit recompte el resultat final va ser el següent, nomenant com a candidat a Carles Móra amb 56 vots, la Montserrat Carreras en va obtenir 48. És a dir es va produir un tots contra la Montse, o dit d’una altra manera, la guanyadora de la primera volta no va ser capaç d’aglutinar els que donaven suport als altres candidats.

Es dona la circumstància que els dos candidats més votats Carles Móra i Montserrat Carreras són membres actius de la parròquia de Sant Martí d’Arenys de Munt (web), mentre que dels altres candidats, EMPdT no té constància que la trepitgin gaire, o si més no són fidels actius. Davant d’aquest fet queda clar que ha pesat més la catequesi familiar que no pas formar part del grup de litúrgia. Déu dirà... o que Déu ens agafi confessats.

Ja ho veuen, doncs. Joan Móra, candidat de CiU a Mataró. Nani Móra i Salvador Móra, candidats d'ERC a Llavaneres i Argentona. I ara, Carles Móra, candidat d'AM2000 a Arenys de Munt. El Maresme tindrà quatre alcaldes dits Móra?

2007-02-06T10:40:00.000+01:00

El rastre ecosocialista a les Associacions de Veïns de Mataró: Santi López serà el tres de la llista d'Iniciativa?

Mataró en té moltes i de bastant vives. Els diferents partits polítics i tenen una relació desigual, des de la consideració a la indeferència, passant per l’intent d’instrumentalitzar-les.

Els autèntics cracks d’aquesta relació, que en aquests moments es pot dir amor-odi són ICV. També es podria descriure com la seva permanent dualitat: partit de govern - força opositora. No descobrim res si diem que algunes associacions de veïns -només de federades n’hi ha 14- estan bastant copades per militants d’ICV.

Doncs bé aquests darrers 4 anys han estat una constant de denúncies i mobilitzacions per part de militants d’ICV sota el paraigües d’algunes d’aquestes associacions. Hi ha de tot a la vinya del senyor, però és innegable que en algunes hi ha una certa cadena de transmissió innegable, per descriure-ho d’alguna manera... Associacions de Veïns com Rocafonda-El Palau, Cerdanyola o Cirera serien en aquests moments les més desafectes al “partit”.

Segons ha pogut saber El Més Petit de Tots, ICV estaria preparant una jugada per tallar la sagnia de vots que pateix, que consistiria en col·locar de número 3 de la llista l’expresident de la Federació d’Associacions de Veïns Santi Lopez. Amb un perfil conciliador, s’entén bé amb els socialistes i amb la seva política urbanística, seria l’esperança gràcies al seu passat que atreiés molts dels descontents amb ICV i el seu cap de llista Jaume Graupera.

2007-01-31T08:43:00.000+01:00

La proclamació de Conxita Campoy (i II): Un dels principals constructors de Malgrat retratat en l'acte de proclamació

Si Malgrat és conegut al Maresme en els últims anys és, entre d'altres temes, per l'espectacular creixement urbanístic que ha experimentat amb un consegüent augment del nombre d'habitants Aquest creixement ha provocat crítiques d'una important part de la població. I on hi ha creixement urbanístic, hi ha constructors -of course!-.

El Més Petit de Tots utilitza totes les fonts; també els blocs. A través del bloc del periodista malgratenc Albert Serrano, un pot veure com va anar l'acte de proclamació de la candidata i alcaldessa Conxita Campoy. En el bloc, Serrano hi publica una fotografia de l'acte, on a primera fila hi apareix Campoy al costat de la consellera Montserrat Tura. Just al darrera, curiosament hi apareix un dels principals constructors del municipi dels últims anys.

Suport sense embuts o presència no interessada en l'acte? El Més Petit de Tots seguirà investigant.

2007-01-30T13:40:00.000+01:00

La proclamació de Conxita Campoy (I): "bodas, bautizos y comuniones"

'Conchita, eres la mejor!' és un dels crits que van corejar algunes de les assistents al finalitzar l'acte de proclamació de l'alcaldessa Conxita Campoy (PSC) a Malgrat el passat dissabte. I és que pel que sembla no n'hi havia per menys. El Més Petit de Tots ha sabut que s'hi van projectar fotos de la seva comunió, de la seva boda, així com gran part de l'arxiu familiar. El
colofó el va acabar posant la seva neboda petita, que va acabar davant l'escenari del Centre Cultural parlant dels atributs de la "tieta alcaldessa".

El Més Petit de Tots està obrint diverses vies d'investigació, intentant descobrir a què es deu aquest tipus d'acte emotico-sentimental. No volem pas pensar que es tracta d'una estratègia per suavitzar el conegut fort caràcter de l'alcaldessa, que rebre una patacada electoral el 2003, i va haver d'empassar-se un pacte amb el PP i CiU per continuar a l'alcaldia, on ja hi porta 16 anys.

2007-01-23T06:47:00.000+01:00

La revista del convergent Albert Batlle fa una entrevista massatge a la candidata del PP a Caldes Marta López

Diu la dita que en cas de guerra, tot forat és trinxera. Aplicada a la política, podria voler que en cas d’eleccions tot pacte és vàlid. Això almenys deu pensar l’exlíder comarcal de CiU Albert Batlle. Batlle, que durant una colla d’anys va ser regidor a Caldes d’Estrac i va intentar desbancar de l’alcaldia a Joan Rangel, ara és empresari de la comunicació. Fa uns mesos que publica una revista –ELS TR3S MICOS de Caldes d’Estrac- amb seu al seu poble.

En el darrer número de la publicació, la revista en qüestió publica una entrevista amb la candidata a l’Alcaldia pel PP, amb Marta López Paytubí. López, que manté un bloc anomenat “Hola, Caldetes” (enllaç), es sincera en l’entrevista massatge. De fet, Batlle utilitza aquesta entrevista per donar un cop de mà als seus correligionaris, ja que és vox populi a Caldetes que si el PP obté representació, aquesta sumarà als regidors de CiU per desbancar al PSC de l’Alcaldia. I les suposicions no són en va: López és parella sentimental del líder actual de CiU a Caldes d’Estrac.

El Més Petit de Tots, però, no vol treure conclusions precipitades. Si van a Caldetes, podran llegir la revista és gratuïta. Jutgin vostès mateixos. Per mostra, però, una escanejada del perfil que li dediquen: és o no és un massatge en tota regla?

2007-01-17T05:39:00.000+01:00

La llista del PSC a Mataró (i II): paritat de gènere?

Després d’analitzar ahir les opcions de renovació de la llista del PSC a Mataró, és interessant veure també com compliran amb la legislació que el PSOE està impulsant al Congrés per tal de promoure la paritat de gènere a les llistes electorals. Sembla que caldrà que existeixi un mínim del 40% de candidats de cada sexe per cada grup de cinc membres d’una candidatura: o sigui, entre els cinc primers cal que hi hagi tres dones i dos homes, o tres homes i dues dones.

El Més Petit de Tots es pregunta, doncs: quina serà la primera dona? Si Baron vol continuar l’estratègia que duia fins ara, sembla que la primera candidata hauria de ser Alícia Romero. Després de desmarcar-se del sector Manuel Mas, ha actuat els últims anys com una fidel lloctinent de l’alcalde. Però continua aixecant recels entre els socialistes “de tota la vida”. És llesta i ambiciosa; i això aixeca ampolles i crea enemics.

En tot cas, avui per avui és dubtós que la Pilar Gonzàlez-Agàpito tingui gaires números en aquesta rifa. I les veus properes al PSC afirmen que no hi ha cap mena de ganes de fer tornar a la diputada Consol Prados a remenar el cistell per la Riera. Per altra part, té alguna opció Montse López? Ens espera algun fitxatge sorpresa? Una cosa, però, és clara: el tàndem Baron-Bassas ho porten tot amb molt secret.

2007-01-16T09:44:00.000+01:00

La llista del PSC a Mataró (I): toca renovació?

Cada cop queda menys per les eleccions municipals, i els partits ja estan inquiets per com tanquen les seves llistes electorals. El municipi que més preocupa a totes les forces és la capital; i el partit amb més tensions de tota mena per fer la seva candidatura és el partit majoritari del govern, el PSC.

Després de tants anys governant, i de veure l’estratègia que ha seguit el PSC a la majoria de ciutats grans, és inevitable fer-se una pregunta: toca renovació a la llista del PSC a Mataró?

El Més Petit de Tots fa repàs als actuals regidors socialistes. En primer lloc existeix el grup dels veterans, format per l’imcombustible (però incendiari) Esteve Terradas, regidor des del 1983 –porta 24 anys a la casa gran!-; per Ramon Bassas, regidor des del 91 (16 anys) i per Pilar Gonzàlez-Agàpito, regidora des del 1991 (16 anys). D’entre aquests ningú no dubta que Ramon Bassas seguirà a la llista, de fet tothom sap que és ell mateix qui la confecciona. Esteve Terradas és una incògnita: tothom el vol jubilar, però ningú sap on enviar-lo. I Gonzàlez-Agàpito sembla la peça a rellevar. Va perdre contra Baron el pols per substituir Manuel Mas, i comença a ser massa incòmode per l’aparell socialista local.

Existeix un segon grup de regidors socialistes. Però aquest no té secret: és un grup unipersonal i insubstituïble, ja que el forma el candidat a repetir a l’Alcaldia, Joan Antoni Baron, que és regidor des del 1995.

El tercer grup és el format pels nous (escollits del 99 ençà), i que l’integren, entre altres, Arcadi Vilert, Montse López i Alícia Romero. D’aquests, Vilert, tot i el relatiu poc temps que porta al consistori, és el més desgastat. La gestió de l’urbanisme li està passant factura. Ell voldria acabar d’una vegada amb l’ombra d’en Milà a l’urbanisme mataroní, ho voldran els seus?

Montse López sembla clar que seguirà a la llista, però no hi ha cap indici que hagi de tenir un paper destacat. Ha passat sense cap mena de rellevància per la seva parcel·la del govern; però té un actiu important pels temps que corren: és dona. El mateix actiu que té Alícia Romero, però la seva situació és diferent, ja que ella juga al tot o res. O va a dalt de tot, o no hi va.

2007-01-12T11:26:00.000+01:00

El semàfor vermell de l’Avui a Conxita Campoy ja ha fet efecte

El Més Petit de Tots, atent a la premsa diària, es vol fer ressò de la notícia que fa uns dies publicava l’Avui sobre la Torre modernista de la vídua de Can Sala de Malgrat, sota el títol ‘Torre modernista en perill d’extinció’. Segons es desprèn de l’article, l’alcaldessa Conxita Campoy (PSC), coneguda sovint per les seves males maneres amb aquells que li porten la contrària, va fer emprenyar de tal manera la periodista, que el diari va decidir atorgar-li el protagonisme amb un semàfor en vermell, en aquest cas, amb un negatiu a la segona pàgina del diari, al costat de personatges com George Bush.

Sembla però, que l’aproximació de les eleccions municipals i la pressió ciutadana a través de la Plataforma Salvem la Torre de la Vídua de Can Sala i l’oposició ha donat els seus fruits i El Més Petit de Tots ha sabut que ahir al vespre Campoy va anunciar al Ple municipal un acord amb el propietari de la torre, això sí, sense poder evitar mofar-se d’una reunió de la Plataforma que va tenir lloc el dia anterior. El Més Petit de Tots està a l’espera de veure quin dels socis de l’equip de govern (PSC, CiU i PP) es penjar la medalla d’aquest acord abans del 27 de maig.

2007-01-11T11:23:00.000+01:00

CiU “colla” als seus electes del Maresme perquè paguin “l’impost revolucionari”

El Més Petit de Tots para l’orella a totes les converses. Els darrers dies s’ha assabentat que a CiU ha arribat l’hora de passar el rasclet i pentinar els seus morosos.

Tothom recordarà el xou que es va organitzar amb l’aplicació de la Carta Financera d’Esquerra, tot i que, qui es mou al voltant de la política o els polítics, sap que tots els partits apliquen un sistema d’aquest tipus. També és el cas de CiU.

I aquí està la notícia. Després de molts anys de no ser massa exigents amb el pagament d’aquestes quotes, perquè la caixa era ben plena, sembla que a CiU ha arribat l’hora de passar el rasclet i començar a cobrar a tots els “morosos”. El Més Petit de Tots ha sabut que més d’un càrrec electe de la federació al Maresme ha hagut de pagar aquests dies els seus deutes de tota una legislatura, i començar a complir amb regularitat a partir d’ara. Segons ha explicat un afectat, cada mes ha de pagar més de cinquanta euros “d’impost revolucionari” per fer funcionar a màquina del partit.

2007-01-10T11:20:00.000+01:00

Manel Nadal confon Teià per Tiana

Comencen per “t” i són al Baix Maresme. Però d’aquí a confondre’ls... en el DOGC!

La història és la següent. S’ha anunciat massivament que el peatge d’Alella serà gratuït pels residents. Però què vol dir residents? L’acord entre els Ajuntaments i la Generalitat era de considerar residents els habitants dels tres pobles que tenen el peatge d’Alella com a entrada “natural” a l’autopista, o sigui: Masnou, Alella i Teià.

Els problemes han arribat quan la gent del Secretari per la Mobilitat Manel Nadal han hagut de redactar els documents per fer-ho possible. El DOGC del dia 2 de gener publicava el decret (650/2006 de 27 de desembre) que ho feia possible, però s’oblidava de Teià i, en canvi, hi figurava Tiana.

Després de les queixes de l’Alcalde de Teià, Andreu Bosch (aquell a qui el Punt enterrava ara fa uns dies), la Generalitat ha fe acte de constricció i abans que l’1 de febrer entrin en vigor els descomptes promet resoldre-ho.

El Més Petit de Tots, però, es pregunta: si algun tianenc té la genial idea de fer una volta sense sentit per agafar l’autopista a Alella, finalment tindrà gratuïtat?

2007-01-08T10:47:00.000+01:00

La Razón es fa ressò de la loteria d’Esquerra al Maresme

El Més Petit de Tots ja ho va anunciar abans de festes: corria pels correus electrònics de la capital del Estado un nou intent de boicot als productes catalans utilitzant artilleria de tots els calibres, entre les quals les paperetes de loteria que imprimia Esquerra del Maresme.

Avui se’n fa ressò el gran pamflet: La Razón. En un article signat per Ernesto Villar i Xavier R. Blanco, anomenat “Antología del disparate nacionalista” -amb el seu to veraç, contrastat i gens carregat d’opinió de sempre- cita us quants exemples del què considera “obsesión por diferenciarse del resto de España” practicada per gallecs, bascos i catalans.

La peça acaba fent al·lusió als tòpics –“La pela és la pela”, diuen amb un toc d’humor propi de fa cinquanta anys-, i recordant que Esquerra del Maresme venia loteria sortejada a la “capital del país vecino”.

2007-01-02T16:42:00.000+01:00

Decepcions al PSC de Mataró

El PSC del Mataró va fer molts esforços en campanya per tal que José Montilla guanyés les eleccions del Dia de Tots Sants : mítings, actes, passejades a tort i a dret i feina a la maquinària blocaire mataronina... no obstant els resultats finals no van ser els esperats i Convergència va obtenir més vots que els socialistes a la capital i a tot la comarca. El ràpid anunci del Pacte Nacional pel Progrés format per PSC, ERC i ICV i que va portar a Montilla a la presidència de la Generalitat, va semblar treure de l’astorament als socialistes mataronins. Investit el President Montilla, els dies passaven i els càrrecs començaven a tenir nom. Cap conseller socialista provenia de la ciutat (igual que a l’anterior legislatura), tampoc es recordaven d’ells per a les Secretaries Generals ni per les Direccions Generals. Esperaven potser el manteniment d’alguns alts càrrecs de l’anterior etapa, però en alguns casos l’atribució de competències a un o altre partit ho feia impossible – la mataronina Consol Prados s’hauria de resignar a ocupar escó al Parlament – o en d’altres el Conseller o Consellera del ram, tot i ser revalidar càrrec, aprofitava l’avinentesa per fer dissabte – en el cas del veterà Carles Manté, fins fa poc director del Servei Català de la Salut. Per això a El Més Petit de Tots no li estranya que a Can PSC celebressin com si haguessin tret la grossa que la directora de l’IMPEM Mireia Ràfols, que ni tant sols és militant del partit, fos nomenada directora de la Xarxa Ocupacional del Servei d’Ocupació de Catalunya.
Alguns s’acontenten amb ben poc! Deuen esperar a veure si els Reis els porten alguna coseta més... però senbla que a banda de carbó, el rei Montilla no els depara res més.

2006-12-29T13:00:00.000+01:00

El militant ecosocialista Jordi Merino es dedica, ara, a criticar al Govern Municipal

Si a El Més Petit de Tots ja li va semblar sorprenent la dimissió de la direcció local d’ICV de Mataró del president comarcal Joan Lleonart i d’en Jordi Merino, un amable lector/a ja el va posar sobre la pista, tot i que ha esperat un temps per que no semblés una fixació: en Jordi Merino es dedica al seu bloc personal a carregar-se el govern municipal, sense cap subtilesa, no assenyala responsables, sinó d’una plomada diu allò de tots són iguals. L’esmentat lector/a ens posa sobre avís de la reincidència amb un segon post. A El Més Petit de Tots li sembla que calia compartir aquesta interessant situació política. No parla de temes menors, sinó d’urbanisme i de participació ciutadana. Val a dir que es tracta de projectes que tenen el suport de tot el govern municipal, per tant de la seva formació política.

Com El Mes Petit de Tots ja va comentar en Jordi Merino és càrrec de confiança d’ICV al Consell Comarcal del Maresme (de moment?), havia sonat com a possible rival d’en Jaume Graupera a encapçalar la llista electoral municipal d’ICV i juntament amb el president comarcal va dimitir per passar a ser un militant de base (de moment?).

Els temes que denuncia han estat fortament criticats per diferents associacions i per l’oposició, CiU i PP. Sembla que els socialistes mataronins continuen tenint molta paciència amb el seu soci de govern...

2006-12-28T01:32:00.000+01:00

El Més Petit de Tots es proposa fer un gran salt endavant per esdevenir el grup multimèdia de referència al Maresme

El Més Petit de Tots no ho volia fer públic fins d’aquí unes setmanes però, per evitar filtracions interessades, ho anuncia avui a bombo i plateret: s’ha creat un nou grup multimèdia a la comarca amb el nom –i no és cap casualitat- d’El Més Petit de Tots.

Al febrer El Més Petit de Tots es convertirà en un setmanari en paper que es distribuirà gratuïtament a tota la comarca. A començaments d’abril aquest setmanari es transformarà en un diari en paper que difondrà informació política, social, econòmica, cultural, esportiva i del cor fins al darrer municipi del Maresme. El diari tindrà un preu de venda al públic de 0,50 euros.

Posteriorment, això encara està un xic verd, El Més Petit de Tots té intenció d’impulsar una productora de continguts audiovisuals per a servir als diferents canals de TDT –siguin públics o privats -.

El Més Petit de Tots no vol entrar en detalls però el conjunt de l’operació costarà alguns milions d’euros. Tot sigui per oferir el millor servei als ciutadans i ciutadanes de la comarca, prou necessitats pel que fa a informació fresca i veraç. Digueu-me agosarat!!

2006-12-27T11:59:00.000+01:00

El Punt assassina l’alcalde de Teià, i l’endemà el ressuscita

El diari El Punt va assassinar l’alcalde de Teià, Andreu Bosch, en la seva edició del dia 24 de desembre. El rotatiu, en la seva edició territorial, publicava una esquela a nom de Bosch. És certa la notícia? Òbviament, no. El Més Petit de Tots ha sabut que l’alcalde de Teià va encomanar al diari la publicació d’una esquela institucional en record del dibuixant Cesc, mort recentment, que estava molt vinculat al municipi. I a algú de la redacció del Punt, els caves i els turrons d’aquests dies li van fer efecte abans d’hora i va canviar l’esquela sol·licitada per l’alcalde de Teià, per una a nom del mateix Andreu Bosch.

El Punt, però, va ser ràpid de reaccions després d’aquesta patinada tant desagradable, i el mateix dia de Nadal ja publicava una rectificació aclarint els fets. Andreu Bosch serà de les úniques persones que podrà fer cert l’acudit, d’aquell que sempre obre el diari per la pàgina de les necrològiques esperant de trobar-hi la seva esquela.

2006-12-22T12:01:00.000+01:00

Una candidatura “freaky” busca fer-se un lloc en el mapa municipal d’Alella

Una nova candidatura ha irromput amb força en el panorama polític d’Alella amb vista a les properes eleccions municipals. Amb les sigles de COR i encapçalada pel veterà Albino Gallo – antic regidor i president de CDC a Alella, càrrec que va abandonar després d’enfrontar-se amb l’ex-alcalde convergent Salvador Artés-, aquesta nova formació promet d’allò més. D’entrada, el seu lema és ben suggeridor: Amor per tothom.

La seva primera declaració escrita bilingüe i plena a vessar de faltes d’ortografia en la versió en català, és críptica i no pas fàcil de qualificar. Si algú sap situar-lo en l’eix dreta-esquerra o en el de pertinença nacional que es posi en contacte amb El Més Petit de Tots. De moment, trist és confessar-ho, El Més Petit de Tots està més atònit que altra cosa.

Albino Gallo ja va encapçalar una llista independent al Masnou en la dècada dels vuitanta. Els més vells del lloc encara recorden el lema electoral sota el qual es va presentar: El gallo cantará. Sobren els comentaris: freakys al poder!!

2006-12-21T13:51:00.000+01:00

Pep Riera ara dona suport a la CUP, cada cop més marginal

Pep Riera durant molts anys va ser el coordinador general d'Unió de Pagesos, sindicat majoritari, gairebé únic, de la pagesia del Principat. A El Més Petit de Tots aquest fet li mereix gran respecte. Durant aquest anys la seva feina al sindicat va tenir encerts i errades. Durant aquest període a El Mes Petit de Tots li consta que CiU l’havia arribat a considerar un sindicat proper.

Pep Riera va deixar de ser coordinador general després de molts anys i això és difícil de pair, de seguida s’enfrontà amb la nova direcció.

Després de donar suport a moltes causes l’any 2003 decideix donar suport a la Plataforma Carod President fins una setmana abans de les eleccions que se’n desmarca. 72 hores abans de les votacions, ICV publica una llista de suport al seu candidat i, oh! sorpresa en Pep Riera recolza a n'en Joan Saura.

A partir d’aquí ha continuat donant suport a moltes i molt diverses causes fins a anar a raure a la CUP de Mataró, a donar-hi suport. Trajectòria política curiosa i ràpida que suposa donar recolzament cada cop a formacions polítiques més petites i minoritàries, fins arribar a la marginalitat política.

Dilluns va aparèixer en públic per manifestar-ho, la resta cap novetat. El Mes Petit de Tots un cop més queda parat dels periodistes, on són?

Col·lectiu de suport a la CUP: sí, en Pep Riera i un tal Joan Sánchez del grup Terra Verda, com a novetats. La resta una farsa: Mataró Viu és una pàgina web existent de fa temps, cap novetat, 4 persones que ja anaven a les llistes de la CUP el 2003 (ja és bo que es donin suport a ells mateixos), el pare de l’excandidat Joan Jubany i Toni Delgado , (blocaire, tot i que no gaire actiu) excap de llista de Catalunya Lliure el 91, excap de llista d’Esquerra el 95, segon a la llista d’esquerra encapçalada per l’exconvergent Jordi Surinyach..

D’aquí a col·lectiu de suport hi ha un tros. On és el periodisme?

En Joan Jubany, pare i fill, són on han estat sempre, en Xavier Safont-Tria també, i això la el catalanisme popular ho té clar. La resta no l'enganyen, fa temps que remenen la cua buscant el seu lloc. Potser alguns desesperadament a hores d’ara.

A El Mes Petit de Tots li ha fet riure, la proclama:

“Per això, cal una veu crítica a l'Ajuntament, que sumi els esforços i les experiències de lluita de les persones i dels col·lectius alternatius, ecologistes, catalanistes i d'esquerres de la nostra ciutat”.

Ara es defineixen catalanistes? On anirem a parar!!! És temps de revisionismes!

2006-12-20T00:01:00.000+01:00

L’oposició d’Argentona continua tenint a Soy com a objectiu a tombar, tot i que ja no és alcalde

Costa trencar les rutines i canviar de costums. Especialment quan els hàbits estant fortament arrelats. També en política.

Fa set anys, des que va ser escollit alcalde, que Antoni Soy és la bèstia de negra de l’oposició d’Argentona. El nivell de crítiques emeses s’ha incrementat notablement els darrers tres anys, i Soy s’ha convertit, a ulls dels opositors argentonins, en el culpable de tots els mals de l’univers. Ha arribat a tal punt la personalització en l’exalcalde d’aquesta mala baba, que fins i tot quan ha dimitit -per ocupar la Secretaria d’Indústria de la Generalitat- encara és el referent al que atacar.
El Més Petit de Tots va ser present en el Ple de presa de possessió d’Ester Merino, la nova alcaldessa (segona de la comarca, contra 28 homes) d’Argentona. Merino va ser escollida alcaldessa amb deu vots a favor i set en contra. Els favorables són els del govern –of course- i el del regidor del PP Fede Ureña. La decisió d’Ureña de votar a favor s’explicava per si sola: Soy va ser investit alcalde amb 9 vots i Merino amb 10, doncs Soy tenia menys suport.

El resultat és clar. Per molt que ja no sigui alcalde, ni el rival a batre a les eleccions municipals, Soy encara és al centre de la diana de l’oposició argentonina.

2006-12-19T04:02:00.000+01:00

El PSC del Maresme no es menja ni un “rosco” al nou Govern

A can PSC estan com una moto. Montilla ha prescindit completament dels seus quadres a la quarta comarca més poblada del país per fornir el seu govern. Cap maresmenc del PSC ha entrat a formar part del nou govern. Els socialistes del Maresme només van col·locar una persona a la llista del Parlament, la mataronina Consol Prados, que no ha tornat al govern com a Secretària d’Immigració, ja que aquest negociat ha caigut en mans d’Esquerra en l’acord. Només l’expremianenc Antoni Fernàndez s’ha salvat de la crema. Dels desastres a la llista per Barcelona, El Més Petit de Tots ja en va parlar abans. La situació tampoc es més galdosa a can ecosocialista: ningú d’ICV del Maresme estarà en el gabinet de Montilla.

I és que la situació d’ambdues forces polítiques s’agreuja per comparació. Esquerra ha col·locat maresmencs a tot arreu. L’argentoní Antoni Soy com a Secretari d’Indústria. A Governació hi són com a alts càrrecs Jaume Oliveras (El Masnou), Teresa Aragonès (Premià de Mar) i Ramon Martínez (Cabrils); a banda d’algun membre del gabinet de Puigcercós. La casualitat ha fet que la pèrdua de pes dels republicans de la comarca al Parlament amb la marxa de Teresa Aragonès es veiés compensada amb l’entrada del pinedenc Pere Aragonès. A sobre, el lloc de Secretari de Política Municipal del partit, que ha deixat lliure Oliveras, ha estat cobert amb el President d’Esquerra al Maresme, Eduard López (Canet de Mar).

Dos dels integrants del Govern d’Entesa estant preocupats per no tocar cuixa; el tercers ho estant perquè han vist com la seva gent entrava en allau al nou executiu. Aquest és un tema que El Més Petit de Tots pensa seguir de molt a prop.

2006-12-15T17:08:00.000+01:00

L’alcalde de Mataró va de ‘guays’ i es fa la foto com a model de bon blocaire

Que l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, és un blocaire molt actiu, és un fet que qualsevol aficionat a Internet mínimament actiu de la comarca coneix perfectament, Ahir, dijous, l’admirat periodista calellenc Saül Gordillo, un destacat impulsor del debat polític al si de la blogosfera dels Països Catalans, és feia ressò d’aquesta faceta de la personalitat de Baron amb una entrevista en la qual l’alcalde sortia d’allò més ben retratat.

El Més Petit de Tots no vol posar aigua al vi de ningú però, sense ànim de polemitzar, vol apuntar simplement que, posats a remenar entre la blocosfera socialista de la capital de la comarca, troba que tenen força més grapa els blocs de l’exalcalde i actual diputat al Congrés Manuel Mas, amb aquell punt d’espanyolitzant incorrecció política tan d’ell, o del regidor de Seguretat i Prevenció Ramon Bassas, que de vegades es permet algun bri de cinisme que fa de bon llegir. Baron, sincerament, és tan políticament correcte, que acaba avorrint. L’alcalde de Mataró retira en aquest aspecte a Zapatero: molt de talante i anar de guays però, a l’hora de la veritat, poca coseta més.

2006-12-14T11:56:00.000+01:00

El Consorci de la TDT del Baix Maresme

Innovació tecnòlogica no vol dir oblidar les matemàtiques elementals:

Al Maresme hi ha 30 municipis, i d’aquests un grapat han formalitzat el consorci per gestionar la TDT al baix maresme. Quants?

Ahir es va formalitzar el conveni amb els catorze ajuntaments que hi participen.

Els alcaldes de Mataró i onze municipis més constitueixen formalment el Consorci de gestió del canal digital.

De moment, però, són tretze dels trenta municipis de la comarca els que participen del projecte de TDT al Baix Maresme.

Sabem que hi falta Vilassar de Mar, que hi falta Premià com a absències destacades, però se’ns escapa quants són.

Les cròniques sí que coincideixen en informar-nos que el gerent de l’esmentat consorci serà en Jordi Marín, el Més Petit de Tots es pregunta on és el periodisme? ningú ens pot aclarir si amb aquest nomenament ...

a) Som davant la clàssica jugada de rugby up-and-under per part del PSC (via Ajuntament de Mataró)

b) ERC guanya pes a la comarca i col·loca en un lloc estratègic una persona de la seva confiança.

Sovint aquests tipus de respostes multiopció acaben amb un:

c) Totes les respostes anteriors són correctes

d) Cap resposta anterior és correcta.

On és el periodisme?

2006-12-13T12:25:00.000+01:00

Sorprenents confessions empresarials de sobretaula

L’altre dia El Més Petit de Tots compartia tovalles en un restaurant força correcte del Baix Maresme. Al voltant de la taula gent diversa parlant de tot. S'anava saltant d'un tema a l'altre i de cop quan la conversa va derivar cap a l’economia, un dels comensals va fer unes “confessions” que van crear un cert rebombori, sobretot quan un altre les va corroborar.

Tots dos comensals són empresaris: un clarament amb simpaties socialistes (que vol dir proper al PSC) i l’altre forma part d’allò que en diuen família nacionalista.

Bé doncs, un d'ells va explicar que el candidat a l’alcaldia de CiU a Mataró Joan Mora l’ha sondejat per anar a la llista electoral i que sap que ha fet el mateix amb altres persones. Va ser aleshores quan l’altre va dir que a ell també l’havia sondejat, i que també ho havia fet el candidat del PP a l’alcaldia de Mataró Paulí Mojedano.

El Més Petit de Tots deixa a la imaginació i suspicàcia del lector ordenar empresaris i partits.

Per cert que en aquesta conversa també es va comentar que en Joan Mora malgrat les seves declaracions on assegurava i insistia que si fes d’alcalde ho compatibilitzaria amb la seva empresa, ja està buscant un gerent que li porti l’empresa. Aquesta rectificació ens indica també que el candidat de CiU s’ho està prenent seriosament.

2006-12-12T16:14:00.000+01:00

L’expresident de CDC a Canet de Mar anuncia que el seu blog passa a millor vida després de la proclamació de Montilla com a president de la Generalitat

El Més Petit de Tots és conscient que els amics, coneguts i saludats de CiU no passen pel seu millor moment. I a fe que, sabedor d’aquesta realitat, durant els darrers dies ha fet els possibles per no furgar innecessàriament en la ferida oberta després de l’acord de govern entre PSC, ERC i ICV. Coneixent el tarannà i el tremp patriòtic de la gent d’en Mas i en Duran a la comarca, però, El Més Petit de Tots estava raonablement tranquil en el sentit que en pocs dies la gent de CiU reprendria el vol i tornaria a fustigar els infidels amb el mateix furor de sempre. Tal com ha de ser, que caram!!

El cas és que, sense ànim de cridar el mal temps, El Més Petit de Tots ha detectat un petit símptoma que indica que les coses no van prou ve a can Convergència. Un blocaire de CDC, concretament l’antic president del partit a Canet de Mar, Toni Bellatriu, ha anunciat públicament la seva propera defunció mediàtica. En altres paraules, que tanca la barraca i es retira de la lluita política a la xarxa. Molt mala senyal, sí senyor.

I això que Bellatriu és un home de combativitat contrastada. Qui ho dubti, que es passegi una mica pel seu blog i podrà comprovar que en ell hi ha tot l’arsenal de guerra de CiU –des del famós vídeo electoral de la factoria d’en David Madí fins els argumentaris oficials redactats per la mà d’aquest mateix personatge -.

L’escrit que presideix el blog de Bellatriu parla per si sol. A risc de ser acusat de caure en la pornografia política, El Més Petit de Tots reprodueix aquest seu darrer ban de guerra: “Ahir Pepe Montilla va ser investit el 128è president de la Generalitat amb els 70 vots del PSC, ERC i ICV. La resta CiU, PP i Ciutadans (65) van votar-hi en contra. El discurs de Montilla evidencia que no té passió per Catalunya, i pretén convertir-la en un país de segona, posant fi a la construcció nacional”.

Una llàstima, certament, que aquest ardorós guerrer convergent abandoni la xarxa. Segur que molts, començant per El Més Petit de Tots, el trobarem a faltar.

Per cert, malgrat que El Més Petit de Tots ja n’ha parlat en alguna ocasió , potser és millor deixar per a millor ocasió l’anàlisi de la conflictiva història de CiU a Canet de Mar i de la seva molt particular manera d’entendre i practicar el que Toni Bellatriu anomenaria “construcció nacional”.

2006-12-11T15:59:00.000+01:00

El Més Petit de Tots se solidaritza amb el futbolista santpolenc Lluís Carreras

El Més Petit de Tots no vol deixar passar un dia més sense solidaritzar-se amb el futbolista de Sant Pol de Mar Lluís Carreras, actualment jugador de l’Alavés, a la segona divisió. Com és sabut, Carreras ha estat insultat greument pel president de l’entitat, Dimitri Piterman, un multimilionari rus que fa alguns anys va viure a va viure a Catalunya i que ja va ser protagonista de diversos incidents –esportius i extraesportius a Palamós i a Tossa de Mar. Entre altres floretes, Piterman va amenaçar els fills de Carreras i va etzibar-li un lamentable “todos los catalanes son unos hijos de puta”.

Afortunadament les institucions i la societat civil de Gasteiz ha reaccionat amb claredat i contundència davant Piterman i en aquests moments la continuïtat del magnat rus al capdavant de l’equip de futbol d’aquesta ciutat basca està en entredit.

El que està clar, i El Més Petit de Tots no es pot estar de subratllar-ho, és que personatges com Piterman i d’altres monstres similars sorgits del capitalisme salvatge postsoviètic –com l’Abrahimovitx del Chelsea, per exemple- no fan cap bé al futbol ni contribueixen a dignificar l’esport com a escola de ciutadania.

2006-12-07T13:53:00.000+01:00

Manel Cuyàs no està en ratxa: confon les pizzes Tarradellas amb la immobiliària Grup Tarradellas

Els seguidors fidels d’aquesta casa, ja saben l’especial predilecció que El Més Petit de Tots té pel periodista mataroní Manel Cuyàs. Aquell qui escriurà les memòries del (diuen que deprimit) expresident Pujol, porta unes setmanes que no està en bona ratxa. Aquest matí ha estat a punt de provocar-ne una de grossa a la ràdio, quan en una intervenció ha confós els dos Tarradellas més influents d’aquest país.

Cuyàs es pensava que el grup Casa Tarradellas -els dels fuets, les pizzes i el biquini de tota la vida (que per fer-se el madrilenyo ells en diuen “Mixto”)-, era el propietari de la immobiliària Grup Tarradellas. Sort que no el deu haver sentit el cada vegada més poderós Sebastián Javier, el fins fa poc anònim multimegamilionari blanenc que controla mitja Costa Brava. I és que Javier, que darrerament s’ha deixat anar en el seu prodigament mediàtic, darrerament està a tot arreu. Ha fet fortuna en el món del totxo (diuen les males llengües que s’ha fet construir una mansió a Marbella i tot!), i en el món del futbol. A base d’abocar-hi diners ha fet agafar l’ascensor al C.F.Blanes, que cada temporada salta una categoria, i des de fa tres anys és el tercer home del R.C.D. Espanyol. El feu de Lara i del maresmenc Dani Sánchez Llibre ha vist com Sebastián Javier arribava a vicepresident i comprava jugadors a cop de talonari. Això sí, després de posar un temps força publicitat al Camp Nou, que amb el negoci no s’hi juga.

Faria santament l’admirat Manel Cuyàs de conèixer qui remena les cireres en l’economia del país, o com a mínim de la seva comarca, on el Grup Tarradellas ja és propietari de la meitat de l’Alt Maresme.

2006-12-05T10:57:00.000+01:00

Esquerra del Maresme s'endinsa en els negocis a l'exterior

El partit republicà, on no es deu nadar en abundància, ha decidit invertir en negocis amb seu a la capital del país del costat. Tot i que el negoci deu ser profitós, sembla que a la Brunete que guarda les essències de la bella ciutat del Manzanares no li ha agradat ni gota l'entrada de capitals foranis i ja ha clamat al cel, com sempre.

2006-12-04T15:22:00.000+01:00

El Més Petit de Tots fatigat del debat identitari: parlem clar i català, si us plau

El Més Petit de Tots està fatigat de tan de debat identitari com hi ha a la vida política catalana. La campanya electoral n’ha anat ben carregada i amb la formació del nou govern de la Generalitat l’assumpte ha arribat al paroxisme. I, com no és difícil d’imaginar, si El Més Petit de Tots n’està fins al capdamunt no és només per un criteri de quantitat sinó, sobretot, de qualitat: ja està bé de llocs comuns en parlar de segons quines coses!! Com si els resultats electorals no haguessin estat prou reveladors de l’obsolescència dels plantejaments històricament dominants sobre la qüestió. Uns plantejaments, sigui dit de passada, plans, paternalistes i en blanc i negre -, tant si es formulen des de posicions neopairalistes com des d’un federalisme veladament postnacional. I això per no parlar de les gracietes de dirigents del PSOE com el ministre Jordi Sevilla.

Sort que en un desert com el descrit, en què sembla que la classe política tingui vergonya de parlar del que implica una vivència desacomplexada de la catalanitat, hi ha veus que s’aixequen amb personalitat pròpia per sobre la mediocritat general. Gràcies Julià de Jòdar per l’article Ja tenim ‘murciano’ , publicat divendres a Vilaweb. És difícil dir-ho millor.

El Més Petit de Tots no té tendència a pontificar ni a editorialitzar – per dir-ho a la manera dels periodistes- a tort i dret. Aquesta vegada, però, qui ho desitgi pot llegir l’escrit esmentat com una autèntica declaració ideològica. Amb les coses de menjar no s’hi juga.

2006-12-01T12:22:00.000+01:00

Salvador Milà, rabiós per no haver obtingut una conselleria en el nou govern

Salvador Milà, antic tinent d’alcalde de Mataró i conseller de Medi Ambient i Habitatge en el primer govern de Pasqual Maragall, ha mogut cel i terra per recuperar el departament que va presidir fins l’abril passat. Ho confirmen fonts ben informades d’ICV que s’han sincerat aquests dies amb El Més Petit de Tots.

Segons aquestes fonts, Milà estava convençut que Joan Saura li oferiria novament el departament de Medi Ambient i Habitatge un cop tancat l’acord de govern amb PSC i ERC. Quan Saura ha continuat mantenint la confiança en Francesc Baltasar, Milà, en lloc d’acatar disciplinadament la decisió, s’hauria dedicat a generar mala maror al departament per tal de dificultar la tasca del seu successor.

Les males arts de Milà, a part de crear un mal rotllo general al departament de Medi Ambient i Habitatge contra Baltasar, han aconseguit que el secretari general del mateix, Ricard Fernàndez Ontiveros, hagi renunciat a continuar al càrrec per passar a dedicar-se a feines al sector privat. No deixa de ser curiós que Fernàndez, home d’una fidelitat a prova de bomba a l’exconseller mataroní, Secretari d’Habitatge llavors, i amb molt bon entrada en els cercles ecosocialistes, hagi optat per sucumbir a les mels del món empresarial abans de continuar en l’àmbit del servei públic. La trajectòria del mateix Milà, però, és també ben reveladora en aquest sentit: tot i haver passat per Bandera Roja i el PSUC, empeltant-se de paleomarxisme i d’un sentit de superioritat històrica que encara li dura, Milà mai ha fet fàstics a fer diners a cabassos a través del seu bufet dedicat al dret urbanístic. Molts encara recorden que en la seva etapa com a regidor d’Urbanisme de Mataró combinava sense complexes ni mala consciència la seva faceta d’advocat amb la de gestor públic. L’home, a més, té gustos un pèl cars: quan era conseller va portar a passejar la família en helicòpter; pagant els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, això sí.

La carrera política de Milà, en qualsevol cas, toca a la seva fi. Saura el va col·locar a les llistes d’ICV per tal que callés i deixés de gemegar però ara, després del festival que ha organitzat durant aquests dies, no és fàcil que el líder ecosocialista li concedeixi cap altre privilegi. De moment no ha anat a govern i, si les fonts que informen El Més Petit de Tots no s’equivoquen, el més probable és que passi els propers quatre anys morint-se de fàstic al seu escó. Descansi en pau, l’honorable exconseller.

2006-11-30T00:29:00.000+01:00

El Més Petit de Tots és un referent pel Pal de Paller

El Casal és una entitat de Sant Andreu de Llavaneres amb el cul inquiet. A part de les seves activitats quotidianes, fa temps que intenta fer-se forat com a punt d’informació d’aquest municipi, editant la revista El Pal de Paller. En el món virtual, aquest bimensual té també el seu reflex. I dins d’aquest es cou bona part del brou polític de Llavaneres; i és que un fòrum dóna per molt.

El Més Petit de Tots està encantat de ser una font d’informació per al debat en aquest fòrum El suc que dóna gent com el regidor Antonio Jiménez o l’admirada Carmen Bastida i del qual El Més Petit de Tots n’informa amb la puntualitat d’un rellotge suís, és matèria prima perfecte per les converses del Pal de Paller.

Advertiment per a no iniciats en la brega llavanerenca: el regidor Antonio Jiménez ha iniciat una croada legal contra el setge dialèctic que alguns internautes tenen muntat al seu voltant des d’aquest fòrum. Diuen les males llengües que els advocats els paga l’Ajuntament encapçalat per pepero Víctor Ros.

L’altre tema estrella d’aquest fòrum és la llenya que ha repartit els darrers mesos el què queda de Gent de Llavaneres cap els seus exsocis d’ERC. És molt possible, però, que a aquest tema li quedin poques hores de batalla forumera: el regidor Albert Sala ha presentat la seva dimissió al càrrec deixant orfes de blanc de la seva bilis a alguns anònims i altres amb nom del Fòrum del Pal de Paller.

Així, doncs, El Més Petit de Tots s’aplicarà encara més i garanteix ja des d’ara, que no deixarà sense teca als amants de les notícies fresques.

Com diria un dels popes maresmencs d'això d'Internet, pau i bits!

2006-11-29T12:59:00.000+01:00

Del Montnegre al Món

L’any passat el santpolenc Perejaume va guanyar el Premi Nacional d'Arts Visuals amb “Els cinc pensaments”, mentre que el vilassarenc Toti Soler va guanyar el Premi Nacional de Música pel conjunt de les seves edicions musicals de 2004. Tots dos són autors que entusismen a El Mes Petit de Tots.

En Perejaume tot i ser jove, ha obtingut nombroses reconeixements internacionals. Doncs ahir més. El pintor i poeta català Perejaume ha rebut el Premio Nacional d'Arts Plàstiques 2006, que atorga el ministeri de Cultura espanyol. El jurat ha definit Perejaume com una de les grans figures de referència internacional i n'ha destacat "la solidesa intel·lectual i la reformulació de la relació entre l'art i el territori". El jurat també ha valorat el treball de l'artista per a la "culturalització i transformació de l'experiència del paisatge".

El Mes Petit de Tots xala amb "el jurat ha definit Perejaume com una de les grans figures de referència internacional".

Avui El Mes Petit de Tots no vol fer soroll amb els temes de cada dia, és el seu homenatge a en Perejaume.

"El silenci es fa sentir quan el trenca un soroll: quan els sorolls en fan trossos. La llargada d'aquests trossos és expressiva. El silenci és així diguedor segons per on els sorolls el trenquen." De Perejaume, Obreda.

La natura, la llengua, el país, el paisatge són els elements principals de la seva obra. Com ens fa notar Palau i Fabre en el pròleg d’Oïsme tant la seva obra plàstica com en la seva obra escrita ressona l’esforç de l’autor "dirigit a reconquerir la terra en la seva totalitat i en la seva virginitat".

Pintura Caminada

Si me l'estimo -tu diràs-, tan bell,
aquest paisatge verd i ple d'onades!
Com m'agrada d'anar més enllà amb ell
sobre la tela, amb quatre pinzellades,

de nit! I obrir camins amb el pinzell,
com si em cridés a perdre'm i a vegades,
entre pintura i obaga, al cantell,
seure en un marc sota alzines daurades.

Paisatge i jo fugim per la pintura,
ens endinsem pels boscos novament:
Montalt, Montnegre, el mar, res no ens atura.

Torno cansat quan penso, bo i content,
que és el mateix el quadre i la natura.
Tot passejant els quadres van creixent.

2006-11-28T09:50:00.000+01:00

El Patrimoni popular del cooperativisme en mans d’uns pocs

Dijous que ve es reuneix el Patronat de la Fundació Privada Unió de Cooperadors de Mataró pel Foment de l’Economia Social i la Rehabilitació Urbana. Aquesta Fundació Privada està participada per l’Ajuntament de Mataró i un grup de cooperatives de Mataró, el seu principal objectiu es recuperar patrimoni immobiliari que havia estat en mans del cooperativisme abans del 36; el patrimoni que va ser espoliat, vaja.

A ningú se li escapa que avui en dia “recuperar” immobles en mans de l’administració o d’altres entitats de la ciutat és un tema que necessita en primer lloc de suficient consens social, i, en segon lloc, que en molts casos vagi acompanyat de la inversió necessària per retornar les propietats no en el seu estat actual, sinó rehabilitades o construïdes de nou. L’habilitat dels cooperadors per la negociació és més que notable doncs.

El primer cim a escalar és ja un 8.000: demostrar la legitimitat de la reivindicació de la titularitat de la propietat. Fet no sempre reeixit. Hi ha, però, una altra qüestió que El Més Petit de Tots vol posar sobre la taula, i que “l’oasi” mataroní no qüestiona: la representativitat dels hereus d’aquest patrimoni, la Unió de Cooperadors de Mataró i els seus gestors.

El Més Petit de Tots pensa que aquesta tasca cal fer-la amb transparència, rigor, democràticament i amb suficient representativitat.

D’una part hi ha l’ajuntament, que a aporta recursos i cobriria part d’aquest flanc, però és suficient? Per altra part, la Fundació es defineix com a no lucrativa i que té com a finalitat la recuperació del patrimoni que pertanyia a la Unió de Cooperadors de Mataró.

Cal no oblidar els resultats de tant “lloable” esforç. De moment s’ha arribat a acords en una sèrie de locals o solars per construir-hi pisos i locals. Molts pisos i molts locals.

La darrera pregunta és obligada: qui hi ha darrera de tanta fundació? El Més Petit de Tots ha gratat una mica en la crosta del Mataró més profund i ha sabut que la Fundació –que no té pràcticament estructura- està dirigida per la cooperativa Col•lectiu Ronda, conegut despatx d’advocats laboralistes. I des del seu inici, fins aquest estiu, la direcció de la Fundació ha recaigut en Carles Spà, militant d’ICV i membre de la candidatura ecosocialista a les eleccions municipals del 2003.

Spà, que a més és soci d’un bar amb grans inquietuds culturals, ha estat director de la Fundació Unió de Cooperadors aquests 2 anys i mig. Aquest estiu va dimitir per motius professionals. De fet , semblava que portés dimitit un llarg temps, ja que, un cop assegurada la plaça de director de la Fundació, sempre ha dedicat més a exercir de tècnic per la consultora ICC, Consultors Culturals SL, treballant per diverses administracions públiques.

Calia un nou director, i el Col•lectiu Ronda l’ha assignada a Francesc Estorach. Així doncs, el veí de Vilassar de Mar, empresari del sector de la consultoria corporativa i màrqueting dirigirà la Fundació a partir d’ara. I tal com l’anterior director, res apunta a que en sàpiga ni un borrall de gestionar patrimoni, però com a mínim és especialista en comunicar, en vendre’ns la moto potser?

On són els Patrons d’aquesta Fundació? Cap donarà la nota dissonant en aquest oasi?

I un darrer apunt per nota: Francesc Estorach és l’expert en màrqueting i comunicació a qui el socialista pinedenc Xavier Amor confia des de fa dos anys la promoció de les Jornades Econòmiques de Pineda.

2006-11-27T08:26:00.000+01:00

Surrealisme o les Jornades Econòmiques de Pineda.

El Més Petit de Tots va ser aquest dijous a les anomenades Jornades Econòmiques de Pineda. De fet, usen el nom Jornades, així en plural, perquè consideren que la “jornada del matí” i la “jornada de la tarda” mereixen tal consideració. En tot cas aquest any les Jornades prometien, després de l’expulsió del socialistes del govern pinedenc.

A ningú se li escapa que, més enllà dels fins lloables i beneficiosos per l’economia de la ciutat i l’Alt Maresme, les Jornades neixen fa tres anys com a part del desplegament de mitjans del regidor de Promoció Econòmica socialista Xavier Amor per llençar la seva candidatura a l’Alcaldia. Aquest any, però, dues setmanes justes abans de les Jornades, Amor és fora del govern i ha d’assistir a l’espectacle que ell ha parit des de la barrera. Tots els presents a la sala van poder observar com en Xavier Amor feia pitjor cara que a que posava l’Artur Mas aquella mateixa hora a la Ciutadella durant el discurs d’investidura de Montilla. I encara menys desapercebut va pasar el fet que la nova regidora de Promoció Econòmica de Pineda de Mar, Marta Sanitjas, anava més perduda que un pop en un garatge: no sabia què havia de fer, a qui havia de saludar o a qui no, no coneixia a ningú, etc.

I va haver, però, altres fets que El Més Petit de Tots vol remarcar. Per exemple, la bronca monumental que va muntar el sindicat CCOO per finalment no assistir a les Jornades. El líder suprem del sindicalisme postcomunista al Maresme i al Vallès Oriental – José Cachinero- va emetre una fatua mediàtica que encara manté glaçats a tots els que hi surten malparats, i en especial, l’Ajuntament de Pineda (tots es colors polítics) i el Pacte per l’Ocupació del Maresme. Vist això, el seu homòleg de l’UGT, José Antonio Alcaide, es va sentir alliberat de responsabilitat moral i va poder deixar-se anar amb la seva verborrea habitual a criticar-ho a tot i a tothom, i a pintar un món encara més negre del què ja és.

Per cert, no van passar desapercebuts dos fets més. El primer és que el President (de moment) de la Corpo (CCRTV) Joan Majó adorm fins i tot a les pedres amb els seus discursos que pretén ser de nivell i no passen del nivell de la sola de la sabata. I en segon lloc, El Més Petit de Tots es treu el barret davant de la candidata convergent a l’Alcaldia de Calella Montserrat Candini que més enllà de les disputes polítiques que calgui i de la mania perpètua entre pinedencs i calellencs, ella és a les jornades, lluint palmito a primera fila, i treballant-se la fama de senyora molt entesa en economia i infrastructures.

2006-11-24T11:20:00.000+01:00

Greus acusacions de l'extècnic de medi ambient de l'Ajuntament de Vilassar de Mar

L'extècnic de medi ambient de l’ajuntament de Vilassar de Mar ha plegat després de fer passar pel jutjat l’Ajuntament d’aquesta localitat Si aquest fet ja és insòlit, encara ho és més el cop de porta que ha donat en marxar.
El marro és impressionant segons descriu en els dos informes que ha elaborat el tècnic, extècnic, Jordi Colomer, i que ha entrat per registre a l’Ajuntament de Vilassar de Mar.
Les denúncies que ha realitzat tenen dos aspectes, o potser tres:
El primer aspecte és allò que denuncia: la falsedat dels resultats dels estudis epidemiològics de la incineradora i el mal funcionament del servei de recollida de residus porta a porta. Dos fets gravíssims. El primer afecta la salut de moltes persones i jugar amb això no s’hi val. Està clar que s’han d’aclarir urgentment aquestes acusacions assenyalades sobre la incineradora. El segon es greu sobretot per la importància econòmica i política de la recollida selectiva porta a porta a Vilassar de Mar.
El segon aspecte fa referència a tota la corrua d’irregularitats administratives i diferents acusacions de procediment. A El Mes Petit de Tots, davant les fortíssimes acusacions, se li escapen els qualificatius exactes per aplicar a el cas.
I potser el tercer aspecte vindria a tomb per la sospitosa manera de fer de Jordi Colomer. L’home parla de fets de fa temps, dels quals ha estat per tant corresponsable, i ara que es fora del tinglado va i el denuncia. Aquest cop de porta, precisament quan es marxa forçat per les circumstàncies, deixa un regust de boca si més no agre. El Més Petit de Tots no caurà en la temptació de convertir-lo en un heroi.
Les acusacions apunten, entre d’altres, l'alcalde de Mataró i cap de llista del PSC per a les properes eleccions municipals, Joan Antoni Baron; l'alcalde de Vilassar de Mar i president del Consell Comarcal del Maresme, Pere Almera; Dani Carceles, regidor de Medi Ambient de l’ajuntament de Vilassar de Mar; la cap de Servei Territorial de l'ajuntament de Vilassar de Mar, Montserrat Hosta, coneguda arquitecte de la comarca que ha exercit a diferents ajuntaments i que a les darerres eleccions municipals a anava a les llistes del Grup d’Esquerres de Vilassar de Dalt ; responsables concrets Urbaser (resultant de les fusions dels divisions de medi ambient de ACS i Dragados). L’informe apunta l’existència de diferents encàrrecs a consultores amb noms de persones que es repeteixen i que qüestionen la necessitat dels contractes amb Auma i Absis Legal Advocats i l’honorabilitat dels epidemiòlegs relacionats amb el Consorci Sanitari del Maresme.
El Mes Petit de Tots constata que les acusacions són gravíssimes i cadascun dels assenyalats hauria de donar explicacions suficients. De moment no estan sent ni prou àgils i ni prou contundents. Això és un fet.Per als interessats a seguir el tema de més a prop us recomanem una visita a Vilaweb Vilasar de Mar.

2006-11-23T12:06:00.000+01:00

La Diputació de Barcelona marca paquet davant els alcaldes de la comarca

La Diputació de Barcelona va convocar ahir dimecres una sessió de treball a Granollers oberta als alcaldes del Maresme i el Vallès Oriental. La reunió, a la qual van assistir batlles vinculats a diferents forces polítiques –bàsicament de PSC, CiU i ERC- va servir per tal que el president de la corporació, el socialista Celestino Corbacho, marqués paquet i presumís del poder de la institució que dirigeix. La trobada tenia com a objectiu fonamental apuntar les línies estratègiques que ha de seguir la Diputació de Barcelona amb vista al mandat 2007-2011 . Està clar que el PSC no vol perdre ni una unça de poder local amb vista a la implementació de les vegueries prevista en el nou Estatut.

Segons ha pogut saber El Més Petit de Tots, els alcaldes de la comarca van seguir com xaiets la intervenció de Corbacho. I no només els socialistes sinó també els de CiU i els republicans. És ben bé que la Diputació de Barcelona té un pes considerable i no hi ha ningú que gosi qüestionar-li res. Un espectacle gens edificant, certament.

2006-11-22T12:21:00.000+01:00

El Més Petit de Tots agraeix la participació

El Més Petit de Tots agraeix a tots els amics i amigues que li ha xiuxiuejat les informacions més incisives i contundents de la comarca i recorda l'adreça de correu electrònic que posa a disposició de tots aquells que encara no s'hagin atrevit a fer-li avinent les notícies més confidencials de les seves vil·les i pobles:

elmespetitdetots@hotmail.com

A més, El Més Petit de Tots vol esperonar a tots els lectors i lectores a que facin comentaris i animin aquest espai amb les seves reflexions que de ben segur seran ben interessants.

2006-11-21T00:11:00.000+01:00

Manel Nadal va de sobrat: ja convoca reunions per després de constituir el nou govern.

N’hi ha que no necessiten padrina. Un d’aquests és el germaníssim Manel Nadal. Durant aquest mandat ha estat Secretari per la Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, movent-se entre bambalines i fent la feina bruta del seu germà, el conseller Joaquim Nadal (àlies, l’Ós de Girona). Sembla que en Manel té clara la seva continuïtat en el càrrec quan es constitueixi el nou govern d’Entesa. De fet, més que clara, es podria dir claríssima.

Segons ha pogut saber El Més Petit de Tots de fonts ben informades, en Manel Nadal ja està donant cites per després de la constitució del nou govern del qual encara no se n’ha escollit ni el President. A tall d’exemple, un que afecta al Maresme. Un conseller comarcal de cada grup polític –els que formen l’anomenada Comissió de Mobilitat del Consell Comarcal del Maresme- ha estat convocat per Nadal al seu despatx una tarda de mitjan desembre per discutir el pas de la nova N-II a la nostra comarca. El què dèiem, encara no hi ha President, ni Consellers, però ja n’hi ha que tenen clara la seva butaca.

2006-11-20T10:21:00.000+01:00

CiU ja té número 2 a Tordera: l’exbanquer Jordi Camó

Els rumors soterrats que successivament han anat sortint a la superfície s’han fet certs: Jordi Camó serà el número 2 de la llista de CiU a Tordera. Amb Arseni Garcia camí de la jubilació i Josep Llorens caigut en el pou de la desgràcia de l’Alcalde Joan Carles Garcia, Jordi Camó serà l’home fort de la nova llista dels convergents torderencs.

El Més Petit de Tots ha indagat en la biografia del personatge. Camó ha estat durant molts anys el director de l’oficina de La Caixa (parlem?) a Tordera i, de fet, viu encara en l’àtic situat al gratacels que construí l’entitat bancària sobre la seva oficina antiga. Jordi Camó va ser regidor de Parcs i Jardins en l’últim ajuntament del franquisme i ara, prejubilat del negoci bancari, tornarà a provar sort en la política. Serà el 2 de Joan Carles Garcia i, tot apunta, a què aquest vol que assumeixi la cartera d’urbanisme en un futur govern. No en va, per les mans de Jordi Camó a la Caixa han passat la majoria de promocions urbanístiques avui construïdes a Tordera. En el seu currículum recent destaca, a més, ser la cara visible de l’associació sardanista La Nostra Dansa, representant d’aquesta al Consell Municipal de Cultura, i, encara, representant d’aquest darrer a Patronat de la Fundació Clavé.

L’operació Camó –segons a esbrinat El Més Petit de Tots, tancada per l’Alcalde i la seva mà dreta i cap de gabinet Quim Matas en les darreres setmanes- deixa dues conseqüències clares. La primera és que el lloc de Josep Llorens com a delfí de Garcia penja d’un fil. I la segona és que l’esposa de Jordi Camó, psicòloga municipal, li han renovat el despatx i té ja el lloc de treball que més patxoca fa de la casa gran.

2006-11-17T11:04:00.000+01:00

El centre i la centralitat, o la cursa liberal a la Presidència de la Generalitat.

Aquesta campanya electoral s’ha caracteritzat per la coincidència de molts candidats a la presidència de la Generalitat per accentuar el caràcter liberal del seu perfil ideològic.

Així doncs el juliol tot just saber-se que el gairebé imminent president José Montilla seria candidat, en una entrevista a La Vanguardia es declara liberal.

Qui segurament juga més fort aquesta carta és el candidat de CiU Artur Mas (que tot i que té residència familiar a Vilassar de Mar, no se l’ha vist en campanya al Maresme) que a part de les seves receptes econòmiques ha rebut explícitament el suport del president europeu de la internacional liberal.

Aquest espai li és còmode al PP per a que Piqué faci propostes de pacte de govern liberal amb CiU.

El tercer en discòrdia Josep-Lluís Carod-Rovira davant de la Junta de la Cambra de Comerç s'apunta també al carro liberal amb algun matís. Com que ERC és un tàndem, hi ha pinyons i plats, Joan Puigcercós explicava que un pacte amb CiU hauria volgut dir oblidar-se d’algunes propostes neoliberals.

Hi ha hagut altres moviments en aquest sentit, per exemple l’eurodiputat eivissenc Bernat Joan proposat un catalanisme liberal-progressista. En aquest context l’exsecretari de la Presidència de la Generalitat Raimon Carrasco, nomenat per ERC, s’apunta al debat a l'entorn del liberalisme. Carrasco amb vinculacions maresmenques familiars, concretament a Sant Pol de Mar ho planteja sorprenentment com una disputa interna entre families ideològiques i queda clar per qui opta.

El catalanisme popular busca qui el representi. Entre el liberalisme progressista i el socialisme democràtic, per posar noms identificatius.

És cert que estem en un moment de crisi de líders. Deixant de banda altres latituds (com el cas de Lula), a nivell europeu El Més Petit deTots recorda amb enyor Lionel Jospin. Ni Schroder ni evidentment Blair són cap exemple. La incògnita Zapatero està per veure i la ja candidata a la presidència francesa Ségoléne Royal de moment s’assembla massa a Zapatero.

2006-11-16T12:56:00.000+01:00

Genís Bargalló: Minuts de glòria

Hi ha uns patrons regulars en tota successió vegetal. Davant de qualsevol terreny devastat, primer colonitzen el lloc les espècies oportunistes, de gran facilitat de dispersió i ràpida multiplicació; després, a poc a poc, van apareixent espècies de creixement més lent que formen organitzacions més organitzades.

L’any 99 Esquerra a Mataró no va obtenir representació a l’ajuntament; ja se sap que quan les coses no van bé s’ajunten dos fenòmens per una banda gent que no triga en abandonar el vaixell i per altra banda gent que procura d’aprofitar-se’n.
Alguns d’aquests últims en aquell moment estaven agrupats (atenció al llistat d'adherits)
Un d’aquests personatges va arribar a formar part , com a número 2!, de la flamant candidatura encapçalada per Toni Civit que va aconseguir entrar finalment a l’ajuntament de Mataró l’any 2003. Del seu passat convergent n'hi ha record a la seva antiga casa comuna.

La seva trajectòria a l’ajuntament es podria qualificar de inadvertida, però per ser més objectius recordarem la frase que les actes municipals de sessions de plenari recullen: “Vosté és sense cap mena de dubte el pitjor regidor de tots els partits polítics que ha conegut aquest consistori des del retorn de la democràcia”.

Després de 3 anys decideix unilateralment plegar, i ara aprofitant la conjuntura decideix –sic- jugar les cartes que li convenen a CiU, els seus,: es dóna de baixa d’ERC en desacord per la decisió de formar govern amb el PSC i ICV (que són els partits amb els quals ell governava).

La seva decisió té repercussions locals no del tot coincididents.

Fa pixar colònia a la seva parròquia.

I no havent-hi prou, decideix que tingui ressò internacional:

Europa Press

ABC

Diario de Almeria

El Correu Gallego

Si hagués tingut oportunitat El Més Petit de Tots li podia haver facilitat altres idees.

2006-11-15T04:53:00.000+01:00

Carmen Bastida torna a Montcada com a gerent d’urbanisme

La candidata socialista a l’alcaldia de Sant Andreu de Llavaneres Carmen Bastida té el cor robat a El Més Petit de Tots. Els fidels lectors ja saben que, en el seguiment de la blocaire de la JSC, El Més Petit de Tots va explicar que Bastida havia deixat el seu càrrec d’assessora en legalitat urbanística a l’empresa municipal de Montcada i Reixac (Montcada Òptima SA) en cessar com a gerent d’aquesta empresa el regidor socialista de Llavaneres Antonio Jiménez.

El què en un primer moment semblava una fugida per cames, ha resultat ser un ascens en tota regla (de la velocitat ascendent de Carmen Bastida El Més Petit de Tots també en parlà). Carmen Bastida és la substituta de Jiménez com a gerent de l’empresa Montcada Òptima SA. A ningú se li escapa que una empresa municipal d’urbanisme és el braç armat d’un govern municipal. Així que la meteòrica carrera de la jove promesa del socialisme maresmenc segueix a ple ritme. El Més Petit de Tots continuarà amatent.

2006-11-14T08:21:00.000+01:00

Josep Lluís Fillat , l’antic alcalde socialista de Pineda, es resigna a acabar la seva carrera política a l’oposició

El portaveu del Grup Socialista a l’Ajuntament de Pineda de Mar i antic alcalde del municipi pel PSC, Josep Lluís Fillat, acabarà la seva llarga i fecunda carrera política a la trista oposició. El convergent Joan Morell, alcalde i flamant nou diputat al Parlament de Catalunya, ha cessat els set regidors del PSC dels seus càrrecs al si del govern pinedenc. Fart del desgast al qual se l’ha sotmès pel tema de la ubicació de la futura depuradora de l’Alt Maresme, Morell s’ha assegurat el suport del PP de Norbert Peláez i, amb les espatlles ben cobertes, no ha dubtat ni un moment a expulsar el PSC del govern.

Els socialistes van a engruixir així els rengles de l’oposició, als quals ja es va sumar ERC fa poques setmanes en deixar voluntàriament el govern després de la darrera crisi en relació a la depuradora. El cas és que Fillat s’ha resistit tot el que ha pogut a abandonar l’equip de govern. Quan Morell va anunciar la decisió de cessar els regidors del PSC, Fillat es va rebaixar a mendicar el perdó de l’alcalde convergent amb l’argument –suat, suat, suat- que els socialistes tenen vocació de govern i que no és lògic que estiguin a l’oposició.

Fillat, metge de professió i home amb un gran concepte de si mateix, va voler erigir-se fa unes setmanes en el cirurgià de ferro que, al seu parer, necessita Pineda de Mar. Sense tallar-se ni un pèl va engalipar la gent d’ERC –aleshores encara a govern- per presentar, conjuntament amb el PP, una moció de censura contra Morell. Ja es veia novament d’alcalde!! Les direccions comarcals del PSC i ERC van haver de suar tinta per desactivar in extremis una operació temerària que, cas d’haver-se materialitzat, hauria esdevingut un dels arguments estel·lars de la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya. El Més Petit de Tots no es vol ni imaginar el que haurien fet David Madí i companyia amb l’obsequi d’una moció de censura PSC-ERC-PP contra un alcalde convergent.

El Més Petit de Tots no creu que ningú vessi gaire llàgrimes per la sort de Fillat. La direcció del seu partit fa temps que se’l volia treure de sobre i els seus companys de Pineda de Mar, començant pel proper cap de llista del PSC, el jove Xavier Amor, se’n comencen a apartar com aquell qui no vol la cosa. Què dura que és la política!!

2006-11-13T12:46:00.000+01:00

Continua el drama a Iniciativa de Mataró: El Més Petit de Tots ja ho deia.

Fa un mes El Més Petit de Tots en el post ganivetades de debò es preguntava: Enfrontament generacional obert o dialèctica transformadora?

S’apuntava a joves militants de la formació, alguns d’ells han començat a actuar. La setmana passada van dimitir dels seus càrrecs de la direcció local Jordi Merino i Joan Lleonart.

En un moment tan dolç per la formació ecosocialista, on sembla que arreu tot siguin flors i violes, a Mataró les coses no els hi van bé.

En Jordi Merino és càrrec de confiança d’ICV al Consell Comarcal del Maresme i sonava com un dels posibles rivals d’en Graupera a les primàries tot i que finalment no va ser així. La seves discrepàncies són públiques: es coneixen de Montgat a Tordera i del Corredor al mar. Fins i tot gent de Palestina n’està al cas.

Joan Lleonart forma part de direcció local de Mataró però alhora és l’actual president comarcal, per tant políticament la seva dimissió és encara més sonada, una desautorització en tota regla cap a en Graupera.

Dissabte que ve els/les ecosocialistes mataronins/es tenen assemblea.
El Més Petit de Tots no creu que això sigui només un cop de porta sinó que més aviat és l’entreacte. Posem-nos còmodes que comença la funció.

2006-11-10T00:38:00.000+01:00

Manuel Mas aprofita la ‘fiesta de la Almudena’ de Madrid per parlar per primer cop del pacte de govern PSC-ERC-ICV. I al capdavall per no dir res...

El Més Petit de Tots frisava amb ànsia per conèixer el parer d’en Manuel Mas sobre el pacte de govern del seu partit amb ERC i ICV posterior a les eleccions de l’u de novembre. Doncs bé, ha calgut esperar alguns dies però, finalment, l’exalcalde de Mataró i actual diputat al Congrés pel PSC s’ha dignat a badar boca. Es veu que l’home, sempre atrafegat en feines parlamentàries de la màxima importància, no havia tingut temps de posar-s’hi. Sort que ahir, amb l’excusa de la festa de la Virgen de la Almudena, de seguiment obligat a Madrid, va trobar un forat en la seva carregadíssima agenda per poder-ne parlar.

El cas és que, els que estiguin acostumats a la claredat i al desacomplexament antinacionalista del que sol fer gala Manuel Mas, quedaran força decebuts per la timidesa extrema que gasta a l’hora d’abordar els darrers esdeveniments de la política catalana. L’exalcalde de Mataró no va més enllà d’un críptic comentari en el sentit que “més enllà de les vicissituds de la conjuntura, que crec que es porten raonablement bé, com era d’esperar pels que confiem amb en Montilla, que contenen molts riscs però també moltes oportunitats, cal pensar a més llarg termini”. Conjuntures, riscos, oportunitats... Algú ha tret res en clar d’aquesta frase tan llarga i pèssimament redactada? Doncs El Més Petit de Tots tampoc.

Manuel Mas sent coïssor per alguna cosa: Què deu ser?

2006-11-09T10:46:00.000+01:00

Els Verds, ... o no tant

En plena ressaca postelectoral El Més Petit de Tots ha tingut constància del "dissabte" que han fet a la seu d'IC-V de Mataró. Resulta curiosa la falta de tacte que demostren els militants de l'esquerra intel·ligent a l'hora de despendre's de les seves deixalles... Sobretot si tenim en compte que l'Ajuntament de Mataró acabava de posar en marxa un nou servei de recollida de voluminosos, a través del telèfon del civisme al que han de trucar les persones que es vulguin desfer dels seus "trastos".

Per cert, El Més Petit de Tots es pregunta: les deixalles d'IC-V de Mataró, acabaran els seus díes a la incineradora?

2006-11-08T12:40:00.000+01:00

CiU del Masnou amb el cagalló al cul: candidatura independent a la vista

A CiU del Masnou no estan per gaire alegries. Després de la batussa interna muntada per l’exalcalde convergent Josep Azuara que ha acabat amb la defenestració del jove cap de llista a les eleccions del 2003, Joan Ramon Vilalta –home de total confiança del president comarcal de CDC, Manel Rodríguez-, li ha sortit un problema inesperat: s’està muntant una candidatura independent amb tota la intenció de picar-li part de l’electorat.

Aquesta candidatura, Grup Independent del Masnou (GIM), està animada precisament per un exregidor de CiU: Miquel Alfons Vallejo. Es tracta d’un individu vinculat al ram de la publicitat que, pel que ha pogut saber El Més Petit de Tots, es mouria dins els paràmetres de la vella però sempre actual cultura política del ¿qué hay de lo mio?. Sembla ser que el GIM inclouria també sectors vinculats al sector serveis mansnoví: concretament al servei del taxi. En resum, que el projecte promet. I molt.

El Més Petit de Tots es demana si el cap de llista convergent, Pere Parés, al qual es titlla de pusil·lànime i titella de Josep Azuara, tindrà prou energia i capacitat de lideratge per evitar que els independents facin pupa a CiU. Ja s’anirà veient.

2006-11-07T11:48:00.000+01:00

Una antiga militant del PSC de Premià de Mar, màxima promotora de Ciutadans a la comarca

El Més Petit de Tots no anirà tan lluny com el periodista Vicent Partal el qual, en un recent article a Vilaweb afirmava que el cap de llista de Ciutadans, Albert Rivera, vol arribar a jugar un paper similar al de Ian Paisley a Irlanda del Nord. Piasley és aquell inconfusible dirigent unionista, malcarat i sectari, que perd els estreps cada cop que sent parlar dels drets nacionals irlandesos. De tota manera, posats a dir-la grossa i a jugar amb els paral·lelismes, es pot assegurar que al Maresme també tenim, si no un Paisley, almenys una aspirant a Joana d’Arc disposada a sacrificar-se per la sagrada causa dels drets dels castellanoparlants a Catalunya. Es tracta de Célia Olmo, una antiga militant del PSC a Premià de Mar que ha ocupat el número cinc de la candidatura de Ciutadans per la circumscripció de Barcelona.

Olmo, que en el seu moment es va enfrontar aferrissadament a la direcció premianenca del PSC i, molt particularment, a l’exalcaldesa Maria Jesús Fanego, és un personatge que, si fa carrera, promet moltes alegries. Els que la coneixen asseguren que energia no li falta i que, conseqüent com és amb els principis ideològics que professa, no es té notícia que hagi sortit mai de la seva boca ni una sola paraula en llengua catalana.

Ciutadans no ha fet mal paper a Premià de Mar: 398 vots, amb un percentatge del 3,42 per cent – molt per sobre de la mitjana maresmenca obtinguda per aquesta força política (un esquifit 2,70 per cent) i fins i tot de la catalana (un 3,04 per cent). Gosarà Célia Olmo encapçalar una llista del seu partit a les eleccions municipals? Ja es veurà. Una moderna Joana d’Arc com ella és capaç d’això i més.

2006-11-06T09:47:00.000+01:00

Una grup d’‘Amics de Carod’ campa per lliure a Pineda i ERC ni se n’assebenta

Una denominada Plataforma d’Amics de Josep-Lluís Carod-Rovira ha campat completament per lliure a Pineda de Mar durant tota la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya. Els responsables d’ERC en aquest municipi no han tingut cap relació ni control polític sobre les activitats d’aquesta singular agrupació. De fet, no consta que s’hagin ni assabentat de la seva existència. Cal recordar que, si bé en les eleccions del 2003 la direcció nacional d’ERC va donar un suport obert i explícit a la plataforma Carod President –que va comptar aleshores amb l’adhesió de patums d’àmbits ben diversos -, en aquesta campanya no ha impulsat res de similar. El Més Petit de Tots sospita per quins motius però, pietós com és, s’estima més no entrar-hi a fons. Resultaria massa dolorós.

Es dóna la circumstància que l’ideòleg, organitzador, redactor de proclames i principal activista de la Plataforma d’Amics de Josep-Lluís Carod-Rovira és Bernat Villaronga, president de la Federació d’Ensenyants de Religió de Catalunya . Deu ser que l’única manera d’imaginar-se Carod-Rovira com a president de la Generalitat és a partir d’un acte de fe.

El cas és que, miraculosament o no, els resultats electorals d’ERC a Pineda de Mar han estat prou acceptables si és té en compte la davallada que han patit els republicans arreu de la comarca. És com per pensar-s’ho, no?

2006-11-03T08:35:00.000+01:00

Fontbona fracassa en el seu intent de ser diputat

Santi Fontbona ha fracassat estrepitosament en el seu intent de ser diputat. El Primer Secretari del PSC del Maresme (exalcade d’Arenys de Mar, conseller comarcal, etc) va intentar una pirueta de risc en confeccionar-se les llistes electorals per situar-se en zona de pole position.

Va aconseguir el suport de la totpoderosa Federació de Mataró i va llençar-se de cap a la cursa per rellevar a la número 2 del PSC del Maresme a l’anterior llista, la torderenca (amb residència a Barcelona) Conxita Rodríguez –contra la número 1, Consol Prados, no es va atrevir-. Un cop fet això, es troba el primer entrebanc: la quota de gènere li juga una mala passada, i Carmen Bastida (l'admirada blocaire) li passa al davant, i va a petar al lloc 39 de la candidatura dels socialistes per Barcelona. Cal recordar que la Conxita Rodríguez ha entrat de diputada al darrer ple de la legislatura, després de què en pleguessin una desena davant d’ella, i anava de 35, quatre llocs per davant de la posició en què ara anava Fontbona!

Queda clar, com diria a aquell, que a Santiago Fontbona l’han avançat fins i tot les iaies. Tanta llenya cremada per fer tant poc foc!

2006-11-02T10:16:00.000+01:00

El PP és l’únic partit que no tindrà cap diputat del Maresme

Explicar els resultats electorals àmpliament i objectiva és feina de la premsa seriosa. La feina del El Més Petit de Tots, com sempre, és anar més enllà. Així, una de les claus interpretatives de les eleccions d’ahir és com queda el mapa de diputats del Maresme, i aquí hi ha una dada que canta: el PP és l’únic partit sense diputat maresmenc.

El salt de Joan López a la política nacional (això no ho diria ell, és clar) ha estat efímer. Un mandat i cap a casa. D’aquesta manera, els populars s’han quedat sense representació al Maresme, ja que el seu primer candidat, Norbert Pelaez, no és mourà de Pineda de Mar. Pelaez, l’autèntic home fort del PP al Maresme, mirarà a partir d’ara el partit des de la banqueta, esperant lesions o canvis obligats de companys de files. El Més Petit de Tots, però, no creu que s’estigui massa quiet, ja que la seva guerra particular per controlar de nou l’urbanisme pinedenc continua oberta.

2006-10-31T09:41:00.000+01:00

L’alcalde de Mataró no té cap mania a donar-se el bec amb el sector més lerrouxista del PSC

L’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, no ha tingut cap mania a retratar-se durant aquesta campanya electoral amb una de les cares més representatives del sector més lerrouxista del PSC, Ferran Bello, director del Centre de Cultura Popular i Tradicional de la Generalitat i un dels homes de màxima confiança de l’exconsellera Caterina Mieras –en pau política descansi -. Va ser dilluns de la setmana passada en un acte que va tenir lloc a la Casa d’Andalusia de Mataró, al qual es va convidar representants de diverses casas regionales i que va comptar amb l’assistència de més d’un centenar de persones. Es dóna la circumstància que Bello va ser un dels fundadors del denominat Colectivo Crisol, una agrupació que aplega els sectors més lerrouxistes propers al PSC i que troba el seu caldo de cultiu entre el públic més retrògrad de les casas regionales.

Baron, que va estar acompanyat pel primer secretari del PSC a la capital de la comarca, Ramon Bassas, i pel jove cap de llista socialista a Pineda de Mar, Xavier Amor, no es va tallar ni un pèl a l’hora de donar-se el bec amb Bello. Política és política i vots són vots. Quina fauna!!

2006-10-30T09:03:00.000+01:00

Jordi Pujol torna a Mataró i omple, a Mas encara se l'espera

Divendres al vespre míting electoral a l’aire lliure de CiU al centre de Mataró. Tarima i pantalla gegant. Plaça considerablement plena de gent. Conferenciant: Jordi Pujol. Ell sí que ha trepitjat el Maresme.
Entre els assistents es podia sentir comentaris del tipus: uf, hem retrocedit en el temps. El que es cert és que la imatge del president Jordi Pujol projectada a l’aire lliure en una pantalla gegant, tenia flaire de dejà vu. Algun despistat es pensava que es tractava d’algun acte de l’associació Rescat, dedicada a recuperar imatges de cinema antigues.
El poder de convocatòria del president Jordi Pujol és innegable, i també la seva energia, a part dels actes que ha realitzat, encara té forces segons hem pogut saber per publicar les seves memòries, ajudat d'un bon amic.
La gent que va assistir a l’acte va marxar més o menys satisfeta, el gerro d’aigua freda va venir just després en arribar cadascú a casa seva, engegar la tele, i comprovar la dura realitat: en Jaume Masdéu entrevistant Artur Mas.
La comparació és dolorosa.

2006-10-27T09:02:00.000+02:00

Desconcert general per l’actitud ‘marciana” del representant d’ICV al debat sobre immigració de Televisió de Mataró

El debat monogràfic sobre immigració organitzat fa pocs dies per televisió de Mataró va tenir un protagonista indiscutible, un individu anomenat Ernesto Carrión Salbich. Segons la biografia oficial, nascut al Perú, llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat de Ginebra i candidat a diputat al parlament per Barcelona a les llistes d’ICV.

Segons ha pogut saber El Més Petit de Tots, les opinions de Carrión, que tot i provenir de la pàtria dels Inques es va expressar íntegrament en la llengua de Pizarro i Hernán Cortés, van deixar absolutament desconcertats la resta de polítics participants en el debat. El noi en va dir de grosses però, més enllà del fons, el que va provocar més perplexitat va ser el to agressiu, dogmàtic i un xic marcià que va gastar en tot moment el representant ecosocialista.

Consol Prados, representant del PSC i fins fa poc secretària d’Immigració del Govern de la Generalitat, es va dedicar bàsicament a ignorar Carrión.. Amb tot, mentre aquest intervenia, la seva cara semblava un poema. Teresa Aragonès, parlamentària d’ERC, no es va poder estar de retopar-lo en diverses ocasions. En una d’elles, mentre Carrión s’estava passant de la ratlla parlant de la contribució de la immigració a l’economia del país, la republicana li va haver de recordar que els ciutadans i les ciutadanes nascuts a Catalunya també treballen per poder guanyar-se la vida. El més contundent de tots va ser, sens dubte, el representant de CiU i exsecretari d’Immigració, Àngel Miret. El convergent va titllar literalment de messiànic Carrión quan aquest, sense tallar-se ni un pèl, va deixar anar un “nos da igual si no nos votan porqué tenemos la razón”. No sabem si Miret tenia al cap el messianisme del comandante Guzmán i els seus acòlits de Sendero Luminoso, la trista secta criptocomunista que va assolar Perú fa alguns anys, quan es va adreçar al singular dirigent d’ICV.

El Més Petit de Tots no vol donar lliçons a ningú però, amb tot, vol tancar aquestes ratlles amb una breu reflexió: si aquesta és la manera intel·ligent i no dogmàtica que alguns tenen de ser d’esquerres anem arreglats!! Si algú no es posa a treballar seriosament per elaborar un discurs una mica més complex, seriós i coherent que el d’ICV en relació a la qüestió migratòria, pobre país i pobra immigració!!

2006-10-26T01:04:00.000+02:00

El govern del Masnou de convalescència després de la crisi provocada pel desfalc de l’interventor municipal

El govern del Masnou està convalescent després de la crisi produïda pel cessament de l’interventor municipal, Josep Maria Lansaque. L’home, que va protagonitzar un desfalc a les arques municipals de més de 58.00 euros, va ser cessat recentment per l’alcalde, el socialista Eduard Gisbert (PSC). Això, però, contra el parer de responsable polític de la qüestió, el regidor d’Hisenda, Màxim Fàbregas (ICV), partidari d’ocultar l’abast dels tripijocs de l’interventor. Malgrat que, finalment, Fàbregas s’ha vist obligat a baixar del burro i acceptar el cessament de Lansaque, hi ha ferides que continuen obertes i fan de molt mal tancar.

D’entrada, la capacitat de lideratge de Gisbert ha quedat força qüestionada a ulls de l’opinió pública. Tothom s’ha adonat que l’alcalde ha estat incapaç de reaccionar amb energia i celeritat en la qüestió del desfalc –sembla mentida que les irregularitats es coneguessin internament des de finals de maig- i que durant aquest període ha tingut serioses dificultats per posar en cintura el socis d’ICV. Fàbregas, l’home fort dels ecosocialistes a l’Ajuntament, ha dinamitat definitivament el seu crèdit com a polític local: no és la primera vegada que s’han destapat irregularitats en la seva àrea –en aquest mateix mandat ja va haver de plegar la tresorera, Carmen Benito, per irregularitats similars a les de Lansaque- i, a més de ser incapaç de descobrir-les, no s’ha mostrat gens diligent a l’hora de denunciar-les, més aviat al contrari. ERC, per la seva banda, amb l’ull posat a les eleccions municipals del maig vinent, no ha desaprofitat l’ocasió de brandar orgullosament la destral de guerra: ha repartit estopa tot el que ha pogut contra la feblesa de Gisbert i la gestió nefasta de Fàbregas. I, almenys que se sàpiga, els republicans encara no han enterrat la destral.

Tal com estan les coses, doncs, dir que el govern del Masnou està convalescent potser és quedar-se curt.

2006-10-25T08:25:00.000+02:00

Desembarcament o autocontraprogramació: ERC demà al Maresme

Demà dijous coincideixen al Maresme dos pesos pesats republicans. Per un costat el candidat d’Esquerra, Josep-Lluís Carod-Rovira, encapçala el cartell de l’acte central dels republicans al Maresme (a les 20:00 al Casal l’Aliança). Per altra banda, l’exconseller de Comerç, Turisme i Consum, Josep Huguet, prendrà part en la ronda de conferències que ha organitzat la patronal maresmenca FAGEM perquè els partits presentin les seves propostes econòmiques (a les 19:30 a la seu de FAGEM).

La dita afirma que hi ha més dies que llangonisses. El Més Petit de Tots no pot confirmar amb exactitud la certesa del refrany, però sí que pot assegurar que la campanya electoral dura 16 dies. Havent-hi, doncs, més de dues setmanes de campanya, els republicans han concentrat en avui les visites de les seves figures.

Esquerra ha planificat el dia 26 d’octubre com una aposta per forçar la seva supremacia mediàtica al Maresme -almenys per un dia-? O simplement s’ha autocontraprogramat? El Més Petit de Tots no s’atreveix a emetre’n un judici.

2006-10-24T10:41:00.000+02:00

Un professor de la UAB sospita que això dels ‘confidencials” és una petita enganyifa

Joan Subirats, director de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB, considera que la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya està demostrant les limitacions d’Internet com a vehicle de comunicació política. Aquest professor de Ciència Política, vinculat a un dels municipis més internautes de la comarca, Arenys de Mar, dubta de la qualitat i la independència de criteri dels confidencials que corren per la blogosfera catalana. Tot això en un article titulat Nuevos medios, nuevas campañas, publicat al diari El País el passat divuit d’octubre.

Entre d’altres coses, Subirats afirma coses com la següent: “Surgen webs disfrazadas de confidenciales cuyo sesgo político es tan evidente que o bien reiteran lo que uno piensa o caricaturizan en exceso al adversario. Circulan porras sobre resultados e imagenes divertidas de este o aquel candidato. Pero, en general, las fuentes o son directamente los partidos o bien les son muy cercanas”.

Veritat o mentida tot plegat? El Més Petit de Tots estarà ull a l’aguait per si en pot saber alguna cosa. Per cert, per si algú no ho sabia, els professors d’universitat també tenen sexe: en Subirats, per exemple, és un dels signants de la plataforma ciutadana de suport a Joan Saura.

2006-10-23T00:42:00.000+02:00

Jaume Graupera rellisca sobre la incineradora de Mataró

Hi ha debats molt gastats que no porten enlloc i un d’ells és...abocadors o incineradores?
Pel que El Més Petit de Tots coneix les incineradora eliminen els residus i a més n’obtenim energia! Energia en genera però eliminar, eliminar... Com ens van ensenyar a l’escola “la matèria ni es crea ni es destrueix, tan sols es transforma”...és a dir tot allò que entra a l’incineradora o es converteix en cendres o, la major part, s’emet a l’atmosfera. Pel que fa als abocadors tampoc són cap enginy miraculós, ocupen molt d’espai, generen males olors, sovint hi ha filtracions al subsòl, gairebé mai no s’aprofiten per generar energia, que també és possible. Aquesta polèmica ha estat ben viva al Maresme, on cada sistema té apassionats defensors.

En aquest context, doncs, El Més Petit de Tots ha pogut saber que en l’audiència pública celebrada a Mataró amb l’objectiu de presentar i debatre les principals prioritats del govern municipal va tornar a sortir el tema: Un assistent es queixa de la incineradora i de la possibilitat que es construeixi un tercer forn. L’alcalde Joan Antoni Baron, del PSC, nega que es vulgui construir un tercer forn i defensa entusiasmat la incineradora en base a l’energia que s’obté.
Al cap d’una estona responent a una altra pregunta Jaume Graupera, cap del grup municipal d’ICV-EUA, es desmarca dient que ell no comparteix aquesta opinió sobre la incineradora, que no es un opinió del govern sinó de l’alcalde a títol personal.

Ràpidament, l’alcalde Baron li etziba “sí l’opinió de l’alcalde que signa un conveni amb el departament de Medi Ambient i Habitatge que diu el mateix”. Evidentment es deuria referir a un dels primers convenis que va signar el conseller Francesc Baltasar, també d’ICV-EUiA, on s’estableixen compromisos d’inversió per la millora de la incineradora de Mataró.

L’opinió al respecte de la regidora de Sostenibilitat Quitèria Guirao, companya de partit de Graupera, es desconeix. Tampoc no es va sentir cap comentari de la representant de la tercera força en discòrdia al govern de Mataró ERC, Maria Rosa Cuscó.

Quin embolic que tenen alguns!.

2006-10-20T00:53:00.000+02:00

Ureña plega després de fer enfadar tothom

Finalment s’ha fet efectiva la dimissió del regidor de CiU a l’ajuntament d’Argentona Enric Ureña. El primer a informar sobre aquest fet va ser l'admirat confidencial argentoní Les Fonts que Ragen , que a finals d’agost ja ho apuntava.

Les Fonts que Ragen ja avançava llavors algun dels motius que han impulsat la crisi: les reunions amb gent del PP, d’Esquerra Unitària i gent incòmoda dins de CiU per fer una candidatura de cara a les municipals. Recorda, a més, un altre motiu: Ureña va articular una candidatura pròpia a la presidència local de CiU.

A aquesta escudella ideològica cal afegir-hi un altre ingredient. Ureña no només ha creat mala maror entre els convergents d'Argentona, sinó que ja havia rebut de part del mataroní Quim Fernández -home d'aparell de CiU a Mataró i blocaire-. El motiu? Recolzar el cap de llista d'ERC a Mataró, Toni Civit, quan aquest presenta la seva dimissió com a regidor de la capital de la comarca.

Tot plegat fa que el panorama polític a Argentona estigui remogut i molt obert. Novetats a l’Entesa, a Esquerra i aquesta possible nova candidatura escudella. El Més Petit de Tots n'informarà. De ben segur, Les Fonts que Ragen també.

2006-10-19T12:15:00.001+02:00

L’alcalde d’Arenys de Munt defensa que la llista guanyadora de les eleccions al Parlament ha de ser la que formi govern

L’alcalde d’Arenys de Munt, Andreu Majó, es partidari que la candidatura que guanyi les properes eleccions al Parlament de Catalunya sigui respectada per la resta de forces polítiques a l’hora de formar govern. Segons Majó, “si la llista més votada no governa es crea un clima de crispació que dificulta governar. També es crea entre els ciutadans una sensació que la seva voluntat no ha estat respectada”. L’alcalde, que ha fet pública aquesta opinió en un comentari recent al blog del conegut periodista maresmenc Saül Gordillo, concretament en un post titulat ERC hauria de proclamar que respectarà el guanyador. Remetent-se a la seva experiència a Arenys de Munt, Majó explica que “no anar contra la llista més votada ens va portar a l’oposició en el període 1995-1999 però després ens va portar al govern”.

Es dóna la circumstància que Andreu Majó, que encapçala una candidatura independent –Arenys de Munt 2000- associada a ICV, va formar part de la llista de Joan Saura en les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003. ICV és la única formació que concorre a aquestes eleccions que defensa, peti qui peti, la reedició de la formula del govern tripartit com a única vàlida amb vista al futur.

2006-10-18T11:08:00.000+02:00

Omertà a la reblogució juvenil socialista

Quan El Més Petit de Tots va saber que, arrel dels fets succeïts a Martorell durant el míting d’Angel Acebes, José Montilla havia expulsat fulminantment al primer secretari de la JSC a aquesta població del Baix Llobregat, Jordi López Font, ràpidament va pensar en l’activa blogosfera dels minyons i minyones del socialisme maresmenc.

I ràpidament, també, va voler polsar, com a exemple i paradigma d’aquesta activa reblogució jove i socialista, l’opinió de dos joves valors en alça de la JSC, Carmen Bastida i Eulàlia Mas, consultant com El Més Petit de Tots fa habitualment, els seus famosos blocs.

La llavanerenca Carmen Bastida (6 de Marzo de 1980, Barcelona. Licenciada en Derecho, Erasmus en Roma y Máster en Derecho de Empresa, segons la breu biografia aque apareix al seu bloc Los espejos de Carmen Bastida) ha estat designada fa ben poc cap de llista del PSC a Sant Andreu de Llavaneres. Doncs bé, en el seu sempre interessant bloc, Bastida obvia totalment l’affaire Martorell, i no es refereix en cap moment als problemes del seu ja excompany López Font, centrant-se totalment en la campanya de Montilla, precisament qui va demanar el cap del dirigent juvenil de Martorell.

Per la seva banda Eulàlia Eu Mas, (Mataronina, anxanetera, santera, dansaire, politòloga, jove i socialista, madrilenya per un temps i blocaire segons el seu bloc Circunstàncies), més coneguda a la seva ciutat natal com La filla d’en Mas -pel seu pare, l’etern alcalde de Mataró i ara diputat Manel Mas-, extreballadora del ministeri de José Montilla i actualment amb un càrrec a Joventut i sense cap sospita de nepotisme en el seu brillant currículum, també condemna al silenci l’expulsió del seu excorreligionari i no es refereix, tampoc, de cap manera al convuls vespre de Martorell, tot i que en la trama hi aparegui Àngel Acebes, autèntica bèstia negre del socialisme júnior.

Observada com respira la activísima blogosfera juvenil socialista que sempre està alerta del que succeix al món per donar-hi la seva visió jove, cosmopolita, d’esquerres i sobradament preparada, El Més Petit de Tots es pregunta si aquest assumpte de Martorell ha estat condemnat a l’omertá, a la llei del silenci més absoluta, i sobretot si algú se li podia haver acudit criticar al Primer Secretari socialista en plena cursa cap a la Presidència de la Generalitat o atrevir-se a mostrar comprensió o solidaritat amb el company López Font.

2006-10-17T00:10:00.000+02:00

Gent sense complexes: CiU es permet donar lliçons de bon govern a Canet de Mar

Tota la comarca sap que si hi ha un poble del Maresme en el qual la història de CiU ha estat particularment accidentada en els darrers anys, aquest és Canet de Mar. En els temps d’Albert Batlle com a president de CDC, aquest partit va realitzar una expulsió en massa dels militants que s’havien passat a la Plataforma Independent de Canet (PIC), liderada per l’inefable Francesc Garcia, en aquells moment alcalde del municipi. Els regidors de CiU, encapçalats per Ibis Puig, havien començat el mandat com a socis del PIC. Al final, però, van acabar encapçalant, esperonats per la direcció comarcal de CDC, una moció de censura per fer fora Francesc Garcia de l’Ajuntament. Corria l’any 2001.

Després de les eleccions municipals de maig de 2003, en les quals el PIC de Francesc Garcia va fregar la majoria absoluta, es va formar una aliança per part de tota la resta de forces polítiques –PSC, CiU i ERC- per tal de barrar-li l’accés a l’alcaldia. Cap dels partits de tradició democràtica del poble volia permetre que Garcia, un estrafolari empresari que havia militat anteriorment a AP, UCD i a la mateixa CDC, pogués dur a terme una sèrie de tripijocs urbanístics que eren de domini públic. Garcia, per si això fos poc, és un megalòman amb deliris de grandesa que ha assegurat sense cap rubor en més d’una ocasió que el seu ídol i referen màxim és el jutge Baltasar Garzón. En resum: un autèntic perill.

La substitució d’Albert Batlle per Manel Rodríguez al capdavant de CDC al Maresme va provocar un gir radical a la situació. Rodríguez, sense cap mania, va forçar el retorn dels militants del PIC a CDC i va marginar d’escena Ibis Puig, la persona que va accedir a l’alcaldia després de la moció de censura i que havia sostingut ben alta la bandera del partit en els moments més difícils, resistint estoicament insults i amenaces per part dels partidaris de Garcia. El peó de Rodríguez per realitzar una operació tan lletja com aquesta va ser el regidor Laureà Gregori, avui als rengles de l’oposició en feliç harmonia amb Garcia i la seva gent.

Doncs bé, avui a dos quarts de nou del vespre, CiU celebra una conferència al Centre Parroquial de Canet titulada És hora de governar bé. El ponent és Vicenç Villatoro, exparlamentari de CiU i director de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió entre els anys 2002 i 2004. El Més Petit de Tots està convençut que Villatoro, un intel·lectual brillant que manté una relació de coneixença i estima per Canet des de fa una pila d’anys, podrà explicar moltes coses als assistents sobre el noble art de la governabilitat. El problema és que, tal com està el pati, la gent de CDC a Canet molt difícilment es pot posar a la boca segons quins alts conceptes sense caure en el ridícul més estrepitós. I menys que ningú l’actual president local del partit, Laureà Gregori, que sense cap complex s’ha ofert a presentar l’acte.

2006-10-16T01:23:00.000+02:00

Artur Mas ignora el Maresme en la seva campanya

El presidenciable per CiU Artur Mas no visitarà el Maresme durant la campanya electoral. Mas, que sempre ha fet gala de ser fill de Vilassar de Mar (on encara estiueja), ignora la seva comarca en la tourné a la caça de vots.

De les presentacions de campanya que han anat fent tots els partits, se’n desprèn que, a més, el candidat de CiU serà l’únic que no trepitjarà sòl maresmenc. Aquest fet és definitori de la importància que David Madí ha atorgat al Maresme en l’estratègia convergent. Pot tenir dues lectures. La fàcil: s’han oblidat de la quarta comarca amb més població del país. La lògica: al Maresme, CiU ha tocat sostre; i els seus estrategs no creuen que s’hi pugui rascar ni un vot més (el 2003 en van treure 65.950, un 35,27%, nou punts per sobre del PSC que va treure el 26,81% dels sufragis).

Aquest fet té, a més, una derivada que caldrà seguir. El Més Petit de Tots ha rebut queixes d’algun càrrec local de CiU a la comarca, molest perquè el candidat no els visiti en campanya, i acabat dient pestes del funcionament de la nova estructura de direcció que ha forjat Madí per encàrrec de d’Artur Mas.

2006-10-13T01:53:00.000+02:00

El viatge d’anada i tornada de Carmen Bastida a Montcada i Reixac

El Més Petit de Tots segueix amb lupa la trajectòria dels polítics de la nostra comarca. Els darrers temps ha seguit amb interès la ràpida ascensió de la jove llavanerenca Carmen Bastida (bloc). De Primera Secretària del PSC a Sant Andreu de Llavaneres, a candidata a l’alcaldia (amb presentació amb Manuela de Madre inclosa) i a candidata al Parlament –al número 36, tres lloc per davant que el Primer Secretari del PSC al Maresme Santi Fontbona (la llista del PSC és un tema del qual El Més Petit de Tots té ganes de parlar-ne alguna dia)-. I això amb només vint-i-sis anyets! Però, és clar, a l’estrella emergent se l’ha de protegir. Així que l’envien a treballar a l’Ajuntament de Montcada i Reixac, on el PSC domina i controla amb mà de ferro tots els ressorts; i més concretament d’assessora legal a l’empresa municipal d’urbanisme (Montcada Òptima SA) d’aquesta localitat on –oh, sorpresa!- n’és el gerent el regidor del PSC a Sant Andreu de Llavaneres Antonio Jiménez.

Aquests fets es produeixen just fa un mes. El panorama a Montcada, però, està remogut. A César Arrizabalaga, l’Alcalde i regidor d’Urbanisme del Montcada i Reixac, li creixen els problemes per totes bandes. En el què portem de mandat li han plegat quatre regidors del seu grup municipal, i ara ha sortit per la porta del darrere, el propi Antonio Jiménez. Conclusió: la Carmen Bastida ha hagut de marxar també de Montcada quan encara no deu haver cobrat ni la primera nòmina sencera.

2006-10-12T13:29:00.000+02:00

Botifarra al Día de la Hispanidad

No és qüestió d’entrar en detalls però, per motius obvis, El Més Petit de Tots fa una gran botifarrada al Día de la Hispanidad. D’espanyol no en sóc pas i mai no m’ha vingut de gust celebrar les gestes dels conquistadores. El Més Petit de Tots ve, com diria el poeta, d’un silenci antic i molt llarg i de gent sense místics ni grans capitans.

El Més Petit de Tots us encoratja, doncs, a participar en els diferents actes que s’han convocat avui –a la comarca i arreu- en contra de la celebració d’aquesta efemèride de trista memòria i amb regust feixista.

2006-10-11T13:53:00.000+02:00

L'atracció fatal del periodista Manel Cuyàs per l'expresident Pujol

Diverses ànimes caritatives han comentat repetidament a El Més Petit de Tots, durant els darrers mesos, que el periodista mataroní Manel Cuyàs, antic director de l’edició d’ El Punt al Maresme i actualment opinaire d’èxit al Cap i Casal, pateix una afecció molt singular: una atracció irrefrenable per la personalitat de l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol. Respectuós com és amb les debilitats del proïsme, El Més Petit de Tots no ha atorgat fins ara gaire credibilitat a aquestes veus. Cuyàs, a més, és un personatge entranyable i ple de bonhomia, al qual El Més Petit de Tots mai no gastaria una mala passada.

El cas és, però, que el diari El Punt ens va obsequiar diumenge amb una entrevista de dues planes amb Jordi Pujol. I, en llegir-la, El Més Petit de Tots va comprendre de seguida que les ànimes caritatives que l’havien posat sobre avís tenien tota la raó del món: Cuyàs té un problema d’enamorament polític de l’expresident de la Generalitat. I és que, més que una entrevista, la conversa entre Cuyàs i el polític de CiU –que el periodista reconeix que van haver de mantenir en dues tongades “perquè la primera hora se’ns va fer curta”- sembla un monòleg de l'expresident. En Pujol va perorant mentre Cuyàs es limita a intercalar alguna observació anodina, més que res per afavorir que l’expresident agafi aire i pugui continuar esplaiant-se.

El Més Petit de Tots no pot passar per alt que en els arguments desplegats per l’expresident a l’entrevista a El Punt hi ha una contradicció flagrant: no es pot blasmar la imatge actual de Catalunya a l’Estat Espanyol i, al mateix temps, reivindicar un govern de la Generalitat que vagi més enllà de la mera gestió per impulsar un projecte de construcció nacional. No es pot dir “(...) de portes enfora, sobretot cap a Espanya. Hem perdut prestigi i consideració” i, gairebé a continuació, afirmar que “si ens limitem a la gestió o a la política en el sentit estricte de la paraula, és a dir, sense vocació de construcció i projecció nacional, ens convertirem en una autonomia sense personalitat, sense força, sense passió, sense ambició. Serem anònims, anirem tirant, serem un més del grup”. Pujol vol fer passar gat per llebre als lectors, fent-los creure que es pot fer una truita sense trencar els ous. Cuyàs, però, obnubilat pel frenesí, no sembla adonar-se’n.

No cal, malgrat tot, que els admiradors i admiradores de Manel Cuyàs –entre els quals El Més Petit de Tots té el goig de comptar-se- es preocupin en excés. Els fogots passionals se solen refrenar amb el pas del temps i, sabent que el periodista mataroní és enamoradís de mena –qui no recorda els seus affaires amb Manuel Mas, Ramon Camp, Pasqual Maragall o el mateix Carod-Rovira (abans, és clar, de l’expedició a Perpinyà)?-, el més probable és que tot plegat quedi en poca cosa.

2006-10-10T00:53:00.000+02:00

Ganivetades de debò

Després d’un procés obert, transparent i participat per tota la militància (segons el comunicat emès per l’ocasió) l’abril de 2006, ICV de Mataró va triar cap de llista, l’únic que es presentava: Jaume Graupera. D’aquesta manera Graupera repetiria encapçalant la formació ICV no tenint assegurat en aquests moments el suport dels companys de viatge de EUiA. El Més Petit de Tots és testimoni que el mateix Jordi Miralles, coordinador de la formació, ha intentat convèncer els companys mataronins d’EUiA que cal anar plegats a les eleccions municipals i aquests s’hi han negat.

Sembla que a ca’ls ecosocialistes mig any després les aigües tampoc no estan tranquiles, que hi ha militants destacats que no estan satisfets amb l’elecció. Militants destacats que al seu moment, tot i que van fer els seus moviments, no van fer el pas de disputar les primàries; Aquests militants que ara haurien d’anar a llocs preferents de la candidatura municipal, dia sí, dia també, diuen que plantaran cara a en Graupera.

De fet sembla ser que el resultat de les eleccions primàries no va arribar al 50% de vots favorables a Graupera, però és clar era l’únic que s’hi va presentar. Majoritàriament té el recolzament del grup municipal i dels militants de més edat, exconseller i altres patums de la formació incloses, en canvi són els militants més joves els no estan conformes amb la línia política que segueix la formació i que estarien disposats a reobrir el debat.

El Més Petit de Tots es pregunta: Enfrontament generacional obert o dialèctica transformadora?

2006-10-09T22:48:00.000+02:00

Rectificar és de savis: el candidat de CiU a Mataró viu a Cabrera

Rectificar és de savis i El Més Petit de Tots rectificarà sempre que sigui necessari. L’amic Joaquim Fernàndez, regidor de CiU a Mataró, comenta en el seu blog que Joan Mora, el cap de llista del seu partit a la capital de la comarca, no viu a Cabrils tal com indicava El Més Petit de Tots erròniament en la informació que va dedicar divendres a glossar la seva meritòria trajectòria com a empresari model. Resulta, tal com ens apunta amablement Joaquim Fernàndez, que viu a Cabrera de Mar. Moltes gràcies a l'amic Quim Fernàndez! El Més Petit de Tots espera que continui visitant-lo diàriament i ajudant-lo, quan calgui.

Queda dit.

2006-10-09T20:34:00.000+02:00

9 d’Octubre: Guanyem el País.

Sota aquest lema, s'ha celebrat enguany la Diada del País Valencià. El Més Petit de Tots, fidel al seu compromís, vol sumar-s'hi literàriament.

LA CANÇÓ DEL CANSAT
A Joan Fuster

Em va tocar tocant Mediterrani.
Per barret Pirineus, i una llesqueta.
Per sabata Oriola d'estranquis.
I per cor duc a Alcoi, la terreta.

Per senyera, senyors, quatre barres.
Per idioma, i senyores, català.
Per condició, senyors, sense terres.
Per idea, i senyores, esquerrà.

Queda clara, per tant, per a tothom,
la meua carta de naturalesa.
No és miracle, ni és un mal son;
m'ha tocat, i és la meua feblesa.

Quede clar, també, que són covards,
tots els qui obliden les arrels.
Seran branca d'empelt en altres prats.
I en la mort, rellogats dels estels.

És ben trist encara avui parlar,
i posar al seu lloc una història.
Fins ací ens heu fet arribar.
De tan grossa raó, naix la glòria.

I torne a repetir: sóc alcoiá.
Tinc senyera on blau no hi ha.
Dic ben alt que parle català
i ho faig a la manera de València.

2006-10-09T15:02:00.000+02:00

L’indult del govern del PSOE a Campolier, primer tast de la ‘sociovergència”

Santa Susanna, ho sap tota la comarca, ha estat sempre un feu privat de Joan Campolier –fill d’alcalde franquista i jove alcalde franquista ell mateix fins que va descobrir les bondats de la democràcia ben entesa de la mà de CiU, que mai no ha filat gaire prim en aquestes qüestions -. Quan, l’octubre de 2003, l’Audiència de Barcelona el va condemnar a vuit anys i set mesos d’inhabilitació, per un delicte continuat de prevaricació, alguns ingenus el van donar per políticament mort. I ca!!

D’entrada, l’home va recórrer la sentència, primer al Tribunal Suprem i, quan aquest li va donar carbasses, va apel·lar al mateix Constitucional, on és ara. Paral·lelament, el ple de l’Ajuntament va aprovar per unanimitat –amb el suport, fins i tot, de l’únic representant del PSC a la corporació, un tal Nicolás Antequera- una petició d’indult al govern espanyol. I, en fi, de suport polític per dalt no n’hi ha faltat. Artur Mas, per exemple, l’ha defensat sempre mantenint que tot i la sentència “Campolier és un bon alcalde i així ho reconeixen els veïns de Santa Susanna”. Fins i tot els alcaldes veïns, com el socialista Valentí Agustí –de Palafolls- i el republicà Josep Basart –de Calella- van sortir sense manies, en el seu moment, a cobrir-li les espatlles. En el cas de Basart el fet és particularment sorprenent –la gent d’ERC sempre a la lluna de València!!- si es té en compte que Campolier ha tingut empleada fins fa no massa temps la cap de llista de CiU a Calella, Montserrat Candini, en qualitat de màxima responsable de l’empresa municipal de turisme de Santa Susanna. I amb un sou milionari, sigui dit de passada.

L’indult parcial que el govern del PSOE ha concedit fa pocs dies a Campolier –reduint a només quatre anys el període d’inhabilitació imposat per la sentència condemnatòria- no fa altra cosa que reforçar la sensació que Santa Susanna queda fora de l’imperi de la llei. És ben bé com si el que es va conèixer com a cas Padullés –l’escàndol urbanístic que va afectar de ple Campolier i el seu arquitecte municipal- no hagués succeït mai. Tot plegat és un primer tast de les immenses possibilitats que obre la sociovergència a alguns responsables institucionals que en qualsevol país mitjanament civilitzat haurien de ser a la garjola.

2006-10-06T00:02:00.000+02:00

CiU amaga el passat del seu cap de llista a Mataró com a empresari "mimat" per l’Ajuntament socialista de la ciutat

Quan s'apropen eleccions municipals, a Mataró com a mínim sempre hi ha dues novetats: el candidat de CiU i el candidat d'ERC. Aquest cop tampoc no s'ha fallat i de moment CiU ja ho ha fet públic, el cap de llista serà Joan Mora, nascut a Arenys de Mar i resident a Cabrils, propietari d'una empresa informàtica. Casualitats de la vida, a l' Ajuntament de Mataró l’havien ungit fa un temps amb el títol d'empresari model de les noves tecnologies, necessitats com estan de realitats locals en aquest camp que facin bullir l'olla en el gran projecte del Tecnocampus. Els darrers anys han inflat en excés el personatge fins al punt que sempre i a tot arreu se'l presenta amb la mateixa cantarella habitual de jove empresari de les noves tecnologies. Fa un parell de setmanes el setmanari gratuït Capgròs va oferir-li una entrevista-massatge a mode de publireportatge on va pronunciar la seva frase antològica "seré alcalde i continuaré al capdavant de la meva empresa” -sic-. Els concepte noves tecnologies i societat de la informació es fan anar sense massa rigor. En aquest cas estem parlant, estrictament, d’una empresa que ofereix software de gestió empresarial. A més també compta amb a seva pròpia producció del software. Avui en dia qualsevol persona forma part potencialment de la societat de la informació, és experta en determinats aspectes i usuària d’aquests i d’altres. La resta, com diria Fuster, és literatura.

Tornant al projecte - sempre projecte, potser eternament projecte- del Tecnocampus, es preveu la presència a la zona de l’EUM i l’EUPMt, una incubadora d’empreses i més de setanta noves firmes, la majoria dedicades a les noves tecnologies, que ha de fomentar les sinergies entre el mon universitari, els emprenedors i empreses. L'equipament, que es farà a mida de les necessitats que han exposat les empreses, el promou l'empresa municipal d'Urbanisme, PUMSA, i es farà a tocar del futur edifici del Tecnocampus.

Doncs bé, l'empresa d’informàtica del senyor Joan Mora va ser la primera a instal·lar-se a l'Edifici de Vidre del Pla d'en Boet de Mataró on hi ha el servei d’urbanisme municipal, i l’any passat es va anunciar a bombo i plateret que passaria a ocupar 1.000 m2 d'oficines al Tecnocampus. Joan Mora sempre a primera línia, fins ara, dels projectes municipals que li convenien, controla dos terços del capital de la seva empresa, mentre que la resta se'l reparteixen altres accionistes, tots col·laboradors. En un paper destacat dins l'organigrama hi ha Pedro Gómez, exdirector de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró (EUPMt).

També quan calia, per reforçar la imatge de ciutat emprenedora en aquest camp tecnològic, anaven de bracet ajuntament de Mataró i el senyor Joan Mora, bé com a empresari bé com a president d’un xiringuito que es va muntar anomenat GENTIC per a fer més elegant la representativitat. Per exemple en el seu moment el senyor Joan Mora va declarar a bombo i plateret “vinc d'una reunió amb Microsoft a l'Ajuntament per estudiar la possibilitat de que a Mataró s'instal·li el seu nou centre tecnològic a l'àrea de Barcelona, i la Pilar Gonzàlez-Agàpito ens ha convidat a que els fem costat per explicar perquè Mataró podria ser el lloc idoni”.

El president local de CDC i tot just candidat a les eleccions locals, ja ha començat a desmarcar-se de tot plegat d’una manera que es podria qualificar de barroera. Així, el dijous 28 de Setembre, en el marc de la inauguració de Centre de Innovació en Productivitat de Microsoft a les instal·lacions del Centre Tecnològic de Manresa (CTM), no es va estar de fer pública la seva decepció per la oportunitat perduda per la ciutat responsabilitzant-ne únicament al govern municipal i al seu alcalde, Joan Antoni Baron. Segons ha pogut saber El Més Petit de Tots la següent passa és tirar-se enrera i no traslladar la seva empresa al Tecnocampus. Desagraït!

2006-10-05T11:47:00.000+02:00

L'exregidor d'Arenys de Mar Vicenç Martí se surt amb la seva i es passa pel forro la direcció comarcal d'ICV

Vicenç Martí, regidor d’ICV a Arenys de Mar fins a inicis d’aquest mandat, manté des de fa temps un pols amb la direcció comarcal del seu partit que, pel que sembla, està guanyant de carrer. El problema és fàcil d’entendre: mentre els d’ICV de Mataró són partidaris de consolidar la sigla a Arenys de Mar amb una llista pròpia a les eleccions municipals, Martí s’estima més afavorir la creació d’una candidatura independent –associada fraternalment, això sí, als ecosocialistes- per mitja de la qual engalipar quatre despistats. Aquesta discrepància ha provocat més d’una situació tensa amb el màxim responsable d’ICV a la comarca, el mataroní Joan Lleonart, al qual, per cert, Martí va disputar infructuosament el càrrec quan l’antic president de la formació, Màrius Garcia, va abandonar el Maresme per incorporar-se a la seu central d’ICV, a Barcelona. Segons ha pogut saber El Més Petit de Tots, el mal rotllo que hi ha entre els dos personatges és públic i notori en els cercles de direcció del partit.

El cas és que demà divendres al vespre es presenta en societat Veïns Independents d’Arenys (VIA), un nou grup que vol incidir en la vida pública del municipi. A l’acte de presentació d’aquesta nova formació –que alguns ja han rebatejat com Vicenç i Amics- hi intervindran el mateix Martí, l’actual regidor d’ICV a la població, Ramon Puigvert i –atenció al despistat!!- el regidor trànsfuga de CiU i exmilitant d’UDC, Lluís Blanchart . Està vist que a Arenys de Mar ICV és, més que una força política amb entitat pròpia. un tinglado en mans de Vicenç Martí.

2006-10-04T00:44:00.000+02:00

Pere Almera morirà matant

És un secret a crits que l’actual alcalde de Vilassar de Mar i President del Consell Comarcal del Maresme, Pere Almera, té els dies comptats com a cap visible del PSC a la seva ciutat i a la comarca. L’esbalotat mandat municipal i les poques simpaties que desperta entre l’aparell socialista l’han sentenciat.

Aquests darrers dies, però, ha mostrat que vol un final de western al més pur estil del President Maragall. Aprofitant una roda de premsa dels alcaldes del Baix Maresme per demanar millores pel transport públic en aquesta zona de la comarca, Almera es converteix en el Quixot maresmenc contra el Secretari per la Mobilitat de la Generalitat, el també socialista i germaníssim Manel Nadal. Almera afirma respecte el seu company de partit: “Torna a repetir que existeix el compromís, però continua sense complir-se”. L’aparell del PSC se’l vol carregar, i ho farà. Almera, però, morirà matant.

2006-10-03T00:13:00.000+02:00

ERC, d'exercicis espirituals

Joan Puigcercós va ser dissabte passat a Pineda de Mar per tal de participar en una trobada amb gairebé un centenar de militants i simpatitzants d’ERC procedents de diversos municipis de les terres altes del Maresme. De fet, Carod-Rovira ha protagonitzat trobades similars a la resta de la comarca –Mataró, Premià de Mar, El Masnou i Canet de Mar- durant les darreres setmanes. Tot plegat forma part de la denominada campanya de proximitat que ha posat en marxa la direcció nacional d’ERC per mirar de conjurar les moltes llufes que els han caigut al damunt –quan no coses pitjors- des del fatídic No a l’Estatut i la seva polèmica sortida del govern de la Generalitat.

Doncs bé, segons ha pogut saber El Més Petit de Tots, aquesta singular campanya de proximitat va tenir el tret de sortida –mai millor dit- entre els militants més destacats de la comarca en una sessió intensiva a càrrec de Josep Huguet. Aquesta trobada, a la qual només va assistir la crême de la crême de la militància republicana al Maresme i que va tenir un caràcter absolutament intern, va tenir lloc a Cabrera de Mar a inicis de setembre. En la reunió, uns veritables exercicis espirituals només aptes per a creients sense fissures, Huguet –que en els seus anys joves, i no per casualitat, era conegut com el Lenin català- es va dedicar a fustigar el papus sociovergent durant més de tres hores ininterrompudes. L’exconseller de Comerç, Turisme i Consum, no va tenir misericòrdia de ningú: ni de convergents i socialistes ni –ai las!- de la parròquia pròpia. Més d’un capitost local del partit va acabar demanant-li pròrroga per poder arribar a casa abans de trenc d’alba.

2006-10-02T23:33:00.000+02:00

Morell passa la mà per la cara a Garcia

Des d’inicis demandat, els alcaldes convergents de Pineda de Mar i Tordera se les tenen per guanyar pes dins el partit. El pinedenc Joan Morell no havia paït que Joan Carles Garcia fos cap de grup comarcal i el preferit del sector Felip Puig al Maresme, i ha lluitat durant quatre anys per recuperar el terreny perdut. Per la seva banda, Garcia ha perdut un llençol a cada bugada. No és President del Consell Comarcal. Recolza el candidat perdedor a la presidència de CDC al Maresme. I, a més, el temps desgasta; ha estat permanentment en el lloc de sortida per sucar algun acosa, i no ha sucat. L’etern aspirant ha caducat. Finalment Joan Morell serà el representant de l’Alt Maresme millor situat a la llista de CiU a les eleccions al Parlament. Encara se s’escolten els seus riures de victòria. Ésmés, amb la que li està caient al seu poble pel xou de la depuradora, deu estar desitjant que li toqui la grossa: la Ciutadella. Què passarà ara amb Joan Carles Garcia? Tornaran els punyals? Caldrà seguir-ho. El Més Petit de Tots continuarà informant...

2006-09-29T15:43:00.000+02:00

El Més Petit de Tots reprèn el combat

El Més Petit de Tots, nascut el 1937 de la mà de la il·lustradora Lola Anglada, molt vinculada al municipi de Tiana, forma part per dret propi del patrimoni iconogràfic del catalanisme popular. Utilitzat en els seus inicis pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat republicana en unes circumstàncies històriques particularment adverses, ara, gairebé setanta anys després, retorna a la palestra pública. D’una manera modesta i sense pretensions, tal com correspon a la natura del personatge, però a partir d’una decidida voluntat crítica i amb ganes de ficar el dit a l’ull a l’establishment dominant.
El Més petit de Tots, doncs, reprèn coratjosament el combat. La seva serà una mirada irreverent, desenfadada i sense contemplacions a la realitat del Maresme, els Països Catalans i el món.